L’edifici de les mil nòvies

L’Ajuntament de Barcelona va debatre el 19 de novembre una proposta del Partit Popular que demanava entaular converses amb l’Estat per transformar la seu del Banc d’Espanya de plaça de Catalunya en subseu catalana del Museu del Prado. No va prosperar davant el vot contrari d’ERC i JxCat, que van considerar la iniciativa de fruit de l’“efervescència colonial” amb la qual PP i PSOE tracten la capital catalana. Era la segona vegada que el PP plantejava el tema. Al maig, durant la campanya de les municipals, el candidat Josep Bou ja l’havia proposat assegurant que així es donaria sortida a la ingent quantitat d’obres dipositades “en els soterranis del Prat”, obviant que la principal pinacoteca espanyola té, dins de l’anomenat “Prado dispers”, 3.100 peces repartides en 600 institucions del país, 250 a Catalunya; en 23 museus, palaus, edificis judicials i ajuntaments. Bou també va demanar que el Reina Sofia s’instal·larà a Correus de Via Laietana; un altre edifici en desús, segons ell.

La proposta del PP ha estat l'última d'una llista d'iniciatives per donar una nova vida a l'enorme edifici del Banc d'Espanya de 27.600 metres quadrats repartits en 13 plantes (tres soterranis), construït per Juan Zavala el 1955, en estil eclèctic, en ple centre de la capital. Des del 1998, almenys cinc, sorgides de gairebé tots els partits polítics. La caixa de Pandora la va obrir aquest any el president de Borsa de Barcelona, Joan Hortalà, quan va dir que l'entitat negociava el seu trasllat al banc, “a causa dels profunds canvis que per a la institució suposarà la implantació de l'euro”. El 2007 el candidat de CiU a l'alcaldia, Xavier Trias, va proposar convertir la plaça de Catalunya en un ‘hub’ cultural i l’“infrautilitzat” banc en seu de l’Espai CAT, un nou espai de creació i tecnologia. El juliol del 2008, Trias va tornar a la càrrega i va proposar que l'edifici acollís l’anhelada Biblioteca Provincial de Barcelona i el 2011, quan ja era alcalde, va tornar a fixar-se en l'edifici perquè fos un centre cultural. “El meu objectiu és establir un marc de negociació amb el Ministeri d'Hisenda per estudiar fórmules de cessió o permuta”, va dir llavors Jaume Ciurana, responsable de la cultura municipal.

Però al cap d’un any, Trias, enmig dels primers impulsos d'independència, aparca els interessos culturals i defensa que el Banc passi a ser la seu de la Agència Tributària Catalana després d'assumir la independència, tal com recollia el Pla d'Acció Municipal que va pactar amb ERC l'octubre del 2012; un partit que portava també aquesta iniciativa en el seu programa electoral. Segons el líder municipal d'ERC, Jordi Portabella, “l'edifici té un lloc molt cèntric i està molt desaprofitat”. En aquest mateix pacte també es reclamaven a Madrid els edificis de Correus i dels sindicats de Via Laietana per albergar “estructures d'Estat”.

Curiosament, en l'inventari de l’Assemblea Nacional Catalana en què es recullen propostes de nous usos del patrimoni immobiliari espanyol “desocupat, tancat, amb funcions duplicades o innecessàries per al futur Estat català” al banc, que apareix juntament amb 625 edificis més a la llista, no se li atribueix cap funció, per la qual cosa no sembla útil a ulls de l'independentisme. I això, malgrat que des del 1992, quan el Casino Militar va desaparèixer, és l'únic edifici de plaça de Catalunya en el qual oneja la bandera d'Espanya.

Al Banc d'Espanya li sorprèn que aquest edifici, que acull una de les 15 sucursals que té repartides per tot Espanya, concentri tanta atenció, i defensa que hi ha molt de desconeixement. Com el fet que la construcció és propietat del Banc d'Espanya i no del Ministeri d'Economia, ja que a patrimoni pararan els immobles que deixen de tenir ús; “però el de Barcelona està a ple rendiment”, expliquen. Segons consta en el portal de transparència de l’entitat, al banc hi treballen unes 70 persones, no només atenent el públic (de 8.30 a 14 hores de dilluns a divendres) a la planta baixa, recollint bitllets i monedes falses, subscrivint deute públic, canviant bitllets vells per nous i pessetes per euros. També hi ha una intensa activitat de reunions de tota mena (una trentena el 2019) i visites d'escolars (2.370 alumnes de 70 centres de Catalunya en tot aquest any). I el més important: tots els diners en efectiu que hi ha als bancs de Catalunya, després de tancar les seus de Lleida, Tarragona i Girona, entre el 2020 i el 2004 surten en furgons d’aquí. “Els diners que s'utilitzen a Vic també surten de plaça de Catalunya”, expliquen.

A l'edifici, a més, començaran aviat les obres per modernitzar-lo i fer-lo més funcional; uns treballs que compten amb un pressupost de 32 milions d'euros. Aquest dijous la responsable de la Unitat d'obres i Instal·lacions, Mercedes Báncora, va visitar l'edifici, davant l'imminent començament dels treballs, que duraran 36 mesos, sense que afectin el funcionament del banc. El contracte d'arquitectura es va licitar al maig i va ser adjudicat al despatx b720, de Fermín Vázquez i Ana Bassat (signatura que col·labora en la reforma del Camp Nou). Entre les intervencions, obrir a la façana de plaça de Catalunya un nou accés per a persones amb discapacitat.

Les pintures que Sert va crear per a un palau de Venècia

La joia més preuada i desconeguda de la sucursal que el Banc d'Espanya té a la plaça de Catalunya de Barcelona —amb permís de la seva cambra cuirassada plena de diners per proveir d'efectiu les entitats bancàries de tota Catalunya; una estada digna de la famosa sèrie ‘La Casa de Papel’—; són els set llenços realitzats per José Maria Sert (1874-1945) el 1935 per decorar el saló de ball del palau que el seu gran amic (i cunyat) el príncep Alejo Mdivani tenia a Venècia. Les obres, que representen parts del món, van veure com canviava la seva destinació després de la fatídica mort del príncep, l'1 d'agost del mateix 1935, en un accident de trànsit a Albons (Baix Empordà), quan el seu Rolls va sortir de la carretera per excés de velocitat. Al cap de poc temps van ser adquirides pel Banc d'Espanya per recomanació de l'arquitecte Juan Zavala (que va acabar fent l'edifici de Barcelona).

Els llenços, que en origen cobrien cinc parets del saló de 18 per 8 metres, van ser tallats i repartits en diverses parets del pati d'operacions, una de les escales, el saló de reunions i una biblioteca, per la qual cosa el conjunt va perdre el sentit. Fins i tot un fragment va viatjar a la seu de Madrid. Des de llavors, malgrat ser un dels actius patrimonials més destacats tot el Banc, són unes autèntiques desconegudes, per a especialistes i per al públic en general, a pesar que dos dels llenços més grans estan situats als espais públics d'accés lliure per a totes les persones que faran operacions al banc.