Radiografia de la sanitat catalana

Un batec incessant retruny a la sala. Lub, dub. Lub, dub. L'alè vital ressona a la piscina que envolta les parets de la sala. L'aigua balla al seu ritme amb uns vaivens precisos i sumptuosos. Al centre de la sala, un pivot convida a dipositar la mà —el dit del mig, per ser més exactes— sobre un sensor de llum infraroja que mesura i posa veu al ritme cardíac. Uns batecs més ràpids, altres de més lents. Sempre lub, dub. No podia començar de cap altra manera que no fos amb el so del cor l'exposició Universal. La salut a Catalunya, que des de divendres es pot veure al Palau Robert de Barcelona.

La mostra radiografia l'estat de salut dels catalans i del seu model sanitari. En un viatge interactiu pel sector, l'exposició reivindica els avantatges del sistema i la perícia dels seus professionals: una sanitat universal, integradora, a disposició del ciutadà 365 dies, 24 hores. Omet, això sí, les penes que turmenten l'Administració, com les llistes d'espera o la falta de recursos i inversions. “És una exposició que vol explicar el país. Reivindicar les virtuts i l'enorme complexitat del sistema sanitari”, va admetre la consellera de Salut, Alba Vergés, durant la presentació de la mostra.

Després de la sala del batec, desenes de provetes més o menys plenes dibuixen els mals més comuns dels catalans. La hipertensió, les infeccions respiratòries, l'ansietat i els trastorns endocrins, nutricionals i metabòlics són els motius de consulta més habituals als centres sanitaris del territori (67 hospitals, 437 centres d'atenció primària i 804 consultoris locals escampats per 947 municipis).

Cada vuit hores hi ha un trasplantament i cada 10 segons es dona una vacuna

Davant de les provetes, una immensa piràmide poblacional cristal·litza el repte de l'envelliment de la població. Catalunya té una esperança de vida de 83,6 anys, la segona més alta del món, només per darrere del Japó.

El sistema sanitari català reivindica també, a l'exposició, el seu caràcter universal. Una característica que havia fulminat el Govern de Mariano Rajoy el 2012 quan va condicionar el dret a l'assistència a les rendes de treball (és a dir, a estar assegurat a l'Institut Nacional de la Seguretat Social). Catalunya va intentar esquivar la norma amb diverses instruccions i va acabar desplegant una llei de sanitat universal el 2017.

Avui, amb una pluja de radiografies, l'exhibició mostra la igualtat més absoluta als ulls dels rajos X. L'atenció sanitària és la mateixa en funció de l'edat, el gènere o la situació social. Tothom pot recórrer al sistema i l'atendran.

A mesura que el visitant avança per les sales abandona el seu paper passiu i la mostra el convida a participar-hi. Amb uns cascos a tall de fonendoscopi, un pot auscultar els sons del territori, des d'una vacunació infantil en una consulta de Manresa fins a una reunió de la consellera de Salut, Alba Vergés, i el seu equip a la seu del Departament, a Barcelona. També el soroll de trànsit, el monòton xiulet d'una quimioteràpia o el moviment del trànsit a la ciutat, que és el causant de molts problemes de salut derivats de la contaminació.

Per prendre consciència de l'ús –o abús– del sistema sanitari i del temps que hi dedica, la mostra torna a interpel·lar el visitant. “Amb quina freqüència vas al metge?”, qüestiona un mural gegant. Al seu costat, adhesius blaus –"la meva salut pot millorar”– i vermells –"estic com una rosa"– conviden a marcar sobre la paret l'assiduïtat de les visites mèdiques segons l'edat de l'interlocutor.

En la sanitat, el temps és or i cada minut compta. Vet aquí algunes xifres que també destaca la mostra: cada vuit hores es fa un trasplantament, cada 10 segons s'administra una vacuna, cada minut 131 pacients són atesos en un centre de salut, cada dia es fan més d'un miler d'intervencions quirúrgiques, cada hora es mor una persona a causa del tabac i cada dues hores i mitja es detecta un càncer de mama.

Una pluja de radiografies reivindica l’accés universal al sistema

Algunes dades que no apareixen a la mostra i que, malauradament, també redibuixen una part del sistema són les 181.000 persones que esperen una intervenció quirúrgica, els 538 dies que ha d'esperar un pacient per a una visita a urologia a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell o l'any de retard per sotmetre's a una tomografia computeritzada (TAC) a l'Hospital Plató de Barcelona.

Conscients, no obstant això, de la cara menys amable d'un model sanitari d'èxit, el vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Pere Aragonès, va aprofitar la inauguració de l'exposició per anunciar que vol injectar 900 milions d'euros més als Pressupostos que negocia amb els comuns. “Estem posant al dia el sistema, però també hem de projectar-lo cap al futur”, va dir, en to solemne, Aragonès. Amb aquest import no es reverteixen les retallades executades des del 2011 pels successius governs d'Artur Mas, però s'hi apropen bastant. Sempre que no fracassin les negociacions pressupostàries.

L'exposició, oberta fins al 31 de maig i gratuïta, reclama per última vegada al visitant en una sala final sobre el futur del sistema de salut. Faries obligatòria la vacunació? Qui té més responsabilitat sobre la nostra salut: l'entorn socioeconòmic, el sistema sanitari o nosaltres mateixos? No hi ha respostes senzilles ni absolutes. Prefereixes saber com moriràs o quan?