Voteu ‘trap’

Per fi gaudim altre cop de la convocatòria del concurs pel neologisme de l’any, que des d’aquesta secció hem criticat tantes vegades però que des de l’any passat hem decidit secundar promovent-hi el vot. La Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans criden al sufragi universal per a l’elecció d’una paraula que, segons una llista precuinada, representi en bona mesura el que ha donat l’any lingüísticament i, a la vegada, sigui susceptible de ser inclosa al diccionari normatiu amb una certa celeritat. I ho diem amb tot el relativisme del món, perquè la darrera de les paraules premiades, sororitat el 2018, encara deu escalfar a la banda. Enguany les candidates són: animalista, bicitaxi, emergència climàtica, exoplaneta, pactòmetre, residu zero, trap, umami, vermuteria i xipar.

Cal felicitar d’entrada els gestors del concurs per haver rectificat a temps i haver exclòs el terme mena, en principi present a la llista titular, no tant pel fet que es consideri que és despectiu i deshumanitzador (que ho és, però les paraules no hi entenen, de despectivitat i deshumanització, la llengua és plena d’insults, renecs i blasfèmies, càsum), sinó perquè no acaba d’haver-hi consens sobre el seu ús i no seria tan estrany que decaigués en benefici de fórmules alternatives, amb la qual cosa, si es manté en el concurs i el guanya, estaríem elevant a categoria normativa un terme que bé podríem acabar veient desaparèixer.

Val a dir que la llista de candidates indica, en certa mesura, una tendència temàtica reveladora, amb tres termes orientats al medi ambient (animalista, emergència climàtica, residu zero) contra cap de destinat a feminisme-dona-gènere (l’any passat, la guanyadora sororitat i sostre de vidre; el 2017, feminicidi, micromasclisme i transgènere) ni tampoc sobre independentisme-sobiranisme, segurament per evitar que els afectes monopolitzin les àrees temàtiques i tornem a premiar paraules no especialment noves senzillament per simpatia (les guanyadores estelada el 2014 i cassolada el 2017).

A la llista de paraules candidates s’hi poden posar objeccions que permeten perfilar la tria. En primer lloc, caldrà descartar bicitaxi pel sol prejudici de ser la paraula substituta de mena, alguna malfiança li haurem de tenir si no era prou bona per ser a l’alineació inicial; llàstima que patinet no en té res, de neologisme, perquè és el terme de l’any quant a mobilitat. Tampoc ens podem mostrar a favor dels termes compostos emergència climàtica i residu zero, no pas perquè siguin il·legítims, sinó perquè són expressions mancades del glamur de poder disposar de paraula pròpia, i el que vol el populatxo és donar carta de naturalesa a mots de debò. No fem això de votar paraules per després veure-les incloses com a subentrades d’altres entrades ja existents.

Seria una bona candidata animalista, perquè encaixa amb la temàtica mainstream del 2019 i segur que genera multitud d’empaties, però és de llarg la més vella de les paraules proposades, i el que aquí se’ns planteja és un concurs de neologismes. També cal dir que tenen poc interès vermuteria i xipar, meres derivacions per la via de la morfologia i, per tant, paraules ben formades que poca cosa més tenen per aportar. Tenen el seu interès umami i exoplaneta, però són lluny de formar part de la llengua general i ja fan prou si les trobem en altres fonts normatives com és el Termcat. I no cal dir que sembla una broma la inclusió de pactòmetre, un invent del Farreras de La Sexta que han adoptat els mitjans d’aquí i que té el mateix arrelament que una nit electoral.

La paraula trap, finalment, és la gran candidata a endur-se el guardó, i això serviria per posar una mica al dia la qüestió dels estils musicals al diccionari. Diu la definició exposada al web del concurs que el trap és un estil amb influències del hip-hop, el dubstep i el trance. Doncs bé, cap d’aquests gèneres musicals té entrada pròpia al diccionari, com tampoc l’hi tenen el soul, el funk, el rap, el pop ni el folk, de llarg molt més nostrats i amb més tradició oral i escrita que no pas el recent trap. Ni heavy ni reggae tampoc. Si votem trap el posarem indecorosament a l’altura del rock, el jazz i el blues, però amb sort esdevindrà un cavall de Troia per fer-hi entrar la resta.