Laura Borràs, el nacionalisme darrere d'un somriure

El procés d'independència ha comptat amb la implicació d'acadèmics de prestigi. Són persones com Laura Borràs (Barcelona, 1970), la portaveu de Junts per Catalunya al Congrés, també professora de Literatura a la Universitat de Barcelona, doctora en Filologia romànica i alumna de Martí de Riquer. La professora Borràs ja escrivia el 2011, al diari El Punt Avui, que Catalunya s'havia de separar, com ho van fer les colònies americanes, “d'un Estat que la espolia”.

El somriure i una veu suau són dues de les millors armes comunicatives de Borràs. Les utilitza en mítings, en entrevistes o en els banys de masses que rep per part dels seguidors de Junts per Catalunya –la diputada no milita a cap partit–. El dia que va abandonar la conselleria de Cultura per saltar al Congrés, el març del 2019, va publicar al seu compte de Twitter imatges d'ella somrient i abraçant una funcionària: “Avui arribar al despatx de la conselleria de Cultura ha estat emocionant. Hi ha hagut de tot, entre plors, flors, abraçades i gent enfadada perquè no volen que marxi i perquè diuen que em segrestaran!”. Borràs dedica aquests dies el seu compte de Twitter a compartir missatges de persones que li donen suport davant la causa judicial que la investiga per, presumptament, concedir de forma irregular contractes per valor de 259.000 euros durant la seva etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El cas, que cueja des del 2018, va provocar fricció entre la Generalitat i el poder judicial quan Borràs va assegurar a RAC1 que el conseller d'Interior, Miquel Buch, li havia transmès informació, sota secret de sumari, sobre l'operatiu dels Mossos d'Esquadra ordenat per la jutgessa d'instrucció Silvia López. La jutgessa va retirar la policia autonòmica de la investigació.

Borràs també aplica el seu somriure per llençar missatges periòdics que alimenten el relat de “l'estat opressor”, o per classificar els catalans entre demòcrates i no demòcrates. “Els llaços grocs representen a la part de Catalunya que està pels drets humans”, va dir Borràs aquest any a RNE. També va ser una de les signants el 2016 del polèmic manifest Koiné que exigia que el català sigui l'única llengua oficial a Catalunya. Aquest document, firmat per més de 200 persones de la política i la cultura, denunciava el bilingüisme com una estratègia concebuda pel franquisme, i titllava la immigració de la resta d'Espanya com un “instrument involuntari de colonització lingúística”.

La líder de Junts per Catalunya forma part del grup de confiança del l'expresident Carles Puigdemont, un nucli que es resisteix a descartar la independència unilateral perquè creuen la que la consulta il·legal de l'1-O aporta suficient legitimitat: “Nosaltres ja hem fet el referèndum, el poble va decidir que vol la independència, i mentre no n'hi hagi un de pactat, hem de treballar per fer-la efectiva”, va advertir Borràs l'octubre passat a TV3: “Espanya ens tracta com una possessió, com un subaltern”.

Va ser l'exsocialista Ferran Mascarell com a conseller de Cultura que va nomenar Borràs el 2013 al capdavant de la ILC. Va mantenir el càrrec fins al 2018, quan va ser cessada amb la intervenció de la Generalitat a través de l'article 155 de la Constitució. Borràs va explicar a TV3 que va fer el possible per boicotejar la supervisió de l'administració catalana: “Què vaig fer quan era directora general [de la ILC] i el meu conseller [Lluís Puig[ va haver de marxar a l'exili per la repressió espanyola? Vaig col·laborar amb ells? De cap de les maneres; és més, vaig fer tot el que era a les meves mans perquè el 155 no fos tan efectiu”. Borràs va ser designada el 2018 consellera de Cultura al Govern de Quim Torra. Una de les seves primeres decisions va ser crear un càrrec per a Puig –avui resident a Bèlgica per evitar ser jutjat a Espanya–: director del “Programa per al desenvolupament de projectes culturals d'àmbit internacional”, amb un sou de 85.000 euros anuals.

La cap de files de Junts per Catalunya al Congrés ha participat en mobilitzacions dels CDR: la darrera ocasió va ser el 27 de novembre, per tallar l'avinguda Meridiana de Barcelona. Borràs es va manifestar el setembre passat contra la detenció dels membres dels CDR que van confessar haver planificat un assalt al Parlament i l'elaboració de material explosiu. La diputada de Junts per Catalunya també dona suport a Tsunami Democràtic i ha assegurat que ha participat en accions d'aquesta organització anònima. Tsunami Democràtic, investigat per l'Audiència Nacional, és el grup responsable de l'ocupació el 14 d'octubre de l'aeroport d'El Prat, del tancament de la frontera amb França a La Jonquera i de la interrupció del trànsit a l'autopista AP-7 durant tres dies de novembre. “Tsunami Democràtic som la gent. Jo també m'hi he mobilitzat. És un moviment que crida a mobilitzacions cíviques, pacífiques i democràtiques”, va explicar Borràs en una entrevista de Cuatro.

Borràs, com molts altres que donen suport a aquestes accions, no va créixer en un entorn de combat urbà i de desobediència civil. Ella mateixa ha explicat que és filla de classe mitjana benestant, que gaudia d'estiuejos a Menorca, de la masia familiar a Sant Cugat del Vallès, on corria amb una moto de trial que li va regalar el pare; va poder formar-se a l'estranger i ser a primera línia del que el conseller Mascarell va definir durant el seu mandat com “el millor moment del català a la història”. Tot això és el passat per a Borràs perquè Catalunya “viu un moment d'emergència nacional”. “Necessitem polítics que vulguin entrar a la història fent una aportació significativa al seu país, fent possible la independència de Catalunya”, va escriure en un article premonitori del 2011.