Sant Joan de Déu crea un GPS per millorar la cirurgia fetal

Un sistema capdavanter de navegació virtual, com una mena de GPS, ja forma part de l’arsenal quirúrgic de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona en les cirurgies fetals. Aquest dispositiu, pioner al món, permet reconstruir l’úter de la mare i afegeix precisió i visibilitat als cirurgians durant les delicades intervencions que es fan als fetus.

La cirurgia fetal és molt complexa. Per començar, per la grandària del fetus i de l’instrumental, que es mou en un interval de pocs mil·límetres. A més, cada úter està situat en un punt diferent i les membranes que envolten el fetus són molt delicades, per la qual cosa el cirurgià només té una oportunitat per perforar la cavitat uterina. Fins ara, els especialistes se servien de l’ecografia per guiar l’entrada a l’úter i el moviment de les eines quirúrgiques fins al fetus.

Però, ara, un grup d’investigadors de BCNatal, el Consorci del Sant Joan de Déu i el Clínic han anat un pas més enllà i, en col·laboració amb experts de la Universitat Pompeu Fabra, han desenvolupat un nou sistema de navegació que perfecciona la cirurgia fetal. “A través d’una ressonància magnètica i el treball d’uns enginyers, hem creat un escenari virtual de l’úter matern. Seria com una mena de videojoc on pots reproduir la intervenció abans de fer-la”, explica el director de BCNatal, Eduard Gratacós. El cirurgià disposa d’una visió més precisa de la placenta i d’on pot perforar per accedir al fetus.

A més, durant la intervenció, els cirurgians disposen d’un endoscopi de tres mil·límetres amb un sensor extern que permet sincronitzar la reconstrucció virtual en 3D de la placenta amb els moviments reals dels instruments quirúrgics. “Dona més seguretat, més precisió i redueixes el temps de la intervenció”, apunta Gratacós.

El Sant Joan de Déu ja ha provat la nova tècnica en 20 intervencions per reparar la síndrome de transfusió fetus-fetal. Aquesta anomalia es produeix en un de cada 2.000 embarassos de bessons monocorials (que comparteixen la placenta): un dels fetus passa sang a l’altre de manera constant, la qual cosa provoca gairebé sempre la mort dels bessons. Amb una cirurgia fetal, s’aconsegueix, en el 90% dels casos, que sobrevisqui almenys un dels dos fetus.