Dues bessones es retroben amb el metge que els va salvar la vida fa vint anys

Diana Ribó havia de fer una entrevista per a una assignatura de la carrera de Publicitat i Relacions Públiques. Buscava algú especial. Va trobar la millor persona possible: l'home que li va salvar la vida quan ella es trobava al ventre de la seva mare. Va passar fa gairebé vint anys. I Eduard Gratacós (Barcelona, 1965) és el metge que va realitzar la primera operació de cirurgia fetal a Espanya.

Assegut en un petit despatx del Clínic de Barcelona, Gratacós i les seves dues pacients, les bessones Diana i Patrícia Ribó, parlen animadament d'aquell juny del 1999. Ell era un jove metge de la Universitat de Lovaina (Bèlgica) que feia uns anys que treballava en un projecte europeu de cirurgia fetal. Elles, a la panxa de la seva mare, María Dolores Canalejo, patien transfusió fetus-fetal, una complicació característica dels bessons que comparteixen placenta que pot provocar un retard de creixement discordant. La Diana era el nadó donant de sang i, per tant, el més petit. La doctora Magda Ros, ginecòloga de la María Dolores, la va animar a operar-se. L'Hospital Vall d’Hebron, a càrrec del doctor Luis Cabero, va cridar Gratacós perquè viatgés a Barcelona a fer-se càrrec de la intervenció. No ho va dubtar. El centre belga va acceptar i el doctor va aterrar a la capital catalana per dur a terme una operació que va ser un èxit.

Però el metge, acabada la seva feina, va tornar a Lovaina. Les nenes i ell no es van conèixer mai. Dinou anys després, Gratacós va rebre un correu electrònic: “La Diana va contactar amb tres o quatre llocs on treballo. Dirigeixo BCNatal, format pel Clínic i Sant Joan de Déu, i em moc per tres edificis. Va enviar tres correus, vaig llegir el primer que va arribar a Sant Joan de Déu en el qual explicava que era una estudiant de Publicitat i volia fer-me una entrevista. És una cosa habitual. Era a punt de contestar que sí per fixar una cita quan vaig llegir l'última línia: “Per casualitat vaig ser la seva primera pacient de cirurgia fetal”. Poc després, la Diana es va asseure davant del doctor per gravar l'entrevista. “Li vaig preguntar si sentia molta pressió, si estava nerviós perquè les famílies li deixaven els fills a les seves mans”.

Els pares de la Diana i la Patrícia no els van explicar gaire cosa mentre van ser petites. “Vam veure un vídeo perquè va sortir la notícia en diversos mitjans de comunicació i recordo la imatge de la meva mare al quiròfan”, diu la Patrícia. “De petites sí que ens van explicar que va haver-hi complicacions en l'embaràs i que un metge va venir de molt lluny a operar-nos”. Aquest metge, que amb els anys va tornar a Barcelona, explica a les seves primeres pacients el proper salt de la seva especialitat. “En l'època que us vaig operar era normal estar dins de l'úter 60 minuts, fins i tot 90, i el temps s'ha reduït a 13-14 minuts. Ara som a punt de fer un segon salt generacional: espero que en pocs mesos puguem fer la primera cirurgia amb guiat tridimensional, que sàpigues on t'estàs movent dins de l'úter, un dels grans reptes”. Per seguir avançant, Gratacós rep ajuda privada d'entitats com la Fundació Bancària La Caixa, però no deixa de reclamar inversió pública. “Hi ha poca visió i no hi ha una política investigadora que sobrevisqui més d'un Govern”, diu Gratacós. La Patrícia i la Diana assenteixen molt atentes a les reivindicacions del seu metge. I la Diana postil·la: “Cal invertir-hi perquè salva vides”.