Barcelona rememora els anys de lluita contra el VIH

Joaquim Roqueta va contreure el VIH el 1990, nou anys després de l'aparició del virus a Barcelona. L'estigma contra aquesta infecció de transmissió sexual no havia disminuït amb la nova dècada, malgrat els tímids intents de la faràndula local —amb figures com el director Ángel Pavlovsky o l'actriu Carmen Conesa— de donar-li visibilitat. Davant l'absència de medicació efectiva i el buit informatiu sobre com combatre al virus, diversos membres de la Coordinadora Gai-Lesbiana –una entitat social de l'època– van optar per crear el que, a la pràctica, va ser un grup de dol. A altes hores de la nit i de forma clandestina, els afectats s'aplegaven per comprovar qui havia sobreviscut una setmana més. “Ens reuníem quan no quedava ningú de la coordinadora. Em vaig desvincular una mica d'aquell grup. Era massa dur”, reconeix Roqueta, actual president de l'associació Gais Positius.

El Centre LGTBI de Barcelona, l'equipament municipal de referència per al col·lectiu a la ciutat, atorga avui un espai de reconeixement i memòria a totes les persones del col·lectiu que van lluitar —i lluiten— contra l'estigma que encara arrossega el VIH. Aquestes instal·lacions, que encara no han complert el seu primer any, organitzen fins al 31 de gener un cicle dedicat al virus amb vuit conferències, cinc pel·lícules, dos tallers d'escriptura creativa i un recorregut històric, entre altres activitats.Totes coexisteixen amb una exposició de fullets informatius i cartells artístics de l'època, provinents majoritàriament del Centre de Documentació Armand de Fluvià.

L'objectiu principal de les comissàries, Linda Valdés i Nancy Garín (elles prefereixen el terme “remeieres”), és reflectir la realitat local de Barcelona. “Desitgem que la gent del barri assumeixi que aquest és un espai on poden adquirir altres coneixements”, expressa Valdés. “La idea és convence'ls perquè vinguin i reflexionin sobre com reaccionem com a societat davant crisis humanitàries”, afegeix. Garín reivindica el valor de la història: “Tenim la necessitat de saber com hem arribat fins a aquí. Molta gent jove ve i no en té ni idea. Això es nota en la seva actitud, per exemple, en perdre-li la por al VIH”. El director del Centre LGTBI, Andreu Agustín, espera que cicles com aquest ajudin a destacar el triangle històric de l'ambient LGTBI barceloní, antigament delimitat pels barris de Sant Antoni, el Poble-sec i el Raval. “Així com el centre LGTBI de Nova York va posar al mapa al Village, aquí podria passar el mateix”, expressa Agustín.

L'exposició coincideix amb el 25è aniversari de Gais Positius, una coincidència clau per determinar la temàtica d'aquesta exposició trimestral. “Aquest aniversari és fonamental per al projecte”, afirma el director de l'espai. Cada vegada més, afegeix, “els cicles tindran la col·laboració de les entitats”. Una idea amb la qual les comissàries es mostren d'acord: “És molt més potent entendre el treball des de la col·lectivitat”, apunta Valdés. “Aquestes lluites han de ser una experiència per ajuntar-nos. En ballar ens fem visibles”, reivindica aquesta sociòloga. “És el bon viure”, afegeix Garín, “que no és el mateix que viure bé”.