Les protestes del procés posen en perill el trànsit de Barcelona

Les protestes per la sentència del procés han posat en perill l’operativa viària a Barcelona. Cap de les grans artèries de la capital catalana no s’ha lliurat en les últimes tres setmanes d’algun tall de trànsit, embús, barricada o desviació a causa de les manifestacions contra la condemna als líders independentistes empresonats. Encara que la llei obliga a comunicar les marxes amb anterioritat al Govern, poques protestes ho han fet des de la sentència del procés. Els agents, però, només les han dissolt quan l’ambient es posava violent. Els hotelers es queixen de la deixadesa policial i que aquest clima perjudica els seus negocis.

La Meridiana, la Gran Via, la Diagonal, el passeig de Gràcia o el de Sant Joan. Des del 14 d’octubre, quan va sortir la sentència del procés, les protestes en contra copen diàriament un o diversos carrers i places de Barcelona. La llei exigeix que les manifestacions siguin comunicades per escrit al Departament d’Interior amb 10 dies d’antelació encara que, en cas d’urgència, amb 24 hores de previsió seria suficient. A la pràctica, la gran majoria d’accions que s’han realitzat des del 14 d’octubre no han estat comunicades. I malgrat això, rarament els agents han dissolt les convocatòries, tret que es desmarxés la protesta amb disturbis.

El compte de twitter dels Comitès de Defensa de la República (CDR) publicava, el passat 29 d’octubre, les convocatòries per a una nit en què s’atomitzaven les protestes de l’independentisme a la capital catalana. El dia d’abans, uns centenars de manifestants es van concentrar a l’estació de tren de Sants amb la missió de col·lapsar la instal·lació ferroviària i, encara que no ho van aconseguir, sí que van causar cert enrenou i que desenes de passatgers perdessin el tren.

La del 29 d’octubre, dimarts, va ser una de les concentracions amb menys assistents des de la sentència del procés. Els CDR van convocar les 19.30 per tallar la Gran Via a l’altura d’Entença. Van acudir menys d’un centenar de manifestants. La Guàrdia Urbana va tallar el trànsit des de la plaça Espanya fins al carrer Rocafort. Els manifestants es van col·locar gairebé en fila índia per ocupar més espai. “Aquests policies no intervenen. Per a què ens serveixen?”, discutia un jove amb la seva parella des de la terrassa del bar la Clau.

Després de diverses setmanes de protestes, les queixes pels talls viaris es multipliquen. Sandra Dejong és la propietària del restaurant Roots and Rolls del carrer Consell de Cent. “Estan destruint tot Barcelona i això ho pagarem tots”, lamenta Dejong. Des que van començar les protestes ha vist reduïda la facturació del seu negoci. “Hi havia barricades a tot l’Eixample. Tinc companys a qui els han cremat la terrassa. La gent, o es manifesta o es queda a casa. Però no venen a sopar perquè tenen por”, lamenta Dejong.

El Root and Rolls porta un any obert i té una dotzena de treballadors. La propietària es planteja, “si tot continua igual”, no renovar algun dels seus empleats. “No surten els comptes. El dia de la vaga general vaig tancar. No volia que els meus empleats es posessin en perill”, lamenta. “I el pitjor és que en meitat del caos no hi ha ningú que ens defensi. La policia deixa fer”, critica.

L’opinió de Dejong és comuna entre els empresaris. El president del Gremi de Restauradors, Roger Pallarols, és clar: “Els ens públics han de canalitzar tot aquest conflicte i treure’l dels carrers. Ara vivim una tolerància que és preocupant. El dret a la manifestació es perd si no s’anuncia i va en detriment de la resta de persones que té dret a circular i a anar pels carrers”. Pallarols creu que la inacció de les administracions que dirigeixen a la Guàrdia Urbana i als Mossos estan provocant l’enquistament d’aquesta situació. “El funcionament anormal de la ciutat perjudica no només els restauradors, sinó tots els negocis”.

Seguretat dels vianants

Una portaveu del consistori admet que, davant de qualsevol tipus de manifestació, la directriu de la Guàrdia Urbana és vetllar per la seguretat dels vianants, entre qui es troben els mateixos manifestants, tallant el trànsit. El cos no els ha comptat però un agent reconeix que sempre han anat darrere dels manifestants, tret de les manifestacions que si van ser comunicades: la marxa de columnes del 18 d’octubre, la manifestació de les entitats independentistes del dia 26, la del 27 de Societat Civil Catalana i algunes protestes estudiantils.

Un altre dels grans damnificats són els usuaris d’autobusos i metro. Els Mossos van suspendre les connexions amb la Terminal 1 de l’Aeroport del Prat el mateix dia que es va fer pública la sentència. En altres ocasions, estacions com la de Catalunya, Arc de Triomf i Universitat van ser tancades per aldarulls a l’exterior. La gestió dels autobusos és molt més complicada. Caps de TMB es desplacen al costat de la Urbana cada vegada que hi ha una protesta i intenten dirigir als conductors en recorreguts alternatius. La correccions sobre la marxa del trajecte són constants i fins i tot el dia de la vaga general es van suspendre quatre línies de bus per no poder donar servei davant de la quantitat de gent que ocupaven els carrers.

Dilluns passat un grup de CDR va intentar col·lapsar l’estació de Sants. Una dona es va obrir pas entre els manifestants independentistes amb ajuda dels Mossos. La dona es justificava: “He d’agafar el tren i arribar a casa meva”. Un dels manifestants li va cridar: “Hi ha gent que no pot anar a la seva casa durant 13 anys”.