Santi Vila: “Ningú sap a què es refereix Quim Torra quan diu ‘ho tornarem a fer’”

Santi Vila (Granollers, 46 anys) afronta una pena d’un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de 60.000 euros. Vila, exconseller de la Generalitat, va deixar el Govern hores abans de la frustrada declaració d’independència del 2017. Ara, després d’esquivar la presó, fa classes a la universitat i treballa en una empresa. Assegura que “això de Catalunya només s’arregla votant” i preveu que aviat hi haurà eleccions autonòmiques.

Pregunta. Quim Torra insisteix amb ho tornarem a fer. És un error?

Resposta. Aquesta expressió té moltes cares. Una és la de Jordi Cuixart, que interpreto com una variant de dir que la democràcia no s’acaba anant a votar, la democràcia també vol dir el dret a la manifestació i a la protesta. Una altra cosa és quan ho tornarem a fer ho diu Quim Torra, que ni el seu Govern sap què vol dir. El primer l’entenc i el respecto, el segon no sap ningú a què es refereix.

P. Torra parla d’un moment referendari. Un escenari similar al de 2017.

R. Les raons objectives que expliquen el fracàs de la legislatura del 2017 es mantenen. Tots hem après que un referèndum unilateral i sense reconeixement no interpel·la el conjunt de la ciutadania, sinó només els que ja pensen d’aquesta manera. L’autocrítica d’aquesta setmana de Carme Forcadell, sobre la falta d’empatia cap als no independentistes, és molt valuosa. La vaig fer el 2015 i va ser titllada d’heretgia.

P. Torra és el problema?

R. Ell té una tensió moral molt forta que no ha sabut resoldre bé, entre president i agitador. La responsabilitat del Govern és ser el Govern de tots, no només d’una part. El problema és un altre: com en qualsevol societat moderna occidental, tenim una generació de joves frustrats i amb moltes expectatives però sense les seguretats dels seus pares. Això genera crispació i explota de moltes maneres.

P. Expectatives generades per un Govern que deia que tenia la independència a tocar.

R. Tots hauríem d’haver estat més responsables. Jo el primer. Em penedeixo d’aquella legislatura. Va quedar demostrat que, si es fan polítiques que contínuament criden a l’estimulació dels sentiments, després és molt difícil fer tornar la ciutadania a la raó.

“Alimentem un discurs antisistema, hi juguem contínuament”

P. Joves que criden contra un “Estat repressor”. Ho veu així?

R. Espanya és un país homologable a la resta d’Estats europeus amb tots els seus defectes i les seves virtuts. Una altra cosa és que a Barcelona ara és possible anar a veure Jocker i que quan acaba la gent aplaudeixi. Per què? Perquè el protagonista dispara al símbol del poder? Culturalment alimentem un discurs antisistema, hi juguem contínuament, i desdibuixem que un agent de l’autoritat té un rol. Que hi haurà excessos, probablement, però tenim mecanismes per depurar-los.

P. Com es pot reconduir això ara?

R. Amb polítics a la presó serà molt difícil. A mi no em quadra gaire que si el Tribunal Suprem diu que tot va ser un “somni” la sentència sigui la que és. Cal anar a la gestió política amb l’extintor, no amb el llançaflames. Després de les eleccions generals vindran inevitablement les catalanes i tindrem interlocutors vàlids. Serà el moment per dialogar, però amb una proposta que trenqui el frontisme.

P. Per tant, considera que Pedro Sánchez no és ara un interlocutor vàlid?

R. No ajuda aquest context de crònica precampanya electoral que vivim. Aquí els polítics són una caricatura de si mateixos. Confesso que em vaig alegrar que Sánchez guanyés, però ha estat irresponsable el fet de deixar que Espanya afrontés la sentència amb un Govern en funcions. El problema de Catalunya només s’arreglarà votant.

P. Votant què?

R. Pot ser un ajust constitucional, un nou marc estatutari, un pacte de finançament. I pot ser que la ciutadania no ho recolzi, però cal proposar un contracte refundacional per a un programa compartit del conjunt dels espanyols. Es necessita audàcia a Madrid i Barcelona.

P. Se li ha assignat el rol del traïdor en tota aquesta història. L’ataquen fins i tot per la seva orientació sexual. Com ho viu?

R. Ho visc amb resignació. Alguns que m’acusaven de traïdor ja han tastat la seva pròpia medicina [en referència a Esquerra Republicana, entre d’altres]. Amb el temps veurem que no hi ha ni herois ni traïdors, sinó que actuem com considerem millor. M’han sorprès els atacs obertament homòfobs, els atribueixo al joc del poder.

P. Es parla molt del que ha après l’independentisme. Què n’ha après el Govern?

R. Que el problema existeix i que amb teràpia de cop no s’arregla. Que en un moment donat caldrà passar de les paraules amables a les propostes. Des del 2010 no n’hi ha hagut cap.