Úters i consentiments

A còpia de repetir històries i histèries molt pròpies, alguns escriptors passen a formar part del diccionari: kafkià, lovecratftià, ballardià... Sorprèn que de la californiana Octavia E. Butler (1947-2006) no n’hagi quedat, a banda d’un grapat de narracions extraordinàries, un adjectiu tan útil com butlerià. Ho podem atribuir a la mala sort: la coexistència de la filòsofa, Judith, i l’escriptor, Samuel. O podem atribuir-ho a la tragèdia: fora del gueto de la ciència-ficció (ai, les etiquetes i jerarquies), l’autora no és coneguda, i això que acumula premis que n’haurien d’avalar la qualitat. Cert que la difusió de la seva obra no ha fet més que créixer i que és objecte de nombrosos treballs universitaris (l’ús dels seus textos, des de l’acadèmia, hauria d’indicar-ne la vigència), però l’adjectiu haurà d’esperar un últim impuls de lectors fidels i nous entusiastes.

El 1984, el seu relat Bloodchild, el més citat en publicacions acadèmiques i el més butlerià, va ser inclòs a la revista Asimov. Pocs lectors van estar-se de vincular-lo amb el fet que l’autora fos afroamericana. Com passar-ho per alt? S’hi imaginava un exoplaneta on subsistien reserves d’humans sota la jurisprudència, per dir-ho fi, d’alienígenes intel·ligents amb aspecte de miriàpode: humans arrencats de la terra natal, traslladats a colònies... Butler sempre va treure ferro a la lectura en clau esclavista. S’havia inspirat, deia, en un insecte amazònic que parasita l’hoste per pondre-hi els ous. L’adolescent que protagonitza Bloodchild assoleix la maduresa quan descobreix que el seu abdomen serà portador de les larves d’una criatura inhumana. Malgrat un conat de desafiament al nus del conte, l’heroi accepta el fat, l’alienació de ser una mena de ventre de lloguer. Ho fa com un acte d’amor i entenent que la negativa compromet la vida d’una germana. Els llaços familiars i reproductius no són senzills. Ni innocents. Butler no és de moralismes plans sinó de dilemes accidentats.

Tant l’estranyament del cos com l’ús que els estranys en poden fer (agredint o no) es repeteixen a Bloodchild, Kindred i una novel·la excel·lent que es titula Alba (1987). Aquestes complexíssimes sensacions de submissió física i opressió racial les podem resumir doncs en l’epònim butlerià.

A Alba ens interessem per les dissorts de Lilith Iyapo, supervivent de la fi nuclear de la Terra. Dos segles després de l’hecatombe, desperta en una nau Oankali, una raça alienígena que comercia amb material genètic. El primer contacte no és fàcil. Lilith està en xoc per la presència i els costums dels raptors, humanoides coberts amb els tentacles d’una anemone. Es divideixen en tres gèneres: masculí, femení i ooloi, que exerceixen de mediadors sexuals entre parelles interracials i permeten que l’ADN es mescli.

Lilith no sap si l’han salvat o segrestat. La informen que tornarà a la Terra i ajudarà a repoblar-la. En aquest segon origen (atenció al nom de la nova Eva), Lilith s’aparellarà amb els Oankali i quedarà prenyada de fills híbrids. La senzillesa d’estil amb què Butler transmet l’horror de perdre el control corporal és admirable. La histèria butleriana, doncs, sorgeix de la falta d’autonomia. La situem en una franja angoixant que va del consentiment a la violació. Hi ha un capítol clau en què Lilith coneix un altre supervivent, el jove Paul, que intenta violar-la. La violència desfermada en aquesta escena suggereix que, a una escala superior, cal llegir el contacte humans-Oankali en termes d’agressió sexual i no només de dominació colonial. L’espècie humana és forçada? No hi ha alternativa per a la seva continuïtat? La barreja comporta la pèrdua de la identitat? Els Oankali poden semblar-nos culturalment superiors, portadors de la utopia, però a la vegada parteixen d’una posició privilegiada, tenen els seus interessos i fan ús de la força com qualsevol civilitzador terraqüi. Vet aquí la disjuntiva butleriana: consentir o no.

Tenir Butler traduïda al català, per Ernest Riera, i disposar de les qüestions que remou (identitat, poder, violència) és una molt bona notícia. Alba és el primer volum d’una trilogia, Xenogènesi, i la publicació ha estat iniciativa d’una editorial nounada: Mai Més. Esperem futures entregues butlerianes i que el projecte editorial engendri tot el que cal engendrar.