Sergi Vicente (Betevé): “Molta gent ens ha descobert quan havíem perdut visibilitat”

Si hi ha un mitjà que s’ha endut l’aplaudiment dels manifestants durant les protestes contra la sentència del procés a Barcelona ha estat la televisió pública Betevé, de la capital catalana. El seu director, Sergi Vicente (Barcelona, 1975), està satisfet: una setmana ho pot canviar tot. O gairebé tot. Betevé disposa de 222 treballadors i d’un pressupost de 17 milions d’euros.

Pregunta. Fa un any i mig cridaven a Betevé: “Premsa espanyola, manipuladora”. Dilluns, a la delegació de Govern espanyol, els manifestants cridaven: “Visca Betevé”. Què ha canviat?

Resposta. Nosaltres no hem canviat, seguim fent la mateixa feina, amb una plantilla molt dedicada, a les verdes i a les madures. La gent segueix treballant amb totes les limitacions d’un mitjà com el nostre, que no som prou grans per ser grans ni prou petits per ser petits. El que ha canviat és el context, de molta polarització en els mitjans, i nosaltres hem fet una cobertura com la de sempre, molt sincera, neutral i amb distanciament ideològic, com correspon a un servei públic. Això s’ha reconegut.

P. Una cobertura que no ha fet TV3?

R. No sé si TV3 està fent el que li correspon o no, però segurament, en un moment en què la gent necessitava saber què passava en directe, nosaltres hi érem, i altres mitjans, inclosa TV3, també, però potser no del tot. Anaven i tornaven, mentre que nosaltres ens hi quedàvem. No dic que els altres ho fessin millor o pitjor, però en qualsevol cas això ens ha donat un rendiment en forma d’audiència espectacular.

P. Té resultats?

R. Sí, però nosaltres no fem servir el share, no tenim contracte amb Kantar Media. El que tenim són les dades d’una empresa que analitza les mètriques de les televisions intel·ligents connectades. Hem calculat que, durant la darrera setmana, han passat per Betevé 565.000 espectadors diferents. L’audiència de Bàsics, per exemple, s’ha multiplicat per 10. Després tenim tota l’audiència de web i xarxes.

P. Aquesta setmana hi ha hagut una concentració de periodistes reclamant poder fer la feina. Betevé ha tingut problemes?

R. En el nostre cas no, però aquesta situació no és admissible. Sense premsa no hi ha democràcia. Hem de respectar la feina dels periodistes, des dels manifestants i la policia als mateixos polítics. Alguns polítics no la respecten. I els mitjans públics estem molt exposats a la sospita per part dels polítics. Em sap greu. Reivindico la independència editorial de la nostra feina a Betevé. Quantes vegades ens han dit que som Telecolau?

P. Fa 25 anys, quan es va fundar aquesta cadena, vostè era a la televisió de Sant Andreu treballant per a Betevé. D’aquella Betevé a la d’ara, quines diferències hi ha?

R. Crec que la diferència principal és que qualsevol projecte que neix ho fa amb una empenta extraordinària. Ara és un projecte que necessita que se’l cuidi, a causa de la situació laboral i pressupostària. Aquesta cobertura de les protestes ens ha anat molt bé perquè molta gent ens ha descobert en un moment en què havíem perdut visibilitat. Fa 25 anys, a més, hi havia vuit canals i ara n’hi ha desenes, a banda de les plataformes digitals. Competim contra actors locals, nacionals i, també, globals amb molta més força.

P. Quan va entrar, va parlar molt de televisió transmèdia. Això és més fàcil de dir que de fer.

R. De vegades hi ha borratxeres de paraules. El que teníem clar era que havíem de ser a tot arreu, cobrir les diferents pantalles. I amb els mateixos diners d’abans hem de fer moltes més coses. S’ha incrementat el pressupost, però també, per la via judicial, els sous, i estem tenint sentències que porten a la incorporació de treballadors que abans treballaven des de productores externes.

P. Sembla que estaven molt moixos.

R. Per fer audiovisual necessites diners, no és barat. No és incompatible treballar amb gent de la casa, que ho fan amb molta empenta, i fer projectes amb productores externes.

P. Els mateixos treballadors van celebrar l’aniversari amb un manifest en què es denunciava que no hi hauria programes nous, o es criticava la política laboral...

R. És un manifest que reflecteix una situació molt fràgil. Tenim un pressupost que no és suficient per fer tot el que hauríem de fer; és una perspectiva molt incerta, perquè dins d’aquest pressupost el fet d’haver de pujar salaris afegeix pressió. A més, estar als tribunals durant anys tensiona molt l’estructura. Les crítiques cap a mi les vaig entendre. Vaig venir a canviar coses, i quan mous coses hi ha risc, perquè no tot agradarà. És veritat, no hi ha programes nous. La gent que hi ha permet fer els informatius i unes poques coses més.

P. Ara tornen a emetre programes que Betevé ha fet aquests 25 anys. Quins tornaria a fer?

R. Les segones parts no són bones. Hem fet algun intent que no ha sortit bé. L’èxit de Betevé passa perquè la gent se la senti seva, i aquesta és la clau de la proximitat.

P. Creu que té el suport de la plantilla?

R. El que veig a Betevé ara és una moral molt alta. És veritat que hi va haver un moment de molta crisi. Crec que ho vam millorar amb molta comunicació interna, amb franquesa sobre els problemes que calia afrontar. Era un moment amb molts d’interrogants i poques respostes. Com a mínim vam donar respostes a les incerteses.