“Hem de sortir de la falda de la mare i emancipar-nos”

Confessa que se li fa una mica estrany respondre a les preguntes i no preguntar ell, que és el que ha fet en els últims 11 anys com a corresponsal de TV3 a la Xina. Sergi Vicente (Barcelona, 1975) ha assumit la direcció de Barcelona Televisió (BTV) —substituint Àngel Casas— i ara el seu objectiu és portar els fils d’una televisió local però d’una ciutat de pes com Barcelona. És el cinquè director d’una televisió jove amb ganes de créixer més.

Pregunta. Un canvi notable, d’estar al davant d’una càmera a dirigir una televisió sencera...

Resposta. Sí, tenia ganes d’un canvi radical. Tant personalment com professionalment, crec que val la pena llançar-se, t’ajuda en l’autoaprenentatge. És bo encarar situacions d’incertesa que, a més, en el periodisme són necessàries. A les corresponsalies n’hi ha molts que fan informació des del balcó, i jo crec que s’ha de trepitjar molt carrer, no val si no tens contacte amb la gent.

P. Ho vol aplicar a BTV? Més contacte directe amb el ciutadà?

“A les corresponsalies

R. Sí, ho tinc claríssim. Potser ens obsessionem massa en el producte acabat, sobretot si cal aconseguir la immediatesa i la proximitat.

P. Quin model de BTV vol?

R. Cal canviar la mentalitat, hem d’obrir totes les finestres que fa servir la nostra audiència: la televisió clàssica, a la carta, YouTube, Vimeo, Twitter, Instagram... Crec que hem de buscar altres canals de comunicació, i jo pretenc començar aquest model. Encara que tampoc d’un dia per l’altre.

P. La televisió actual és anacrònica?

R. És el model que hem conegut, i ens fa molta por deixar l’àrea de seguretat. Estem obsessionats amb els índexs d’audiència, quan la gent està utilitzant molts altres canals. Hem de sortir de la falda de la mare i emancipar-nos.

P. Una televisió local i pública és el lloc per experimentar?

R. Tenim molta sort, perquè la plantilla de gent és molt jove i bona, i la nostra mesura, la d’una televisió local, ens permet provar coses. Cal assumir riscos i provar nous formats transmèdia que de vegades no estan clars en els mitjans tradicionals. I obrir-nos més a la participació del ciutadà, el Fotomatón va ser un bon experiment de la primera època de BTV. Tot això cal accelerar-ho, cal donar-li mitja volta. Per exemple, ens hem de poder descarregar per app els programes que s’han fet.

P. Ja està preparant alguna cosa?

R. Sí, estem treballant en diverses coses, sobretot amb relació als grans esdeveniments de la ciutat. Tecnològicament es pot gravar amb drones en situacions d’emergència, perquè et dóna una perspectiva molt bona. Cal intentar treballar d’una manera diferent, vull definir un estil propi BTV, que s’identifiqui el producte. Amb drones, però també em refereixo a càmeres GoPro i smartphones, tot el que suposi alleugerir els processos de producció i ser més atrevits.

P. L’ús dels drones està regulat? Es pot utilitzar lliurement?

R. Encara no, en alguns països, com als Estats Units, sí que s’ha regulat. Aquí encara no, i hi va haver un petit ensurt, perquè en va caure un a la Sagrada Família l’11 de setembre, quan es va fer la V.

P. Quines televisions ho fan?

R. N’hi ha algunes, com New York 1, que és local tot i que privada. I una altra d’interessant quant a participació és London Life, que ha aconseguit obrir la tele a la ciutat. Tenen un autobús que es va passejant. A Barcelona tenim molts esdeveniments de ciutat, de barri, i cal plantejar la seva cobertura amb una voluntat més transmèdia, de la tele tradicional al web, el podcast, les xarxes socials.

P. Programes en anglès?

R. Sí, per sentit comú. No només per als estrangers que viuen aquí, els estudiants, el turisme, les convencions, sinó perquè hi ha molta gent al món interessada per aquesta ciutat, i aquest és el nostre potencial d’audiència, que no té sostre. Serà un programa d’entreteniment i d’agenda de la ciutat que arrencarà al setembre.

P. Arriba en un any amb, almenys, dues convocatòries electorals. Quina opinió té de la situació política?

R. Fins ara estava alliberat de la contaminació directa. Personalment crec que hi ha molts malentesos en les coses que passen en aquest país. Es veu en clau identitària, i jo crec que a Barcelona això queda més desdibuixat. Jo he votat diferents opcions en eleccions diferents. Professionalment, les eleccions solen ser temps més convulsos; demano confiança, i si no ho fem bé estic disposat a assumir responsabilitats. Però el punt de partida és bo i la informació de BTV és plural i veraç, no és tendenciosa.

P. Sembla que dóna més pes a la informació que no pas als programes.

R. No, no. Però la diferència és que en informatius la nostra vocació és local, i el propòsit és donar veu a tots els racons i sectors de la ciutat.

P. El seu antecessor, Àngel Casas, es queixava de la caiguda de pressupost any rere any.

R. Ara tenim un contracte programa blindat de 17 milions anuals acordat per tots els grups municipals per consens, i a això ens hem de cenyir. La part més important és la de personal. Però amb la resta sí que es pot fer de més i de menys.