Planeta premia Javier Cercas i Manuel Vilas, dos ‘galàctics’ del seu rival, Penguin Random House

Es van alinear els astres literaris i, com si el cavaller errant hagués parpellejat i descobert que, al cap i a la fi, els molins continuaven sent gegants, el Premi Planeta va virar cap al que és purament literari i va caçar dos pesos pesants de la narrativa espanyola contemporània que poca gent del sector hauria esperat veure protagonitzar una ocasió com aquesta: Javier Cercas i Manuel Vilas. Inesperats guanyador i finalista, respectivament, del guardó més ben dotat de les lletres espanyoles (601.000 euros per al primer i 150.250 per al segon), abandonen tots dos alhora la multinacional Penguin Random House. El primer militava a Literatura Random House; el segon, a Alfaguara. Es tracta d'un dur cop al grup amb el qual Planeta competeix per l'hegemonia mundial en l'edició en espanyol.

Terra Alta és el títol de la novel·la guanyadora, una història de plena actualitat, amb el procés com a teló de fons i un protagonista anomenat Melchor Marín, exdelinqüent convicte, heroi en els atemptats gihadistes de Cambrils del 2017 i actual mosso d’esquadra a Gandesa (Terra Alta). La seva missió és resoldre un triple assassinat. Cercas (Ibahernando, 57 anys), molt crític amb l'independentisme, inicia amb aquesta novel·la, que va presentar al premi amb el nom del seu protagonista i sota el títol Cristales rotos, una sèrie d'històries policíaques amb les quals preveu estar un temps a Planeta. Terra Alta suposa el retorn de Cercas a la ficció més pura, més en la línia dels relats d'El móvil o de la seva primera novel·la, El inquilino, que no pas en el joc amb la falsa autoficció, d'inspiració postmoderna, de la seva obra a partir de Soldados de Salamina (2001).

Vilas (Barbastro, 57 anys) s'ha quedat a les portes de guanyar el guardó amb el que, sens dubte, sembla una seqüela de la supervendes Ordesa, és a dir, un llibre autobiogràfic, titulat simplement Alegría, en el qual la veu del narrador, la veu d'un escriptor de mitjana edat que es lamenta pel pas del temps i la pèrdua dels seus éssers estimats, intenta escapar-se de la depressió i ser, definitivament, feliç. El narrador i poeta aragonès, que va conquistar l'any passat desenes de milers de lectors amb el retrat —delirant, profund i d'una tristesa infantil infinita— dels seus pares morts, es va presentar al premi amb el pseudònim de l'actriu sueca Viveca Lindfors, habitual a Dinastía i Bonanza, dues sèries que encaixen en l'univers Vilas. El títol amb què la va presentar? Tal como éramos.

El guardó –que té entre els seus guanyadors, entre d’altres, Mario Vargas Llosa, Álvaro Pombo, Antonio Muñoz Molina, Juan José Millás, Ana María Matute o Camilo José Cela– s'havia allunyat en els últims anys de figures consagrades en el terreny estrictament literari, amb guanyadors de l'àmbit de la novel·la comercial. L’escollit l'any passat va ser Santiago Posteguillo, a qui van precedir Javier Sierra i Dolores Redondo. Una altra carta que també ha jugat el Planeta últimament ha estat la popularitat dels seus autors, amb noms com els dels finalistes Pilar Eyre, Daniel Sánchez Arévalo o Mara Torres.

La selecció d'aquesta edició es veu capaç d'atendre una doble finalitat: aportar valor literari i rendibilitzar la inversió. Cercas tendeix a encapçalar les llistes dels més venuts amb cada nou llibre que publica, i el finalista ha causat sensació amb Ordesa, ja traduïda a una desena de llengües.

Canvi d’editorial

L’autor de Soldados de Salamina va créixer literàriament a Tusquets, editorial que, des del 2012, forma part del grup Planeta. Tres anys abans, Cercas abandonava el segell i publicava a Literatura Random House Las leyes de la frontera, la novel·la en la qual retratava la Girona de la seva infantesa i adolescència. Va canviar així Beatriz de Moura i Juan Cerezo per Claudio López Lamadrid, que es va comprometre, com a bon editor d'autor que va ser fins a la seva prematura mort a principis d'any, a recuperar un per un els llibres que havia anat publicant amb Tusquets per completar la seva biblioteca al grup. Amb el seu retorn a Planeta, tot això queda en suspens. El cas de Vilas és diferent. El poeta i narrador prové, en la seva faceta de novel·lista, de la petita i extinta DVD Ediciones, i va fer el salt a Alfaguara el 2009 amb Aire nuestro. L'editorial que dirigeix Pilar Reyes també estava en procés de recuperar la seva obra anterior —ja havia reeditat España—, després de l'èxit d’Ordesa.

La notícia obre per a Penguin Random House un interrogant inquietant: de quina manera pot retenir autors sense tenir, com la seva competidora, guardons de quantitats exorbitants, si l’editorial es decideix a temptar-los amb la possibilitat de presentar-s'hi? Ningú assegura que acabin quedant-s'hi —el contracte acostuma a ser per dos llibres—, però el que és evident és que aquest dimarts a la nit, mentre els helicòpters sobrevolaven el MNAC, seu que ha substituït l'habitual Palau de Congressos per por que els talls a les carreteres impedissin als convidats accedir a l'acte, Planeta ha mogut fitxa en un tauler que enfronta dos conglomerats que, amb xifres molt similars, sumen un 40% de la quota de mercat.