Mapfre Barcelona deixa la pintura i obrirà un centre només per a fotografia

La Fundació Mapfre va desembarcar a Barcelona ara fa quatre anys amb un as a la màniga, ocupant la noble Casa Garriga i Nogués, que durant 16 anys havia estat la seu de la Fundació Godia. Des de llavors ha organitzat algunes de les exposicions de pintura i fotografia més destacades de la temporada barcelonina. Ara fa un gir inesperat i anuncia que deixa el cèntric edifici construït per Enric Sagnier a l'Eixample per fer el salt a la Vila Olímpica, on obrirà un centre dedicat íntegrament a la fotografia en el qual es programaran, entre d'altres, sis exposicions cada temporada i, per tant, ja no faran més exposicions de pintura en aquesta ciutat.

A Barcelona s'anuncien projectes culturals que s'enquisten en el temps, com el Museu Hermitage. D'altres, en canvi, quan s'anuncien, ja detallen el lloc, com serà el centre, la data d'obertura i quina serà l'exposició que l'inaugurarà. És el cas del centre de fotografia que projecta obrir les portes, entre el març i el maig del 2020, als peus de la Torre Mapfre —una de les icones de la ciutat des del 1992, situada al Port Olimpic, al costat de la seva torre bessona, l'Hotel Arts. El nou centre ocuparà a nivell de carrer l'anomenat Edifici Vela, per la forma corba d'una de les façanes (res a veure amb l'Hotel Vela, situat a prop). Es tracta d'un espai ocupat fins fa poc per oficines de l'Àrea d'Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona, on ja es poden veure els primers treballs. En total, 1.400 metres quadrats que inclouran una recepció, una llibreria i una cafeteria, que ocuparan la meitat de la planta baixa on continuarà havent-hi un taller de reparació de vehicles. Al pis superior hi haurà dues sales d'exposicions, una de 700 metres i una altra de 150 metres quadrats (300 més que a la seu actual), a més de poder utilitzar l'auditori situat a la planta baixa del gratacel per programar cicles i conferències.

“Es tracta de continuar amb la nostra línia expositiva i impulsar iniciatives fins ara inèdites”, va explicar ahir dimarts la directora de cultura de la Fundació, Nadia Arroyo. “És un repte, un salt i una aposta no exempta de risc”, va continuar Arroyo per explicar que fins ara ocupaven un lloc cèntric de la ciutat i ara es traslladen a una zona amb menys equipaments culturals “però amb molt de potencial”, va assegurar.

“Crec fermament en el projecte que vol expressar l'interès de la Fundació per reforçar la seva contribució en el dinamisme i la projecció de Barcelona a través de la fotografia artística estretament associat a l'excel·lència cultural de la Catalunya contemporània”, va explicar Arroyo. També, que “el propòsit final no és més que el de sumar la contribució a la de reconegudes institucions catalanes, que des de fa temps, i amb uns resultats excel·lents, s'estan dedicant a difondre la fotografia”.

Per la seva banda, Carlos Gollonet, conservador en cap de fotografia de la Mapfre, va justificar l'aposta per la fotografia “per la tradició a Barcelona i el pes dels fotògrafs catalans” i va explicar que cada temporada es programaran sis exposicions, tres a la sala gran, “que continuarà la línia que s'ha seguit fins ara exposant fotògrafs de nivell internacional poc vistos a Espanya”. I tres a la sala petita, on es podran veure exposicions de fons fotogràfics catalans, públics i també privats. El conservador va assegurar que es podrà veure en aquesta segona sala el treball de grans noms que ja s'han vist a Madrid, com Walker Evans o Garry Winogrand, “que conformaran amb el temps una història de la fotografia”. Gollonet va anunciar que el centre s'inaugurarà amb dues exposicions dedicades a Bill Brandt (a la gran) i Paul Strand (a la petita).

El que no s'ha decidit encara és el nom del nou centre. “Si se n'escull un, ha de ser bo”, va comentar Arroyo. Sigui quin sigui, el més probable és que tothom, com fins ara, s'hi refereixi com “la Mapfre” a seques.