Un laboratori a peu de consulta per estudiar els cervells amb migranya

El filòsof Friedrich Nietzsche ho descrivia, fa més d'un segle en una carta al seu metge, com una "càrrega terrible" que no li deixava pensar ni escriure. Més gràfic, Valentí Vilar diu avui, enganxat a un degotador d'analgèsia a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, que és "com una piconadora al cap". "Com si et clavessin un punxó dins de l'ull fins al clatell", sintetitza Anahí Rius, mentre el corticoide li corre per la vena fins al torrent sanguini. Cadascú a la seva manera, però tots coincideixen: la migranya no dona treva i l'intensíssim maldecap que provoca és completament invalidant. Aquesta afecció neurològica afecta el 12% de la població i és, de fet, la sisena malaltia que causa més incapacitat. Però encara se sap poca cosa de la migranya i de com aturar-la. 

"És com si el cervell estigués en una cadira de rodes", exemplifica la doctora Patrícia Pou-Rosich, neuròloga de Vall d'Hebron. Per combatre el desconeixement dels pacients i fomentar la recerca sobre la migranya, aquesta especialista s'ha posat al capdavant del Migraine Adaptative Brain Center, una unitat especialitzada dins de Vall d'Hebron per estudiar el cervell dels pacients amb aquesta malaltia. Aquest centre, pioner a Espanya, reuneix en un mateix espai els laboratoris d'estudi i les consultes per apropar la recerca més bàsica a la realitat dels malalts. "Volem estudiar les xarxes cognitives adaptatives i sensorials al cervell. La investigació va des de les parts més preclíniques fins a programes educacionals per als pacients", assenyala la neuròloga.

El cervell d'una persona sense migranya és capaç d'adaptar-se a l'entorn i eliminar estímuls que no són necessaris. En canvi, els malalts de migranya tenen problemes d'adaptació als canvis. Una llum intensa, que pot resultar incòmoda per a la població general, és capaç de provocar un atac fortíssim en un pacient que pateix aquesta malaltia. Aquests episodis aguts, que acostumen a durar entre 4 i 72 hores, generen intenses cefalees que impedeixen fer una vida normal. En aquest moment, el que passa a l'entorn cerebral és una inflamació de les meninges per l'alliberament d'unes substàncies inflamatòries del nervi trigemin. 

El nou centre, en què ha participat la Fundació Bancària La Caixa, està pensat i ideat per i per als pacients. Les persones que pateixen migranya tenen, a més de dolors intensos de cap, hipersensibilitat a la llum i al soroll i nàusees, entre altres símptomes. Per això, la unitat té una il·luminació menys intensa, és més silenciosa i està pintada amb colors que no intensifiquen els símptomes dels pacients.

Els malalts es converteixen en "microexperts" des que entren per la porta. Una tauleta els espera a l'entrada perquè informin sobre el seu estat de salut i la seva qualitat de vida. Per exemple, quantes migranyes han tingut en els últims dies, què feien quan patien els atacs... "El pacient ja comença a compartir dades sobre la seva malaltia. Ens agradaria poder arribar a diagnosticar la migranya d'una forma que anés més enllà de la clínica [pels símptomes que refereix el malalt]. I també volem arribar a predir els atacs, cosa que ens permetrà, després, modular-ne la intensitat", explica Pou-Rosich.

A més de les consultes on els neuròlegs podran visitar els pacients —n'atenen uns 8.000 en només un any a Vall d'Hebron—, el centre disposa de petits laboratoris per mesurar l'activitat elèctrica del cervell dels pacients davant de determinats estímuls. La unitat disposa també d'un hospital de dia perquè pacients, com el Valentí i l'Anahí, s'hi adrecin directament quan pateixen un atac. "Així t'evites el pelegrinatge en atenció primària, urgències... Aquí et donen una atenció molt personalitzada", sosté el Valentí, que té 60 anys i ha viscut mitja vida amb migranya.