El tancament de la base de Girona de Ryanair produirà un efecte en cadena perjudicial
La decisió, a més de costar 164 llocs de treball directe, generarà minvaments econòmics i d'activitat en altres àmbits
Ryanair nega que el tancament de la seva base d'operacions a Girona impliqui una reducció dels vols amb origen o destinació a l'aeroport de Vilobí d'Onyar. Però sectors vinculats a les instal·lacions afirmen que la mesura no només suposarà la destrucció dels 164 llocs de treball anunciats per l'aerolínia, sinó que comportarà perjudicis econòmics i laborals en general. Llocs de treball qualificats com els enginyers que revisen les aeronaus, el personal de restauració, el lloguer de cotxes, els taxistes i els hotels veuran trastocada la seva activitat.
Gairebé tot el conjunt dels serveis de l'aeroport de Girona, on treballa mig miler de persones en temporada alta, es veurà afectat. També incidirà en les destinacions i la freqüència dels vols. Només es podrà volar als aeroports que són base, uns 80 dels més de 200 en què Ryanair opera.
El tancament de la base porta intrínsec un efecte en cadena que afecta diversos actors i sectors. Comportarà que els cinc avions de l'estiu i el de l'hivern que dormien a les instal·lacions ja no ho facin. Per a la UGT això significa, com a mínim, la pèrdua de dos torns de treball. Provocarà que ja no es necessiti la desena d'enginyers que fan la revisió de les aeronaus quan arriben i abans de sortir. També produirà una concentració dels horaris, ja que cap vol no podrà sortir a primera hora del matí ni arribar a última de la nit i tampoc es necessitarà, si no hi ha vols, servei de handling ni de restauració de matinada.
El risc de quedar-se amb la mateixa activitat que el 2002
El 2018 l'aeroport de Girona va moure 2.019.876 passatgers, uns 70% dels quals van volar amb Ryanair. En el supòsit que aquesta companyia acabés abandonant Vilobí d'Onyar, les instal·lacions aeroportuàries quedarien pràcticament amb la mateixa escassetat de vols i passatgers que hi havia el 2002, quan la irlandesa va aterrar a Girona. Del mig milió de passatgers transportats aquell any, en poc més d'un lustre es va passar al màxim històric de 5,5 milions el 2008. Des d'aleshores l'aerolínia irlandesa ha anat a la baixa —va tocar fons el 2016—, bàsicament des que va començar a operar des de les instal·lacions del Prat. El Girona-Costa Brava fa temps que perd passatgers. Aquest agost hi han passat 305.203 persones, un 3,23% menys que l'agost de l'any passat. Malgrat que l'estiu és quan hi ha una afluència de passatgers més gran, és el tercer mes consecutiu que acumula pèrdues. No obstant això, respecte al juliol, el nombre de passatgers ha pujat un 4%.
Tampoc no serà necessari que els viatgers pernoctin als hotels dels voltants de les instal·lacions i els taxistes ja no seran l'únic mitjà de transport possible. A més, empleats de Ryanair i d'altres aerolínies consultats consideren impossible que es puguin mantenir les destinacions que hi havia fins ara, ja que asseguren que no es pot volar entre dos aeroports que no són base si no es fa un triangular, un vol entre dos aeroports sense base i un que sí que en tingui, que no és l'habitual.
Aquest punt l’ha corroborat l’aerolínia a EL PAÍS. Afirma que Espanya és un dels seus mercats més grans (amb una quota de mercat del 19%) i en l'actualitat opera des de 26 aeroports, 13 dels quals són base. Malgrat que asseguren que segueixen “compromesos amb el creixement i el lideratge del trànsit aeri al país”, admeten els inconvenients que deixar de ser base comportarà per als aeroports afectats. Ryanair opera des de i fins a més de 200 aeroports d'Europa i el nord de l'Àfrica, dels quals 86 són base. “L'avantatge de ser un aeroport amb base és que des d'aquest es té accés a totes les destinacions de la xarxa aèria que opera Ryanair (més de 200), mentre que els altres aeroports només tenen accés als 86 aeroports que són base”, reconeixen. Així, per exemple, des de Girona ja no es podria volar a París, Maastricht o Eindhoven.
L’aerolínia ha anunciat per al gener el tancament de les bases de Tenerife sud, Las Palmas, Lanzarote i Girona. En total, 512 persones es quedaran sense feina. Aquesta no és la primera vegada que l'aerolínia elimina alguna base ni tampoc que genera conflictes. A finals de l'any passat va tancar les bases de Bremen a Alemanya i Eindhoven a Holanda. Precisament en aquest aeroport els pilots afectats van portar el cas als jutjats. Els tribunals holandesos van decidir que la companyia no podia obligar 16 pilots a resituar-se, tot i que tampoc podia evitar que Ryanair tanqués la base. Els jutges van determinar, segons va recollir la premsa local, que semblava estar tancant la base com a represàlia per les vagues a tot Europa a les quals els pilots holandesos es van afegir. Segons la llei holandesa, els acomiadaments de treballadors fixos s’han de negociar i el tribunal va ordenar a la companyia que continués pagant els salaris dels pilots durant dos anys i s'assegurés que tinguessin l'oportunitat de mantenir les seves llicències actualitzades.
Des de la Generalitat s'han reunit amb la companyia i afirmen que “el sistema actual de gestió aeroportuària centralitzat —en mans d'Aena— perjudica aquest tipus d'aeroports. Per això preveuen demanar a l'ens aeroportuari les accions “que tenen previstes per abordar la situació”.
També ha mogut fitxa el sector empresarial. Representants del Grup Impuls per Girona (GIG), format per les cambres de comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu, la FOEG, Pimec Girona i el Fòrum Carlemany, s'han reunit amb el nou director de l'aeroport, Vicent Pallarès, que assumirà el càrrec el dia 19, i li han mostrat la seva preocupació per les intencions de Ryanair. Han reclamat que Aena “posi en pràctica mesures per consolidar l'activitat de la companyia irlandesa i facilitar que continuïn arribant altres companyies aèries” per diversificar una oferta que des de fa anys ha monopolitzat aquesta. El percentatge de vols d'altres companyies ha passat del 10% el 2013 al 26% actual.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.