El MNAC s’estrena en el manga amb Osamu Tezuka

Aquests ulls grossos (que després sobresurten) i la velocitat endiablada i gairebé al·lucinògena dels actuals còmics japonesos li deuen molt al pare d'Astro Boy –d'entre altres creacions– Osamu Tezuka, que va revolucionar el panorama de tal manera que l'àlies de Manga no Kami-sama, (literalment, Déu del manga) fins i tot sembla que se li quedi curt. El seu prestigi, en qualsevol cas, és tan evident que tindrà l'honor de ser el primer autor de manga que s'exposarà al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), amb 200 originals en una mostra produïda per Ficomic, conjuntament amb el museu, el Festival International de la Bande Dessinée d'Angulema i Tezuka Productions, l'empresa que va crear el mateix dibuixant el 1968. El treball serà visible a partir del 31 d'octubre, una prestigiosa manera de celebrar que el saló Manga Barcelona, que organitza Ficomic, inaugurarà aquell dia la seva 25a edició.

Makoto Tezuka, fill del dibuixant i directiu de l'empresa familiar, participarà tant en algunes de les activitats del Saló del Manga com en l'organització de la mostra, que el MNAC mantindrà fins al 6 de gener del 2020. Es perfila, així, una nova finestra a la seva programació a la recerca de nous visitants joves a través de la seva col·laboració amb Ficomic, cosa que ja va apuntar amb les mostres dedicades fa pocs mesos a Corto Maltés i la d'El Víbora. Comix contracultural.

La trajectòria d'Osamu Tezuka (1928-1988) té justificada la seva presència al museu, encara que sigui per la seva ingent producció: treballador infatigable, va fer 150.000 làmines per a més de 700 títols, en els quals van aparèixer més de mil personatges, a més de 60 obres d'animació.

Influències de Disney

Però no és la quantitat sinó la qualitat el que va distingir Tezuka, considerat el pare del manga modern quan, poc després de la fi de la II Guerra Mundial, i després de fer el 1946, amb 18 anys, el seu primer treball, Diary of Ma-Chan, el 1947, va crear Shin Takarajima (La nova illa del tresor). Tot un èxit: 400.000 exemplars. El secret no era tant la trama (resseguint el clàssic de Stevenson, un nen anomenat Pete aconsegueix un botí després de lluitar contra pirates i caníbals gràcies a l'ajuda del seu gos i del mateix Tarzan) com en la seva proposta formal. Aquí ja apuntava una disposició de la pàgina diferent de la clàssica, de regust Walt Disney (a qui adorava), amb un moviment i una velocitat inusuals en el marc d'unes històries que en el seu cas eren normalment bastant més llargues que les que havien caracteritzat fins llavors el gènere, normalment de poques pàgines i vinyetes i més marcades per l'humor.

L'acceleració i les formes rodones i d'ulls més grossos es van anar accentuant amb el pas dels anys, sobretot a partir del 1952 amb l'arribada d'Astro Boy, nascut com a secundari un any abans a Capitan Atom. El poderós androide, que va viure fins al 1968 i va donar motiu a 23 toms, es va convertir també, el 1963, en la primera sèrie animada de la televisió japonesa, dirigida pel mateix Tezuka. Va batre rècords d'audiència i al cap de poc temps va passar a la NBC nord-americana. Després van arribar altres icones del manga com Kimba, el león blanco o La Princesa Caballero. Amb el pas dels anys, va abordar també l'espai per a públics més adults, com Fénix, Adolf o la sèrie del cirurgià Black Jack, un gest cap a la medicina, carrera en què es va llicenciar el 1961.

Tota aquesta tasca va acabar, sense voler-ho, creant escola i deixant una empremta visible en els mangakas (autors de manga) de la talla del duo Fujiko Fujio (Doraemon), Shotaro Ishinomori (Cyborg 009, Kamen Rider) o el pare del gekiga (màniga més dramàtic d'estil), Yoshihito Tatsumi. Però potser la millor herència d'Osamu Tezuka va ser la seva voluntat, tal com afirma el seu fill Makoto, de transmetre als nens, a través dels seus personatges, “la preciosidad de la pau, la misèria de la guerra i la importància de la vida”. De museu.