_
_
_
_

Xavier Güell: “Em fa plorar el que passa a la Sagrada Família”

Un rebesnet del mecenes de l’arquitecte dona veu al creador a la seva novel·la, ‘Jo, Gaudí’

José Ángel Montañés
Güell amb el seu llibre, aquest dimecres.
Güell amb el seu llibre, aquest dimecres.

Des de petit va conviure amb els mobles que va crear Antoni Gaudí per a la seva família, i el seu pare i el seu avi no paraven de parlar i explicar històries de l’arquitecte. “Sempre ha estat un mite per a nosaltres. Al Japó ens coneixen gràcies a ell”. Era lògic que Xavier Güell (Barcelona, 1956), rebesnet d’Eusebi Güell, el gran amic i mecenes de l’arquitecte, acabés escrivint Jo, Gaudí, una novel·la sobre aquest personatge, tan desconegut com mundialment conegudes són les seves obres.

Güell utilitza el recurs del manuscrit trobat, que sempre dona versemblança, a partir de 21 cartes escrites per Gaudí en els gairebé dos mesos del 1911 que va durar la seva convalescència a Puigcerdà per febre de Malta. Les cartes, adreçades al seu jove amic Alfonso Trias, apareixen quan les descobreix un dels seus marmessors, el doctor Pere Santaló, en un calaix secret que Gaudí tenia a la Sagrada Família, després de morir atropellat per un tramvia el 1926.

Más información
Gaudí, un personatge incòmode per a la ficció

En les missives hi va desgranant la seva vida, la seva obra, els seus sentiments, i el seu pensament “és el bo i millor del llibre”, defensa Güell. Músic de professió i apassionat de la música, assegura que el que ha escrit “no és una novel·la ni una biografia”, sinó “una interpretació” a partir dels documents i les dades biogràfi-ques conegudes i el que ha sentit entre els seus. “També reivindico el paper del meu rebesavi, més enllà del ric que encarrega edificis. Entre tots dos van complir el somni de canviar Barcelona”.

Güell presenta i defensa la seva feina tan apassionadament com Gaudí va haver de defensar la seva. Hi ha un moment que els ulls se li omplen de llàgrimes i explica: “Em fa plorar el que passa a la Sagrada Família, com s’ha desnaturalitzat la seva feina”, i afegeix: “Però Gaudí en va ser el responsable. És dels pocs actes mesquins i insolidaris que va tenir, perquè Gaudí havia dit a Josep Maria Jujol que ell continuaria el treball, ja que era el més dotat de tots els seus deixebles, però en l’últim moment va canviar d’opinió”.

En preguntar-li si existeix algun document que confirmi aquest punt afirma: “N’estic convençut, treballo amb la intuïció. Interpreto, però sempre soc respectuós i rigorós amb els fets i les persones”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_