“Estem pitjor que al Bronx”

La baralla va ser diumenge a les sis de la tarda, a la plaça del carrer Venus, a l'eixam d'habitatges dels anys setanta de la Mina, a Sant Adrià de Besòs. El reforç policial que s'aplica des de fa dues setmanes al barri no la va poder evitar. Un home georgià de 30 anys, politoxicòman, va rebre diverses ganivetades a plena llum del dia, en una baralla en què van participar diverses persones. Dilluns va morir a l'Hospital del Mar, on estava ingressat.

“Estem pitjor que al Bronx”, diu l'endemà un veí sota la calor del sol a la mateixa plaça, en referència al districte amb més mala fama de Nova York. Els toxicòmans segueixen allà, fent cua per comprar la seva dosi d'heroïna, que s'injecten de pressa, on poden. Només al carrer Venus, amb 244 habitatges, hi ha set punts de venda de droga —alguns d'ells, narcopisos, on els consumidors compren i consumeixen—, expliquen fonts policials.

La baralla va començar després que un jove del barri cridés l'atenció a un grup de toxicòmans, davant del número 9 de Venus. “No ho va demanar dient sisplau, esclar. Va ser a crits”, indiquen fonts policials. El jove va ser apallissat. La resposta no es va fer esperar: diverses persones van retre comptes amb els toxicòmans, amb el ganivet a la mà. Un tercer implicat va resultar ferit.

“I aquesta nit, una altra vegada”, ironitza un veí de la Mina, sota anonimat, com tots els que parlen del dia a dia al barri. Es queixa que el reforç de Mossos, que fa 15 dies que tenen dos equips d'antidisturbis (BRIMO) i més presència de seguretat ciutadana, no serveix per posar fi a la degradació del barri. “La policia s'hauria de col·locar cada dia 24 hores als punts de venda i que no poguessin comprar”, lamenta un dels molts veïns que es veuen obligats a conviure des de fa anys amb la venda de droga que actualment lidera el clan de Los Manolos. “Com marxem d'aquí? Els pisos no valen res. I el que veuen els nens diàriament...”, afegeix. “És un polvorí”, coincideixen fonts policials, que asseguren que les baralles amb navalles, amenaces i disputes fins i tot a trets són el pa de cada dia.

Ningú critica obertament els clans de la droga. “Ja saben que no podem dir res”, s'excusa una dona. “L'omertà”, defineixen persones que coneixen de prop la Mina, on viuen més de 10.000 persones. I lamenten que el “model d'èxit social” al barri és el del traficant, amb collarets d'or i cotxes de luxe, que s'ha fet amo del carrer.

La intenció dels Mossos és recuperar el control d'aquest espai públic, però fonts policials dubten que s'hagi aconseguit. “Els toxicòmans dormen davant dels punts de venda”, critiquen. Els traficants, afegeix, són “els mateixos de sempre”, detinguts una vegada i una altra, que fins i tot compleixen penes de presó, però mai deixen el negoci. Entre el 2015 i el 2016 els Mossos van fer tres macroperacions contra el tràfic de droga, amb un centenar de detinguts. “Es regeneren”, lamenten al barri.

Però mentre hi hagi clients hi haurà venedors. I en els últims mesos hi ha més compradors que mai, des que la policia va tancar bona part dels narcopisos del Raval. “La Mina és el pati del darrere de Barcelona”, retreuen fonts del barri. “Tenim el convenciment que a la resta de la societat ja li està bé això”, va afirmar l'alcalde de Sant Adrià, el socialista Joan Callau, en una entrevista a TV3.

Al Parlament, Callau va desgranar les dades de la sala de venipunció de la Mina: 3.900 persones la van utilitzar el 2018, el doble que el 2015, i més que les set sales que té Barcelona. Llavors es va queixar que el conseller de l'Interior, Miquel Buch, ni tan sols l'havia rebut. Finalment, el 23 de juliol, va signar un acord amb la Generalitat que passava per reforçar la seguretat a la Mina.

Però no sembla que els veïns n'estiguin gaire satisfets. “Què fan els Mossos?! No fan res!”, crida un jove als periodistes que fan fotos del lloc on van agredir l'home diumenge. “Pressiona els venedors, que tallen la venda quan ens veuen”, defensen fonts policials. Això els posa nerviosos i els afebleix. Però assenyalen que “la clau la té la investigació”: actuar judicialment contra els narcotraficants, que controlen una quinzena de punts de venda.

La policia també pateix aquesta tensió. Diumenge, després de l'apunyalament, van tirar rocs des de diverses finestres del barri contra les furgonetes dels antidisturbis, sense que cap resultés ferit. Els veïns es resignen davant la realitat que els ha tocat viure. “Aguantarem i ja està”, resolen.