La millor alumna que ven tiquets als turistes

Júlia Ibáñez ven tiquets de snorkel a turistes en una paradeta de platja a l'Estartit (Baix Empordà), situat davant de les illes Medes i molt conegut entre els bussejadors de tot el món. Però només ho fa a l'estiu. El seu futur no és la venda comercial. Ella apunta més cap a un altre sector. L'enginyeria biomèdica, per exemple. La jove començarà la carrera universitària al setembre després d’haver-se acostat a la perfecció a la selectivitat. Es va quedar a dues dècimes de l'examen impecable i a una de ser la millor nota de les proves d'accés a la universitat.

Tot i que el focus mediàtic se'l va emportar un noi de Lleida que va treure un 9,9, la Júlia és, de fet, l'alumna amb la millor nota. Ha empatat amb tres estudiants més en el segon lloc amb un 9,8, però és l'única dona del podi. “Sempre he tret bones notes”, admet, però també reconeix que no s'esperava tant. “Comptava que trauria una bona nota, un 9 o així, però no això”.

La Júlia assumeix que és competitiva, “però en el bon sentit de la paraula”, apunta. És exigent amb si mateixa, sobretot. “M'esforço per fer les coses el millor que puc i vull que surtin bé”, afegeix amb l'actitud responsable que desprenen les seves afirmacions. Tot i això, no considera haver-se quedat a les portes de l'èxit per ser la segona millor nota. “Jo amb la segona millor nota ja estic contenta, perquè no m'ho esperava i tampoc no anava amb aquesta idea. Al final, més que la posició, l'important és com et trobes després d'haver-ho fet. Jo m'he esforçat al màxim i estic orgullosa i contenta amb el que he fet”.

La jove és una de les 40 persones que entrarà a la carrera d'Enginyeria Biomèdica a la Universitat de Barcelona, un grau que exigeix un 12,2 de nota a la selectivitat. La Júlia té un 9,8 en la part general i la puntuació màxima en la part específica. En total, un 13,8. Va sobrada.

Però abans de fer les maletes i deixar la seva Girona natal per anar-se'n a estudiar Barcelona, a la Júlia li queda un estiu treballant a l'Estartit. És la seva primera feina. “Vaig pensar que estaria bé per desconnectar dels estudis. A més, guanyes els teus diners i això també fa que et sentis orgullosa”, explica. Encara que mai no ha tingut problemes amb els estudis, sí que s’ha hagut d'esforçar. De fet, fins i tot ha canviat el bàsquet, que practicava des de sempre, per l'atletisme, que té uns entrenaments més flexibles i més compatibles amb les hores d'estudi.

Fins a l'any passat, la Júlia no tenia ni idea de què volia estudiar a la universitat. En el seu cas no és una cosa vocacional, però ja anava encaminada. “Sempre he estat de ciències”, admet. El seu treball d'investigació del batxillerat, de fet, va ser de microbiologia, sobre l'efectivitat d'uns antisèptics.

Però el dubte que li va sorgir de cara als estudis superiors estava entre dedicar-se a la biologia o a les matemàtiques. Així que, finalment, va optar per totes dues. “La biologia m'agradava. Primer pensava en alguna cosa més enfocada al laboratori i després, una mica més dirigida cap al càlcul. Em vaig plantejar també la física. Al final em vaig decidir per l’enginyeria biomèdica, que combina biologia i càlcul”, explica la jove. La seva tieta va estudiar Biologia i la seva mare, Química, però la Júlia afirma que, encara que pot haver influït en la seva tendència, no ha marcat la seva decisió. “A mi ja m'agradava això. No ho he triat pels meus pares o la meva família”, matisa.

En plena ofensiva per fer que les dones tinguin el seu lloc en el món de la ciència —en una trobada recent de científiques els assistents van recordar que en algunes carreres del ram les noies no arriben al 10% dels alumnes—, la Júlia reivindica la necessitat d'ampliar la presència femenina en les carreres científiques. “Hi falten dones. Cada vegada n'hi ha més i, de fet, en Enginyeria Biomèdica hi sol haver més noies que nois, però encara en falten. Cal animar les noies que poden fer-ho perquè, de vegades, pots pensar que no arribaràs, que no en seràs capaç, però sí que es pot”.

La Júlia no s'atreveix a augurar on serà d'aquí a 10 anys. “Depèn d’allò en què t'especialitzis a la carrera. Potser en una empresa del sector mèdic”, apunta. Assumeix que el valuós big data serà “una eina molt útil” i obrirà moltes portes. Però també l'atreu la neurociència com a branca d'investigació. Però encara no es descanta per cap especialització.

El que sap gairebé segur és que, després de tot el que ha lluitat per arribar on ha arribat, no formarà part del 15% d'estudiants que deixen la carrera el primer curs —per abandonament o canvi d'estudis—. Fins i tot, si la carrera no és el que esperava. “Jo m'adapto bastant bé a tot i no crec que arribi a odiar la carrera. Ningú no sap què li agradarà més o menys, però això no em preocupa gaire. M'hi adaptaré bé”.