Els animalistes volen una consulta popular per provar que els correbous no tenen suport

Les Terres de l’Ebre comprenen quatre comarques i un volum total de població que no arriba als 200.000 habitants. El territori es caracteritza per defensar amb fermesa les seves singularitats. Les tradicions, la gastronomia, el riu i el parlar característic són tan sagrats com les seves festes. I, d’entre totes les que se celebren al sud de Catalunya, les més populars són els correbous. O almenys això sembla cada estiu quan els municipis, sobretot del Montsià i del Baix Ebre, programen les festes majors. Els festejos taurins són, de llarg, els actes més concorreguts. Ara bé, no és menys cert que l’agenda d’actes està atapeïda de bous. Segons la Delegació de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, l’any passat es van fer 439 espectacles taurins en 207 dies autoritzats. Retalladors, correbous, bous al carrer i els controvertits bou embolat i bou capllaçat –modalitat que consisteix a calar foc a uns boles incandescents que se li incrusten a les banyes del toro, en el primer cas, i a lligar-li una soga al cap i passejar-lo pel carrer, en el segon– omplen les revetlles d’estiu de diversos pobles.

Algunes iniciatives ciutadanes, com la Plataforma Alternativa a la Festa Taurina, denuncien la saturació de bous a les festes i reclamen més varietat en l’oferta de lleure. Però les comissions de penyes taurines i els ajuntaments defensen l’arrelament que tenen els bous i el poder de convocatòria que generen. Amposta és l’epicentre de les festes que tenen el toro de protagonista i l’Ajuntament fa publicitat als bous com “una pràctica festiva” de tradició “indiscutible”. El text, que qualifica al bou capllaçat com un “joc” admet que els bous desperten “passions contràries entre la població”. Passions oposades, tot i que un dels bàndols té més altaveu que l’altre.

Les Terres de l’Ebre van tenir 439 espectacles taurins el 2018

AnimaNaturalis és l’entitat animalista que s’ha mostrat més activa a l’hora de criticar els correbous. La presència dels seus activistes en els festejos taurins, on van amb la intenció de gravar i documentar possibles abusos sobre els animals, ha derivat en tensió i en alguns episodis de violència en estius anteriors i fins i tot ha obligat els Mossos d’Esquadra a desplegar un protocol de seguretat per mitigar el clima de crispació. Aïda Gascón, portaveu de l’associació, denuncia que els aficionats als bous són “una minoria molt sorollosa”, i exposa que a bona part dels residents a les Terres de l’Ebre els toros “els són igual o, directament, senten rebuig per algunes pràctiques”. Gascón es refereix al bou embolat i al bou capllaçat, dos tipus de festeig on l’animal és humiliat de manera manifesta. “Són les modalitats més violentes”, opina. En aquest sentit, AnimaNaturalis vol promoure una consulta ciutadana per poder acreditar el grau d’indiferència de la gent pel que fa als toros. “Es tracta de treure’ls la por a Junts per Catalunya i a Esquerra”, assenyala la portaveu d’AnimaNaturalis.

La llei que va blindar els festejos va comptar amb CiU, ERC, PP i part del PSC

Les dues forces independentistes no tenen cap objecció a l’hora de mantenir un discurs dual sobre els toros: radicalment oposats al fet que es facin corrides en places com la Monumental però ignoren o directament donen suport als correbous a les Terres de l’Ebre. Amposta està governada per Adam Tomàs, d’ERC; Deltebre per Lluís Soler, de JxCat, que a més presideix el patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Altres municipis amb oferta taurina són Sant Carles de la Ràpita i l’Aldea, en mans d’ERC i de JxCat, respectivament. També són protagonistes els bous a Sant Jaume d’Enveja, on governa el PSC. “Una consulta ciutadana serviria per conèixer realment què en pensa la gent i seria un instrument de força per poder plantejar el tema als partits polítics”. AnimaNaturalis entén que la consulta és indispensable a les Terres de l’Ebre però la considera igualment pertinent a la resta de Catalunya: “Al cap i a la fi els diners amb què se subvencionen els bous són diners de tot Catalunya, perquè el 90% del finançament és a càrrec dels ajuntaments”.