_
_
_
_
La sèrie de la meva vida | 'Tots cinc'
Crónica
Texto informativo con interpretación

Mai més orfes de sèries

Els problemes d’una nena superdotada, l’avortament, l’adopció per part d’homosexuals o el càncer sense embuts són exemples de la pedagogia de fons de la sèrie

Jordi Pueyo Busquets
Els cinc germans Salinger.
Els cinc germans Salinger.

Era horrible. En la primera dècada de la meva vida va passar dues vegades. Primer, amb Santa Bárbara. La feien a La 1 i la van passar a Antena 3 quan a la meva Banyoles natal encara no se sintonitzava. La meva mare i el meu avi —vivia amb nosaltres — hi estaven enganxats i es van quedar sense sèrie. Jo també la mirava i, tot i no saber interpretar la trama, també vaig patir-ho a la meva manera. Vaig plorar l’any 1990 quan, després de l’escola, esperava la cita diària amb Dr. Slump i em va aparèixer el primer capítol de Bola de Drac: penjat una altra vegada pels capritxos d’una cadena, vaig pensar. Encara sort que la inicialment ingrata substituta em va captivar fins al punt que vaig arribar a trucar a TV3 per veure si comprarien més capítols quan es va acabar una de les temporades. Tots cinc (Party of five) va protagonitzar el meu tercer trauma seriòfil.

Abans de sopar, l’ambient estava sovint perfumat pel vapor de sopa de menta, un dels plats preferits del meu avi Joan. Cap a quarts de vuit, després dels deures i una estona al xat, anava cap a la tele —a casa en dèiem així, de la sala d’estar— per veure amb ell el que feien abans de les notícies. Potser si fos un adolescent d’ara m’hauria sentit temptat de quedar-me a l’ordinador, però l’streaming era llavors molt incipient. L’any 2000 internet i Tots cinc, ambientada a San Francisco i amb un repertori de temes socials encara llunyans del meu context comarcal, eren per a mi dues finestres al món a les portes de la majoria d’edat. I això que aquí arribava tard, als Estats Units es va emetre entre el 1994 i el 1999. Vaig compartir els capítols amb el més gran de la família, però ell no jutjava cap escena. “Era molt modern per al seu temps”, recorda la meva mare. Era un mestre del sentit comú. Segur que la metralla subcutània que li recordava el seu pas pel front de l’Ebre l’ajudava a relativitzar-ho tot. 

'Tots cinc' i el seu context

1.- Any d'estrena i origen. 1994, Estats Units

2.- Actor/ actriu protagonista. Matthew Fox y Neve Campbell

3.- Edat que tenies quan la veies i amb qui la veies. Vaig veure el primer capítol amb 14 anys amb el meu avi i la vaig acabar amb 32 amb la meva germana

4.- La millor escena que recordes. Qualsevol sopar setmanal dels cinc germans.

5.- Quina sèrie estàs veient ara. Pose.

La sèrie és un drama. Els pares de cinc germans moren en un accident de trànsit per culpa d’un conductor ebri. L’únic que té més de 18 anys s’ha de fer càrrec dels altres. Un d’ells tot just era un nadó. Els serveis socials plantegen donar-los en adopció, però ho eviten. Tot i això, passen moments complicats, com l’etapa d’alcoholisme d’en Bailey o els maltractaments que pateix la Julia –es casa molt jove– per part del seu marit. Els problemes d’una nena superdotada, l’avortament, l’adopció per part d’homosexuals, les malalties mentals i el càncer sense embuts són altres exemples de la pedagogia de fons de la sèrie.

A l’ensucrada Tots cinc l’amor fraternal dels Salinger podia superar-ho tot. En algun moment vaig perdre el fil. Durant anys vaig culpar TV3 de no haver-la comprat tota, però el servei de premsa m’ha informat que el 1995 es va emetre la primera temporada, repetida el 2000 amb la segona, la tercera, la quarta i la cinquena; i el 2002 l'última. Fa uns cinc anys, quan compartia pis amb la meva germana, vam comprar els DVD de totes les temporades. No va ser fàcil, una part van arribar dels Estats Units i vam necessitar un descodificador. Vaig tancar l’assumpte pendent, la vaig acabar de veure 18 anys més tard. El paral·lelisme amb la sèrie era inevitable, amb l’Alba ens portem molts anys (12), i llavors encara cuejava el dol per la mort prematura del nostre pare. Engolíem capítols i recordem encara rient la frase de la Callie, companya de pis d’en Bailey quan va a la universitat: “Did I become your mother when I wasn’t looking?” [Em despisto un moment i ara resulta que soc la teva mare?]. Anava molt bé per retreure descuits de convivència.

En les escenes de Tots cinc, ara disponible sencera a Netflix, continua congelada la joventut d’actors com Neve Campbell –coneguda també per Scream– i Matthew Fox, que més tard va protagonitzar Lost, ficció que va marcar un abans i un després. Ara és inimaginable quedar-se sense accés a la pròxima temporada d’una sèrie: ja no ens quedem orfes. I si s’acaben els capítols, comencem ràpid a veure una altra cosa. Viure pendents dels horaris de la tele clàssica és extremadament sacrificat però, amb tanta oferta, hi ha el risc d’acabar empatxat.

A finals d’any s’estrenarà el remake de Tots cinc. En la versió del nou segle cinc germans, els Acosta, es queden sols perquè els seus pares són deportats a Mèxic. Mentre no estigui disponible em plantejo investigar si puc aconseguir en algun lloc els capítols de Santa Bárbara.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jordi Pueyo Busquets
Es periodista en la redacción de Cataluña y escribe sobre economía, innovación y tecnología. Antes de llegar a EL PAÍS, pasó por ACN, TV3, 324.cat, Bloomberg TV y Cadena Ser. Ha dado clases de redacción en inglés en la UPF y de redes sociales en la UOC. Es licenciado en Periodismo, Ingeniería Informática y máster en Innovación y Calidad Televisivas

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_