SOS Costa Brava recorre el pla urbanístic dels jardins de Cap Roig

La plataforma SOS Costa Brava ha presentat un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el pla urbanístic dels jardins de Cap Roig, en els municipis de Palafrugell i Mont-ras (Baix Empordà). El pla autoritza La Caixa, impulsora del projecte, a donar nous usos i a la construcció de tres edificis. Per als ecologistes, que busquen la nul·litat del pla, permetre un projecte d'aquestes característiques en sòl “no urbanitzable d'especial protecció” seria “el pitjor precedent per a la protecció del litoral gironí”. L'entitat creu que les administracions estan donant “un tracte singular i de favor” a l'entitat bancària.

Per a la plataforma i altres quatre entitats “no s'entén” que, mentre el Pla Director Urbanístic (PDU) de sòls no sostenibles del litoral gironí —en fase de redacció— pretén desclassificar terrenys, reduir àmbits de sòl urbanitzables i millorar la integració paisatgística, Generalitat i ajuntaments aprovin un pla especial, a més, en un espai d'interès natural.

La intenció de La Caixa és substituir els hivernacles on Dorothy Woevodsky, antiga propietària, tenia les plantes per replantar el jardí botànic, per un edifici de dues plantes de 338 metres quadrats per allotjar visitants i el personal del nou projecte. A més, en l'antiga pedrera que va subministrar les pedres per aixecar els murs del castell que hi ha a la finca (declarat Ben Cultural d'Interès Nacional), l'entitat bancària pretén construir un “equipament ambiental” de 550 metres quadrats i un auditori semisoterrat adossat a la façana nord del castell, amb capacitat per a 200 persones.

Els ecologistes argumenten contra aquest pla l'important impacte ambiental i paisatgístic per l'augment de visitants i l'ampliació de l'aparcament. Sostenen també que en comptes de preservar l'espai es vol transformar amb nous usos i edificis, “incompatibles amb els excepcionals valors d'un sòl de protecció especial”. Finalment, afegeixen que el projecte no respecta les condicions de l'escriptura de cessió dels terrenys i del castell.

El 1927, el coronel tsarista exiliat Nicolai Woevodsky i la seva esposa, Dorothy Webster, aristòcrata anglesa, es van establir al penya-segat de Cap Roig i van construir el castell envoltat d'un jardí botànic amb més de 500 espècies. El 1969 els Woevodsky i la Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Girona van signar un conveni vitalici. La donació de la finca (amb usdefruit) va establir una sèrie de condicions per garantir la seva conservació i protecció després de la mort de la parella que especificava que no es podia construir en algunes zones en les quals preveu fer-ho el Pla. El 2014 va passar a l'Obra Social de La Caixa.

Antonio Martín, l'home que va treballar 14 anys per al matrimoni i més de tres dècades a Cap Roig, va ser nomenat hereu universal en el testament de la Dorothy —que va morir l'última, el 1980— amb l'encàrrec de vetllar perquè es complís la voluntat de la parella. Des que es va jubilar, aquest octogenari està lluitant, sense èxit, perquè així sigui. La seva filla Araceli assegura que els Woevodsky “eren avançats al seu temps, molt intel·ligents i van deixar unes escriptures –donació condicionada– molt ben redactades que no s'estan complint”. Els ecologistes també tenen cartes de fins a tres descendents del coronel, entre ells una neboda, que mostren la seva “oposició” a aquest Pla. Segons l'advocat de la Plataforma, Eduard de Ribot, “quan s'incompleixen les condicions en donacions, hi ha determinades persones que poden tenir dret a exigir, si volen, revocar-les”. “No volen res material, només que es compleixi la voluntat del matrimoni”, assegura.

Durant la tramitació del Pla, els ecologistes van aconseguir entre altres petites victòries, l'anul·lació d'un quart edifici i adequar el tram del camí de ronda. Ara confien que La Caixa “reaccioni i rectifiqui” adequant el projecte a la realitat dels Jardins de Cap Roig.