Torroella obre el seu festival amb la passió i la saviesa musical de Jordi Savall

Descobrir tresors musicals del passat és una de les senyes d’identitat del Festival de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). El veterà festival empordanès, dirigit per Montserrat Faura, aposta per la varietat d’estils en una programació que, sense deixar de banda el gran repertori, convida els melòmans a descobrir partitures oblidades, amb especial atenció a la recuperació del patrimoni musical català. La 39a edició té com a estrella principal Jordi Savall, que divendres mostrarà la seva saviesa i passió amb la segona entrega de Les rutes de l’esclavitud, un singular viatge musical que va presentar dilluns al Festival Grec.

La nova aventura de Savall és un homenatge a les víctimes del tràfic negrer a través de les tradicions musicals d’Àfrica, Amèrica i Europa. L’espectacle, estrenat el 2015, arriba a Torroella (Auditori Espai Ter, 22.00) amb un rodatge en gires internacionals que aporta frescor i naturalitat a una proposta intercultural que retrata l’ànima de les músiques fetes per esclaus en un viatge que arrenca el 1620 amb l’arribada dels primers colons anglesos a Amèrica del Nord i el Carib i acaba amb l’abolició de l’esclavitud als Estats Units el 1865.

El gran gambista i director català fa més de dues dècades que investiga les músiques colonials rescatant peces conservades als arxius de Canàries i diversos països d’Amèrica Llatina. Per recrear aquestes tradicions i pràctiques musicals, Savall s’envolta de músics de tres continents musicals en un diàleg intercultural que retrata un dels capítols més vergonyosos de la història.

Torroella busca enguany la seva inspiració en una expressió, Aurea dicta –paraules d’or–, utilitzada per Lucreci (De rerum natura 3,12) que designa les frases o sentències que han esdevingut proverbials. Aurea dicta és també un dels grans compendis de saviesa de l’antiguitat publicat per la col·lecció Bernat Metge el 1960. A partir de la recuperació d’aquesta emblemàtica obra realitzada per La Casa dels Clàssics –una edició de bibliòfil que reuneix 562 aforismes reinterpretats per Miquel Barceló amb 120 intervencions pictòriques–, Torroella presenta cada un dels concerts programats fins al 22 d’agost amb un dels aforismes il·lustrats per Barceló.

Fins a cinc segles d’apassionant història musical es donen cita en una programació a cavall de la tradició i l’avantguarda amb fascinants referències i noms propis. Des de l’espiritualitat de Josquin Des Prés al món interior de Bela Bartók; del geni barroc de Johann Sebastian Bach a la refinada música de l’emergent compositor català Joan Magrané; de la força romàntica de Ludwig van Beethoven al lirisme desbordant de Serguei Rakhmàninov. Varietat i fantasia, en suma, en una oferta que inclou 14 concerts de música antiga, de cambra i orquestral.

Ton Koopman, al capdavant de l’Amsterdam Baroque Orchestra and Choir, recrearà l’art bachià en un concert que reuneix cantates sacres i profanes del cantor de Leipzig, compositor que tindrà el màxim protagonisme en aquesta edició amb una revisió del Clavecí ben temprat que ballarà María Muñoz, de la companyía Mal Pelo, amb música en directe.

Grups emergents de músiques antigues com Cantoría i La Vaghezza figuren en una intensa agenda que atorga especial rellevància al moviment historicista en l'apartat dels Singulars Torroella, amb actuacions estel·lars a càrrec del violinista Fabio Biondi i el guitarrista Giangiacomo Pinardi, els germans Aarón, Daniel i Pablo Zapico, i el duo format pel contratenor Carlos Mena i l'acordionista Iñaki Alberdi.

Un programa Haydn, a càrrec de la violinista Amandine Beyer i el seu grup Gli Incogniti, la Camerata de la Royal Concertgebouw Orchestra i la tradicional visita del gran pianista basc Joaquín Achúcarro –actua ininterrompudament a Torroella des del 1993– són altres atractius d'un cartell que inclou cites amb la Simfònica del Vallès i el Cor de Cambra del Palau de la Música.