Un promotor egipci proposa fer un centre cultural a les Tres Xemeneies del Besòs

Un gran pol cultural que connecti Europa amb Àfrica, amb protagonisme per al diàleg i la pau, situat a les Tres Xemeneies de Sant Adrià i presidit per una "colossal" piràmide de vidre, tan gran com la sala de turbines de l'antiga central tèrmica, i agermanat amb el far d'Alexandria. És el projecte que l'actor egipci i president de la promotora immobiliària Amlaak, Mohamed Aly, ha presentat aquest dimarts a Barcelona, en un hotel de luxe, en castellà i àrab i amb presència de premsa egípcia. Encara que en l'última dècada s'ha parlat de propostes per a aquesta zona de grans inversors de tot el món, és la primera vegada que un promotor fa pública la seva idea.

El projecte, que es presentarà a la Generalitat i el Consorci del Besòs i pel qual Amlaak assegura que tindria finançament privat, ha tingut la col·laboració de l'arquitecte Luis Alonso (Alonso i Balaguer) i preveu un "pol d'equipaments globals". El conjunt estaria presidit per una gran piràmide de vidre, amb centres universitaris (inspirats en la Ciutat Internacional Universitària de París), de recerca i un museu sobre la pau que els impulsors del projecte busquen que tingui l'aval de Nacions Unides. A més de la referència a Egipte per la piràmide, la idea pretén agermanar també les tres torres amb l'antic far d'Alexandria. Alonso ha defensat un projecte que "aposta pel patrimoni i per regenerar el barri" en un exercici de "promiscuïtat funcional, combinant l'escala global i la veïnal". 

El solar de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, on hi havia una antiga central tèrmica, presidida per tres xemeneies de 200 metres d'altura i una colossal sala de turbines, és la pastilla urbanitzable més extensa a primera línia de mar que hi ha a Catalunya. Enganxada a Barcelona, és l'últim caramel urbanístic, on la presència de l'antiga tèrmica és un avantatge (per l'atractiu que té) i un inconvenient (perquè per les seves dimensions qualsevol ús que se li vol donar requereix d'unes inversions i un manteniment milionaris).

Per les seves dimensions, la Generalitat treballa en la redacció d'un Pla Director Urbanístic (PDU), el primer esborrany del qual preveu majoria d'activitat econòmica (oficines, comerç, hotels), uns 1.700 pisos, equipaments i zones verdes. Consultats sobre el projecte, tant el Departament de Territori com el Consorci del Besòs asseguren que no tenen cap notícia de la proposta de la promotora, tot i que Rafael Salanova, que ha comparegut amb el promotor, ha assegurat que ho han comentat informalment i que es volen reunir amb aquestes dues administracions. "Representem grups econòmics amb interès a la zona i tenim capacitat per atreure capital", ha assegurat Salanova. Fonts de l'administració han assegurat que fins que el PDU no s'hagi aprovat definitivament "no quedaran fixats els usos definitius de cada sector del sòl i, per tant, és encara d'hora per valorar si aquesta o una altra proposta pot tenir cabuda".

Durant la presentació, els promotors han estat ambigus a l'hora d'explicar detalls com què passaria amb la titularitat del solar. Ara la majoria del sòl és privat: el 26,7% pertany al Santander, el 42,4% a Endesa (Metrovacesa actua com a intermediari dels dos), i el 30,8% pertany al Consell Comarcal del Barcelonès. A més, han quantificat la inversió en entre 700 i 800 milions d'euros, incloent-hi habitatges i equipaments, tot i que abans havien assegurat que el seu projecte se centra només en la part de les Tres Xemeneies.