Les Tres Xemeneies de Sant Adrià o què s’ha de fer amb tres edificis de 13 pisos

Novetats importants sobre el futur de l'antiga tèrmica del Besòs, les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs. La Generalitat i el Consorci del Besòs iniciaran al setembre el procés participatiu amb els veïns per definir els usos d'aquestes 32 hectàrees situades a primera línia de mar i a tocar de Barcelona. I, per primera vegada, la documentació oficial quantifica el que es podria construir dins de les tres macroconstruccions de ciment: 13 pisos de 800 metres quadrats cadascun. Uns papers que preveuen la possibilitat que siguin edificis d'ús mixt: podrien ser equipaments d'ús metropolità, de proximitat, o fins i tot d'ús privat. També per primera vegada, Endesa, propietària de les Tres Xemeneies, s'ha interessat pel futur de la infraestructura i fins i tot ha presentat propostes a l'Administració, encara que no les ha revelat.

Tot i que és obvi, cal recordar-ho: les Tres Xemeneies (200 metres d'altura) i la sala de turbines (17.000 metres quadrats de planta) ho condicionen tot. D'una banda, són el gran atractiu de l'àmbit; però, de l'altra, qui se les quedi ja pot anar preparant la butxaca, perquè són tan enormes que mantenir-les suposa un gran cost. Tant és així que Endesa semblava que les regalaria a l'Ajuntament de Sant Adrià, que les va voler blindar declarant-les Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). La resposta del Consorci va ser encarregar un estudi per saber quin era l'estat de conservació, que va determinar que la pell està malalta i reparar-la tindria un cost de nou milions d'euros.

L'Ajuntament ho va comunicar a Endesa i l'empresa no ha respost. Però sí que ha aportat propostes al pla, "d'arquitectes de reconegut prestigi", asseguren sense més detalls fonts de l'elèctrica, que apunten "que cal trobar un equilibri amb l'aprofitament urbanístic". És a dir, qui paga què. Per aquest motiu en un exercici de realisme, la documentació sobre el futur de les Tres Xemeneies s'obrirà per primera vegada al fet que l'ús de les tres torres sigui mixt, cosa que també significa privat.

De fet, cal tenir present que bona part de les 32 hectàrees són de propietat privada (Endesa, Banco Santander i Metrovacesa). Uns propietaris que quan s'aprovi el pla urbanístic amb els nous usos "tindran drets i càrregues": drets per construir, però també càrregues, assumint costos, segons ha recordat aquest dimarts la presidenta del Consorci del Besòs i tinenta d'alcalde d'Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, que ha destacat el "lideratge públic" en el futur del sector, que actualment té una qualificació bàsicament industrial.

Han passat set anys des que l'antiga tèrmica va deixar de funcionar i sembla que, ara sí, el seu futur comença a perfilar-se. Per les dimensions del sector i la seva ubicació estratègica, a tocar de Barcelona i a primera línia de mar, la Generalitat va agafar fa un any i mig les regnes del pla urbanístic, en el qual l'última paraula la tindran els ajuntaments de Sant Adrià i Badalona i el Consorci del Besòs. Es tramitarà com a Pla Director Urbanístic (PDU) i l'ús prioritari serà l'activitat econòmica, ha recordat el secretari d'Hàbitat Urbà i Territori de la Generalitat, Agustí Serra. El procés participatiu es farà entre el setembre i el desembre d'aquest any i la idea és aprovar inicialment el nou planejament al llarg del 2019.

El primer esborrany del PDU dibuixa tres franges. Una primera, enganxada a les vies del tren, que concentraria l'ús econòmic (comercial, hoteler i d'oficines) i fins a 1.700 habitatges. Una segona amb una zona verda, equipaments i els dos edificis històrics. I una tercera, enganxada al mar, que s'hauria de recuperar com a platja, com la resta del litoral metropolità.