Les Tres Xemeneies tenen la pell malalta i reparar-la costa 9 milions

Les Tres Xemeneies d’Endesa, a Sant Adrià del Besòs, tenen la pell malalta. La superfície exterior del formigó ha patit carbonatació (hi ha entrat aigua) i aquesta ha provocat la corrosió de les armadures metàl·liques, que en inflar-se han causat fissures i escrostonaments. Per la seva edat (són del 1970), l’ús que han tingut (central elèctrica) i la seva ubicació (a primera línia de mar), no és greu. I l’estructura de la mola està bé. Però reparar els danys i aplicar un tractament per alentir el seu envelliment costaria nou milions d’euros. Tot això ho afirma un estudi tècnic encarregat pel Consorci del Besòs.

L’informe el va sol·licitar l’Ajuntament de Sant Adrià quan Endesa va anunciar l’any passat que li cedia el colós, catalogat com BCIL (Bé Cultural d’Interès Local), una qualificació que n’impedeix la demolició. El regal de l’elèctrica és un regal enverinat, perquè a qui li quedi haurà de mantenir-lo. I és que les Tres Xemeneies són un arma de doble tall: l’estructura és una icona potent i la ciutadania vol mantenir-les dempeus; però les seves dimensions són tan enormes que qualsevol intervenció que s’hi faci (encara que només sigui mantenir-les) costarà un dineral. Per aquest motiu l’alcalde va encarregar al Consorci del Besòs fer l’estudi, per saber quin és l’estat de les tres torres de 200 metres, la construcció més alta de Catalunya. Ara, Sant Adrià, amb el suport de la resta d’ajuntaments del Consorci (Barcelona, Badalona, Montcada i Reixac i Santa Coloma), exigiran a Endesa que pagui les obres abans d’acceptar-ne la cessió.

L’estudi, que signa l’empresa especialitzada Cotca, s’ha realitzat mitjançant inspeccions visuals a les Tres Xemeneies autoritzades per Endesa. L’elèctrica, va tancar la central el 2008 i ha desmantellat totes les estructures metàl·liques excepte el formigó. No va permetre accedir a totes les parts de l’edifici ni fer prospeccions. Per prendre imatges de les parts més altes i inaccessibles la consultora va optar per utilitzar un dron. Un aparell que durant una inspecció a l’interior d’una xemeneia va ser absorbit pel corrent d’aire, va xocar contra les parets i va acabar destrossat. L’informe explica que com més altura, pitjor està la pell d’unes torres que mesuren cent metres i es recolzen en la caixa on estaven les calderes, que mesura cent metres més (exactament 93,5). En parlar de l’estructura, l’informe assegura que estan dretes (verticals) com el primer dia.

L’estudi descriu minuciosament com l’entrada d’aigua al formigó ha oxidat les parts metàl·liques, que creixen en grandària, i ha provocat les fissures i escrostonaments. Donades les limitacions tècniques, les conclusions recomanen ampliar l’informe i també fer un estudi geotècnic, fins a 40 metres de profunditat per analitzar bé els fonaments. En qualsevol cas, només amb la informació de què disposa l’estudi, apunta a la necessitat de fer un projecte de reparació integral que comprendria ni més ni menys que nou actuacions.

Són aquestes: una, reparar el formigó picant-lo, netejant i aplicant un revestiment, com quan en una casa s’aplica massilla en una esquerda; dos, injectar les fissures i esquerdes, netejant-les i segellant-les amb resines; tres, aplicar inhibidors de corrosió per frenar l’oxidació de l’acer; quatre i cinc, revestir i regularitzar les superfícies afectades i pintar-les amb tres capes de pintura; sis, substituir la façana de plaques de fibrociment de la sala de turbines; set, impermeabilitzar les cobertes, tant de les tres torres com de la sala de turbines; i vuit i nou, instal·lar bastides (serien gegantines) per fer les tasques i redactar un pla de manteniment.

Per tot això, la “valoració econòmica aproximada de les actuacions que es contemplen necessàries per a la reparació adequada de l’estructura” ascendeix a 8,4 milions d’euros més 563.000 euros de redacció de projecte i direcció d’obra. Total, nou milions, afirma l’informe. Que afegeix una consideració final que sona a advertiment per qui acabi tenint el conjunt: “La reparació correcta de la totalitat dels danys i el manteniment correcte posterior tindran una importància molt rellevant que condicionarà la vida útil, que es podrà anar allargant en funció de l’aplicació correcta de les recomanacions incloses en l’informe”.