Barcelona rep una pluja de floretes a Londres

El lloc és la planta 42 de l'edifici Leadenhall, un dels cims més alts de la City de Londres. L'objectiu de la sessió és fer escalar Barcelona en les llistes de llocs on invertir. El teló de fons és una panoràmica de la ciutat que, des d'allà, s'assembla a una vall. Els convidats d'honor són els líders de dues potències catalanes en el mapa dels negocis: Puig i Banc Sabadell. La segona és a casa, ja que l'edifici acull la seu de l'entitat al Regne Unit. Josep Oliu, president de l'entitat bancària, destaca que a Catalunya hi ha 8.600 companyies estrangeres, un 8% d'angleses. Davant d'uns 200 assistents, el missatge als inversors és clar: col·locar la brúixola en direcció a Barcelona. El president de Barcelona Global, Pau Guardans, diu que, si a algú no li ha quedat clar, es quedi una estona més a parlar amb ell. La seva entitat és l'organitzadora de la trobada.

L'empresari britànic Anthony Ball, membre del consell d'administració de 17 companyies, n'està convençut. Ens atén i opina que "Barcelona té una infraestructura excel·lent i gent molt qualificada; hi ha moltes oportunitats". Recomanaria apostar per la ciutat malgrat el procés: "La política és a tot arreu i, com a inversor, sempre cal assumir riscos". Explica que el dia abans, sopant, li van dir que Milà s'ha estat promocionant en els últims anys a diverses ciutats, com fa ara Barcelona. Ball veu que l'urbs italiana està transformada gràcies al capital exterior i que, "en part, es pot atribuir a això".

El road show continua —malgrat l'espès trànsit de l'urbs ennuvolada— cap a la galeria de la catalana Roca. Dos arquitectes i un dissenyador no catalans, establerts a Barcelona i amb una posició consolidada internacionalment, serveixen per magnetitzar el missatge. Guardans convida: "Enteneu que us estem esperant a tots". Benedetta Tagliabue desplega el seu portfolio amb icones com el mercat de Santa Caterina a Barcelona o l'edifici que acull el Parlament escocès a Edimburg. Fermín Vázquez, arquitecte de l'edifici dels Encants i madrileny, és objecte d'algunes bromes per la rivalitat entre les dues ciutats espanyoles. El cofundador de l'estudi de disseny industrial Lagranja, Gabriele Schiavon, mostra una estructura per aparcar bicicletes. "Encara que a Barcelona no et roben la bici", comenta irònicament. El públic esclata en una gran riallada.

Albert Adrià: “Encara ens falta poder menjar bé a la Rambla”

Manja van de Worp, una de les assistents, és una enginyera estructural holandesa que fa 14 anys que viu a Londres. Explica que el seu vincle amb la capital catalana va començar a Israel. Allà va conèixer un dels directors de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) i ara és professora d'un dels cursos. "Potser d'un esdeveniment com el d'avui poden sortir col·laboracions com aquesta", valora. Diu que gaudeix d'aquest anar i tornar de Catalunya: "És una xarxa de gent més petita que la de Londres i hi passen coses úniques i revolucionàries". En una de les catedrals del disseny de lavabos és un repte trobar el que està connectat al desguàs. L'autobús ens espera.

El xef Albert Adrià és l'amfitrió en un restaurant del Soho decorat per l'estudi barceloní Lázaro Rosa-Violán. Fa un al·legat a favor de la cultura de les tapes i celebra que la ciutat és molt llaminera per al turisme foodie, el que tria la seva destinació en funció de l'oferta culinària: "Seria difícil subsistir només amb els barcelonins com a clients". Afalaga una ciutat on considera que es menja bé i a bon preu, però fa autocrítica: "Encara ens falta poder menjar bé a la Rambla". I lamenta que de vegades és difícil viatjar amb avió cap a Londres. Probablement el seu vol ha arribat amb retard.

El micròfon passa entre la Barcelona que s'ha traslladat temporalment a Londres. Directius d'entitats com CaixaBank, FC Barcelona o Port Aventura continuen amb la pluja de floretes. El periodista londinenc Terence Baker treballa per a Hotel News Now, un mitjà que analitza la indústria hotelera. "Barcelona té una cultura única, apreciem Gaudí, la literatura, les tapes, El Bulli", comenta després d'afirmar que es fa a la idea del que està passant a la ciutat. "Barcelona es ven fàcilment", diu, i considera que és un destí de vacances molt valorat pels britànics pel sol, el clima i els vols de baix cost. Durant el sopar, un clam espontani intenta convèncer l'ambaixador d'Espanya al Regne Unit, Carlos Bastarreche, que es faci culer.

La veneració continua l'endemà ben d'hora a la galeria d'art Whitechapel. El director de la Fundació Joan Miró, Marko Daniel, destaca la importància de col·laborar amb projectes internacionals. Esmenta el taller de Chi kung que es va fer l'any passat, a la fundació, a càrrec de la companyia de dansa Cloud Gate Dance de Taiwan. Els seus directius exposen davant dels assistents els projectes de la Casa Batlló, la Fundació Antoni Tàpies, Barcelona Obertura, el Liceu i L'Auditori. Tampoc hi falta la reivindicació de la cantant Rosalía com a part del més nou de la marca Barcelona. Rachael Díaz-Pinto, a la platea de l'auditori i executiva d'un touroperador britànic, valora haver vist "com les institucions culturals treballen plegades". Comenta que està impressionada amb la restauració de la Casa Batlló i el projecte d'"obrir-la més al públic". La seva companya, la relacions públiques Lucinda Chamberlain, gairebé no sabia res del panorama cultural barceloní. Va visitar la ciutat d'adolescent i li han entrat ganes de tornar-hi.