Doncs els joves fan mems en català

“El meu nom és Jaume, soc descendent directe de Pompeu Fabra. La meva missió al planeta Terra, salvar el català; la meva arma, un diccionari”. És l’entrada d’un dels darrers vídeos que Pol Gise ha penjat a Instagram, i que ja acumula més de 54.000 visites entre els seus més de 93.000 seguidors. Però espera’t, que la cosa continua: “24 hores, set dies a la setmana, alerta per si algun eixelebrat diu algun barbarisme”. I de seguida l’interpel·la el seu company de pis, el Rafel, interpretat pel mateix Pol Gise exhibint un català profundament xavejat: “Jaume, perdona que t’interrompi, però barbarisme rollo què? Rollo apoyar-se, ascarós, asco, almohada, bocadillo, ho pregunto perquè tinc que tenir-ho clar...”

El vídeo no arriba al minut i és una autoparòdia d’alguns dels fenòmens que ens tenen lingüísticament entretinguts, com ara l’obsessió d’alguns per corregir els altres o bé el nivell d’interferència que pot arribar a tenir el català avui. Però també matisa el discurs clàssic de la desafecció dels joves respecte de la llengua, un discurs que en les últimes setmanes ha agafat volada. Torna l’apocalipsi sobre el català a tomb de la desconnexió que suposadament hi tenen els adolescents, que segons molts lingüistes pollavelles (i xonavelles) només consumeixen i comparteixen entreteniment en castellà perquè tot el seu entorn és en castellà. Xarxes, youtubers, sèries, videojocs, tot plegat un món on el català seria inexistent i que, per descomptat, és l’antesala de l’extinció.

D’alguna cosa m’havia de servir tenir dos adolescents a casa. Gràcies a ells m’assabento (tard) que uns quants joves es dediquen a la producció de mems en català, i no són pocs els que els segueixen. Sembla que el primer va ser l’anònim El Racó de l’Hipòlit, que amb més de 223.000 seguidors produeix píndoles tirant d’ironia envers les relacions familiars intergeneracionals o l’entorn de l’escola, com ara quan, presentant unes natilles amb fuet, comenta: “Que surti el responsable d’això ara mateix o ningú surt al pati”. O bé, aprofitant l’anunci de Ronaldinho de les mateixes natilles: “Me mare: i què com va el curs. Jo: ‘¿¡Repetimos?!”

La conya no sembla tenir filtres. Nil Solana (gairebé 30.000 seguidors) es fa un selfie amb un mirall col·locat al vàter i ens el comenta: “El que veu el teu cagarro mentre li fas una foto per enviar-li als teus amics”. Però també toca os quan compara la reacció dels professors davant segons què, amb la cara d’un home dormint comentada amb la frase “Professors quan algú pateix assetjament escolar”, i la mateixa cara retocada i traient foc pels ulls, aquest cop amb el comentari “Professors quan algú es copia un treball de la Wikipedia”. Si la conya no tenia filtres, la crítica al món acadèmic tampoc.

Mems de la Terra acumula més de 55.000 seguidors, amb una intenció explícita des de la seva descripció: “T’agraden els mems en català i fotre merda de tothom? Doncs has trobat el teu compte”. I sí, foten merda de tothom, també de coses de llengua, per exemple amb un diccionari de canis i xonis (tu loko, bro, ke me dices pavo), o bé amb un mem en què un pingüí de joguina petit li clava un cop de cullera a un pingüí més gros que diu “El catalán es un dialecto del castellano”. De fet, hi ha comptes de mems per donar i per vendre: Long Li Xue (gairebé 30.000 seguidors), Joan Grivé (vídeos sobretot, gairebé 50.000 seguidors), Jaume I el Trempat (gairebé 20.000), El Memaire (31.000), Meme.rda (31.000), Juliana Canet (també vídeos, 50.000) o Unidestroyer (57.000) en són una bona mostra.

No és cert que els joves hagin abandonat la llengua, ni és cert que només consumeixin i produeixin castellà. Són dependents d’una indústria (com ho som tots) que proporciona una oferta escadussera (o inexistent) en cinema, sèries de televisió i videojocs, però amb un mòbil a les mans són dinàmics, originals i atrevits, i, alfabetitzats com estan en català, fan un ús autònom de les noves tecnologies, sense gregarismes ni subordinacions respecte d’altres llengües. Potser els hauríem de seguir més, i fer un esforç per aprendre’n alguna cosa.