La selectivitat arrenca a Catalunya amb un text de Borges i un article d’EL PAÍS

D'aquí a uns dies milers d'estudiants marcaran en una casella a què volen dedicar els seus propers quatre anys, i encaminaran la seva vida cap a una determinada via acadèmica. Molts d'ells seguiran els cants de sirena de les “carreres amb sortida”, mentre que d'altres optaran pels graus “que ningú vol”, anomenades així per la professora d'Història de la Llengua de la Universitat de Sevilla, Lola Pons en una tribuna titulada Lo que nadie quiere, publicada a EL PAÍS fa un any i que aquest dimecres ha entrat a la selectivitat.

Aquest text ha estat una de les dues opcions que s'han trobat els 34.547 estudiants catalans que aquests dies se sotmeten a les proves d'accés a la universitat (PAU) en l'examen de Llengua castellana. És l'assignatura que inaugurava a primera hora les proves, que finalitzaran divendres. L'altra opció era un fragment d'El disco, de Jorge Luis Borges. Pels comentaris a les xarxes socials sembla que el de Pons ha estat el preferit pels estudiants: “Si has fet l'opció A [Borges] no ets de fiar”, feia broma una usuària a Twitter. Els grupets al pati de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) confirmaven aquesta preferència i transmetien optimisme respecte a la prova. “Tinc bones sensacions, ha estat assequible”, comentava Bruno Sanz, estudiant del Masnou (Maresme) que vol estudiar el grau de Relacions Internacionals i que, com els seus companys, ha optat pel text de Pons.

Fa un any, Pons escrivia amb motiu de la prova d'accés a la universitat sobre els estudiants que acaben optant per les carreres menys demandades i que impliquen haver de justificar al seu entorn el motiu de l'elecció. La professora de Llengua començava la tribuna recordant un poema de Raquel Lanseros en el qual declara que davant de l'amor se sent “més feliç i menys lliure” i ho contraposava amb les preferències dels estudiants a l'hora d'optar per les carreres amb més possibilitats de tenir feina. Els nous temps havien fet que dobles graus com Física i Matemàtiques, Dret i Direcció d'Empreses, Biomedicina i Estudis Internacionals substituïssin en els primers llocs Enginyeries, Arquitectura, Traducció o Periodisme. I animava els estudiants a seguir la seva vocació.

Després de mitja hora de descans, ha arribat el torn de la prova de Llengua catalana, en la qual els alumnes han hagut d'optar entre un fragment de la novel·la Laia, de Salvador Espriu, i un text sobre l'extinció de les abelles a Europa. Aquesta última ha estat l'opció escollida per Cristina Muñoz, que confia a poder matricular-se d'aquí a uns dies al grau de Criminologia. “M'ha semblat més difícil que la prova de castellà, i la pitjor part ha estat la de sintaxi, però crec que tindré prou nota perquè es necessita un 8,1”.

D'aquí a dues hores i amb la sintaxi encara rondant-li pel cap, Muñoz s'enfrontarà a l'examen de Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials, mentre que altres companys faran el de Ciències de la terra i el Medi ambient o Fonaments de les arts. A la tarda serà el torn d'una de les matèries a escollir entre Anàlisi musical, Literatura castellana o Dibuix tècnic.

Els exàmens d'Història, de Llengua estrangera i d'opció a escollir entre Dibuix artístic, Llatí i Matemàtiques seran les proves més matineres de la jornada de dijous, en què els estudiants culminaran la fase general, que és obligatòria per a tots els alumnes i que consta de cinc exàmens. A partir de dijous a la tarda, se succeiran els exàmens de la fase específica, que no són obligatoris, amb un ventall de 22 matèries que permet als alumnes obtenir una nota d'admissió a la universitat que pugi la nota fins als 14 punts.

Divendres començaran un llarg estiu que finalitzarà amb el seu primer dia d'universitat, molts d'ells ho faran en un d'aquests graus “que no vol ningú”.

Novetats

Del total d'alumnes matriculats, 28.383 corresponen a estudiants que han acabat aquest curs el batxillerat, mentre que 3.392 són estudiants de matrícula lliure –procedents de batxillerat d'altres anys que no van fer les PAU o que volen millorar la nota– i 2.772 procedeixen de cicles formatius de grau superior.

Com a novetat d'aquest any, la prova d'Història es podrà demanar en aranès i els alumnes d'Andorra que vulguin fer les PAU podran anar a la Seu d'Urgell i no caldrà que es desplacin a la capital del Segrià. Es calcula que hi ha 36 alumnes potencials que podrien demanar els enunciats en aranès i l'objectiu és ampliar aquesta pràctica a altres matèries, que en tots els casos poden respondre en aquesta llengua.

En total, hi haurà repartits per tot el territori 161 tribunals situats en seus universitàries i alguns centres de secundària distribuïts en 20 poblacions catalanes.