Alessandro Baricco: “Les novetats fan mandra i por, és comprensible”

Alessandro Baricco (Torí, 1958), el novel·lista de Seda, torna a la seva faceta d'assagista i pensador amb The Game (Anagrama), un llibre profund tot i que narrat amb un cert col·leguisme una mica desconcertant, que vol aportar un mapa per entendre el nou món digital i com ens hi podem moure. Plantejat com una mena de continuació d'Els bàrbars (2008), un assaig d'èxit en què reflexionava sobre la mutació de la nostra societat per l'impacte de les noves tecnologies, The Game és un vademècum, una obra de referència amb els conceptes fonamentals i alhora un intent d'explicar els orígens de la nova civilització digital, el seu desenvolupament i com hi encaixen els éssers humans.

Analitzant el món dels ordinadors personals, la PlayStation, els telèfons intel·ligents, Skype, Google, Amazon, WhatsApp, Twitter o Instagram, i també Airbnb, Uber, TripAd­visor, Pinterest o YouPorn, Baricco assenyala que totes aquestes noves eines que han anat arribant —en detalla els orígens— han canviat la nostra relació amb la realitat i la manera com la concebem. L'entrevista és a Barcelona, en una sòbria i freda habitació de la Pedrera que sembla una sala d'interrogatoris. No obstant això, l'escriptor, que té l'aire d'un cantant de moda i vesteix amb una desimboltura exemplar, omple i escalfa gradualment el lloc amb la seva personalitat amb empenta i el seu discurs brillant i apassionat.

Pregunta. Vostè té el mapa per moure'ns en aquest turbulent i confús món digital que tanta neofòbia i misoneisme [aversió a les novetats] causa.

Resposta. Em servia a mi per orientar-me, era un somni traçar aquest mapa i hi he treballat dos anys, amb l'ajuda de cartògrafs.

P. Mostra cap on anem.

R. Primer, d'on venim. Què hem fet en els darrers 40 anys i per què ho hem fet. El meu mapa no diu tant on anem, tot i que hi ha indicis, s'hi adverteixen perills i s'hi apunten coses com que arribaran les intel·ligències artificials. És el mapa per saber el viatge que hem fet fins arribar aquí i ens ensenya qui som avui.

P. I qui som?

R. Éssers humans d'una civilització nova. S'està tancant l'arc d'una civilització iniciada amb Descartes al segle XVII i que va acabar amb el naixement del Mac d'Apple el 1983 i la caiguda del Mur el 1989. Som els primers d'una nova història, que almenys durarà 200 anys. Ser els primers és el que provoca aquestes reaccions d'incertesa, aprensió i por.

P. Què ens defineix?

R. Tantes coses… Mai hem comunicat tant. I ningú ha deixat tants traços, rastres. Cap societat ha conegut tanta llibertat. Ni tants humans han pogut expressar tants sentiments, la idea pròpia de bellesa, els gustos personals.

P. Però hi ha coses molt negatives. Miri el cas actual de la dona que s'ha suïcidat després de difondre's per les xarxes un vídeo sexual seu.

Es tanca l'arc d'una civilització iniciada amb Descartes al segle XVII i que va acabar amb el naixement del Mac el 1983

R. És molt valent triar aquesta quantitat de comunicació i llibertat. També és molt arriscat, i per això no s'havia donat mai. Però aquesta nova civilització ha decidit arriscar-se, i això vol dir pagar cada dia un preu i el cas que esmenta n'és un exemple. Intentem reduir els riscos al mínim, hem creat lleis, eduquem les persones, però sempre hi haurà riscos.

P. Sembla que aquest concepte seu, el Game [joc, en anglès] ha tingut èxit. Què és?

R. És un nom que he encunyat per a la civilització en què ens trobem, que també neix gràcies a un contacte amb les màquines que descobrim en inventar el videojoc. Aquest es va convertir en un esquema formal que apliquem a moltes creacions.

P. Els que vam néixer abans d'internet (a. I.), podem incorporar-nos al Game? O haurem de quedar-nos a la riba del Jordà com Moisès, sense entrar a la Terra Promesa?

R. Alguna cosa d'això és veritat per a una part de nosaltres, però Steve Jobs era més vell que jo i Page i Brin, els creadors de Google, no tenien un mòbil a la butxaca. Jobs no estava a les xarxes perquè no existien. Però tots ells no només han viscut al Game, sinó que l'han inventat. No hi ha coartades per mantenir-se al marge. És una qüestió de ganes.

P. Segons vostè, que ve de les lletres i l'humanisme, pot perviure la cultura clàssica al Game?

R. I tant que sí. No hi ha hagut una civilització que conservi tant com el Game. Hem obert tots els arxius. Tot està disponible.

P.  És més fàcil ser poruc davant del nou món?

R. Sí, perquè és una cosa diferent, i això imposa. Les novetats fan mandra i por. És comprensible.

P.  Mandra?

R. Sí, hi ha malestar perquè el Game ha desenvolupat un nombre de possibilitats monstruós, i tot plegat ens supera. Hi ha molta gent espantada.

P.  La nova civilització té una nova moral?

R. Les conviccions morals són més lentes de canviar. Aquest és un canvi gairebé d'escala geològica.

P.  En un moment com l'actual, que és crucial, en què cal anar més enllà amb valentia, sempre ens quedarà Alexandre?

R. Jo?

P.   Em referia a Alexandre Magne, que vostè venera.

R. Ah, l'Alexandre! Tinc un somni que és, abans de morir, anar al lloc on ell es va aturar, on va decidir parar la seva conquesta del món i tornar. Aquest lloc és misteriós, no sabem on és.

P.   Hi ha relació entre Alexandre Magne i el Game?

R. Ell tenia una intuïció global molt del Game: el món sense confins, sense fronteres. No hi havia una barrera entre el seu món i la resta, entre grecs i bàrbars. Després l'imperi Romà va ser més miop.

P. Comencem amb la revolució digital i acabem amb Alexandre.

R. [Riures] Sí, veus com no perdem els clàssics?