Núria Cabutí: “En català també podríem créixer per la via de la compra”

La barcelonina Nuria Cabutí va entrar a treballar com a analista financera el 1992 a Bertelsmann, però el 2013 va ser nomenada consellera delegada de Penguin Random House Grup Editorial (PRHGE). Va ser arribar a la cúpula i, al cap d’un any, el grup va engegar una política d’adquisicions d’editorials que fa tres setmanes es va plasmar en la compra del segell Salamandra i que l’han deixat al capdavant d’un conglomerat amb 1.200 treballadors, 40 segells i mercats a 45 països. De formes afables i somriure perenne, és l’editora espanyola amb més poder del món, premiada fa uns dies com l’executiva més emprenedora de tot Bertelsmann.

Pregunta. En cinc anys, PRHGE ha adquirit Santillana (2014), Ediciones B (2017) i, fa dues setmanes, Salamandra. Busquen el lideratge en castellà?

Resposta. Formem part d’un gran grup, Penguin Random House, que és líder en llengua anglesa i alemanya; i ara, amb aquests moviments, ja ho som en el mercat de llengua hispana mundial en edicions generals. Mirem el castellà com un col·lectiu de 570 milions d’habitants a diferents mercats. Penguin Random House està invertint en els de més creixement: l’Índia, el Brasil, la Xina… I Amèrica Llatina n’és un. Fa quatre anys consecutius que creixem allà i a Espanya: són mercats estables. I es poden aconseguir més lectors.

P. Hi haurà més compres, doncs, a Espanya?

R. A PRHGE volem consolidar la nostra posició i si sorgeix l’oportunitat, comprarem.

P. I a Amèrica Llatina?

R. A les dues bandes de l’Atlàntic. Però podem créixer molt orgànicament amb els nostres 40 segells.

P. El creixement del sector ve de l’audiollibre i dels llibres infantils. També és així a PRHGE?

R. En audiollibres, on venem més és en el mercat hispà dels EUA, però és una tendència que seguirà a Espanya i a Amèrica Llatina. Estem invertint moltíssim, amb cursos per a editors, grans veus d’actors, com Juan Echanove o Jordi Boixaderas, i instal·lant cabines de gravació a Madrid i Mèxic per produir-los internament. Ja tenim 1.000 títols. És un mercat molt jove, una nova audiència que doblem cada any.

P. I el segment infantil i juvenil?

R. Creix en totes les franges tant en el mercat hispà com en el dels EUA.

P. Això explica la compra de Salamandra, pel seu Harry Potter?

R. Salamandra té un gran catàleg tant en el segment adult com infantil. Amplia el nostre, clarament. Però sí, l’infantil és un segment prioritari per a nosaltres.

P. El creixement de PRHGE prové del canal de llibreries. No es plantegen abordar l’ensenyament?

“Estem invertint moltíssim en audiollibres, amb cursos per a editors, grans veus d’actors, com Juan Echanove o Jordi Boixaderas”

R. Hi ha jugadors molt grans establerts en aquest sector. Aquesta àrea no és prioritària. El nostre interès és continuar creixent en edicions generals. Tot i així, treballem en plataformes d’ensenyament en línia amb cursos a partir del coneixement dels nostres autors…En realitat, cada vegada som més a prop del món educatiu: tenim molts llibres recomanats; per això també venem més.

P. Si volen guanyar quota de mercat, els grups que els segueixen en facturació a Espanya pertanyen majoritàriament a l’ensenyament.

R. És difícil que entrem en el llibre de text. Descartar-lo? Diguem que avui estem més centrats en l’edició de llibreries. Tenim catàlegs literaris molt amplis, amb 38 premis Nobel. El que sabem fer molt bé és això i descobrir autors nous.

P. Aquesta no era la raó de ser de les editorials petites?

R. Tenim a PRHGE 40 segells, que treballen de manera independent, on cada editor decideix el seu programa i fa les seves apostes i sobre això construïm la resta; per això ens va bé. Som un gran conglomerat, però la base és la creativitat. La fomentem, com fem amb la presència de gent de procedència cultural molt diversa, a diferència d’altres grups; busquem gent que pensi diferent i s’avanci a les tendències.

P. Si a la quota de mercat de Planeta s’hi suma la seva participació al Grup 62, la distància amb PRHGE augmenta un punt i mig. Pensen potenciar la seva edició en català també amb adquisicions?

R. En català podem créixer: ja hem incorporat més editors, traduirem més autors estrangers del catàleg i estrenem edició de butxaca i audiollibres. També pot ser que creixem per la via de la compra. Però el focus és mirar endins. Des de fora es veu que creixem amb adquisicions, però sobretot creixem en cultura interna: potenciar la creativitat de cada treballador.

P. Aquesta filosofia explica la decisió de no fitxar un substitut extern arran de la mort de Claudio López Lamadrid?

R. Replicar una funció i una figura com la seva era molt complicat; hem preferit fer créixer l’equip que ell va crear.

P. El creixement del mercat hispà i la tensió política del procés podrien provocar, com sostenen alguns, que Barcelona deixi de ser capital editorial en llengua castellana i aquesta es desplaci a Mèxic?

R. En el món digital d’avui, això ja no és tan rellevant. Barcelona és la capital mundial de llibre en castellà, i volem que ho continuï sent, però també volem que es desenvolupin altres capitals del llibre a Amèrica Llatina. PRHGE té empreses a nou països d’allà; han de sorgir nous pols editorials.

P. La política d’adquisicions de PRHGE es pot veure com una manera de comprar catàleg per reforçar-se i avançar-se a Amazon, que encara no està gaire ben implantada a Amèrica Llatina…

“Barcelona és la capital mundial de llibre en castellà, i volem que ho continuï sent”

R. Amazon encara no està entrant a Amèrica Llatina, és cert; però no hi estem en contra: ha transformat el negoci i això ha fet que siguem tots més eficients, especialment en la distribució. Per això estem acabant de concretar una alta inversió econòmica per ampliar el nostre centre de distribució a Barcelona; pensem que hi haurà més demanda i necessitem que els llibres arribin abans i millor al punt de venda. I això anirà a favor de les llibreries, la xarxa per la qual apostem: no els havíem enviat mai tants autors.

P. PRHGE tampoc té cartera audiovisual. Un autor seu, quines sortides té en aquest àmbit?

R. No ens cal perquè Bertelsmann té Fremantle, de les productores més grans d’Europa. A més, tanquem contractes de continguts amb grans plataformes, com Netflix o Movistar, amb les quals treballem directament.El cas més recent és el d’Elisabet Benavent, amb la seva sèrie de Valeria. Als nostres autors els oferim tot el ventall.

P. Respon a la tendència dels grans grups editorials oferir als seus autors també tasques pròpies dels agents literaris?

R. Depèn de l’autor, però si ho vol, li fem aquesta tasca de representació.

P. L’adquisició de Salamandra s’ha llegit com la desaparició de les editorials de classe mitjana independents a Espanya.

R. No és exactament així: s’està veient la proliferació d’editorials petites que creixen i planten la llavor que els portarà a ser mitjanes; les mitjanes han desaparegut a Espanya en bona part perquè s’han hagut de plantejar com afronten un pla de successió; és un orgull que Salamandra hagi volgut venir a PRHGE; les converses amb els seus propietaris van ser principalment de projecte editorial: volien estar en un grup que tingués cura del seu llegat editorial.

P. Però sí que s’ha obert un abisme entre Planeta, PRHGE i pocs grups més i les editorials petites, a més que els dos conglomerats ja sumen el 39% de la facturació.

R. Als EUA o a França aquests percentatges són molt superiors… Gran no vol dir ser l’antítesi de creatiu, o implicar agressivitat…

P. Però el procés de concentració de segells comporta una reducció de l’oferta i de la supervivència de sectors com la traducció, les distribuïdores…

R. A Espanya no hi ha distribuïdores mitjanes… Es diu tot això i s’oblida la funció d’innovació que fem els grans grups: duem a terme coses que un petit no podria fer, però de les quals es beneficia, com amb els ebooks o ara els audiollibres: els nostres estudis de gravació estan oberts a altres… Pots ser un segell petit, rendible i tenir col·laboracions amb els grans, no?