Tres ballarines de Picasso, en crida i cerca

La Unitat de Patrimoni Cultural dels Mossos d'Esquadra té des de fa uns dies a la seva base de dades d'obres desaparegudes una nova peça amb la finalitat de poder recuperar-la i, sobretot, que no pugui ser venuda enlloc del món. Es tracta de Tres ballarines de cancan, de Pablo Picasso, un dibuix de l'etapa parisenca (1900 i 1901) del pintor, que ha romàs ignot durant gairebé vuitanta anys des que va desaparèixer, entre 1933 i 1942, fins que un investigador ha establert que aquest dibuix és una de les sis obres que el pintor i creador Santiago Rusiñol va llegar en morir el 1931 a la ciutat de Sitges i a tots els seus habitants. Es tracta, doncs, d'una obra pública que pertany al Consorci del Patrimoni de Sitges que és l'organisme que ha comunicat oficialment a la policia catalana que aquesta obra està a partir d'ara en crida i cerca.

El culpable és Eduard Vallès, conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i gran especialista en Picasso que ha establert unes dates claus per determinar primer quina era la sisena obra de Picasso propietat de Rusiñol i, segon, que l'obra estava entre les heretades pels sitgetans, i per tant era una obra pública, i que el 1942 ja havia desaparegut.

“El 2008 vaig publicar que el sisè picasso de Rusiñol que era al Cau Ferrat era Tres ballarines de cancan. Fins a aquest moment ningú sabia quina era ni com era. Ho vaig afirmar després de localitzar una publicació de L’Esquella de la Torratxa de gener de 1917, en la qual escrivia Rusiñol amb el sobrenom de Xarau, que parlava de quatre dibuixos inèdits de Picasso. Tres dels quatre eren al Cau Ferrat i, per tant, el quart era el que faltava. Però no hi havia cap document que ho confirmés al cent per cent. Ara, després de localitzar a l’Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges, dues fotografies dels anys 1932 i 1933, no n’hi ha cap dubte, ja que pot veure's l'obra penjada en una de les parets, juntament amb les altres cinc i la resta de les pintures”, explica Vallès.

Segons l'expert, l'abril de 1931 mor Rusiñol i uns mesos després, la Junta de Museus es fa càrrec del Cau Ferrat i el converteix en museu públic l'abril de 1933. En una de les fotografies es veuen les obres penjades a la paret, entre les quals es veu la desapareguda, amb unes etiquetes que posava la Junta de Museus per inventariar cadascuna de les peces. La següent data remitent al primer inventari del Cau Ferrat es publica el 1942 i ja no hi consta aquesta obra. “Ara sí que no hi ha dubte que la peça hi era el 1932 i que el 1942 havia desaparegut”, puntualitza.

Vallès no s'aventura a llançar cap hipòtesi sobre de quina manera va poder extraviar-se. “Jo m'he limitat a realitzar la traçabilitat de l'obra a partir de quan es compra, el 1900 o 1901, fins a la seva desaparició, però de tesi de desaparició, no n’hi ha cap. Cal pensar que entremig hi ha la Guerra Civil”. El que sí que té clar és que: “Dels cinc dibuixos era el millor, era fantàstic ja que reflecteix aquest moment del primer viatge a París i el primer impacte que produeix aquesta ciutat a Picasso”.

El dibuix desaparegut aporta una altra dada sobre el pintor. L'obra està realitzada entre 1900 i 1901 “en un moment en el qual Picasso està en una cruïlla personal i conformant la seva personalitat artística. El juliol de 1901 comença a signar amb el nom de ‘Picasso’ però aquesta obra la signa amb el nom de ‘Pablo Ruiz Picasso’ entre guions i subratllat”. Això té a veure amb la persona que compra el dibuix, segons Vallès. “Tres ballarines de cancan i Dues dones ballant pertanyen, amb tota probabilitat, a un mateix àlbum, ja que tenen grandària, tècnica i temàtica idèntica. Un àlbum és per naturalesa una obra de caràcter íntim que conté obres que no es venen, però probablement Picasso, en aquestes subhastes públiques improvisades que feia als Quatre Gats, va vendre els dibuixos a Rusiñol. Els arrenquen de l'àlbum i els signen emfatitzant davant qui els compra, Rusiñol, que en aquells dies era una de les personalitats més rellevants de l'època, encara que ara ens sembli a l'inrevés”, rebla.