Un museu a casa seva recordarà Neus Català

La resistent i exdeportada catalana Neus Català, supervivent del camp nazi de Ravensbrück i morta dissabte als 103 anys, no va faltar dimarts a la seva ajornada cita amb el destí i es va convertir en fum i cendra. Però ho va fer 70 anys més tard del que els seus captors nazis preveien, com una dona lliure, per voluntat pròpia (va voler ser incinerada), i a la seva terra, després d'haver vist caure el règim atroç que va intentar assassinar-la i després de viure una vida plena i digna especialment consagrada a la lluita per la memòria i la llibertat.

Més de 400 persones van assistir dimarts a l'emocionant cerimònia de comiat de Català, l'ex-presa 27.534 de Ravensbrück, triangle vermell, al tanatori de Móra la Nova (Ribera d'Ebre), localitat propera als Guiamets, on havia nascut el 1915. A l'acte, que part dels assistents va haver de seguir des de l'exterior de la sala, plena a vessar, i en el qual va cantar sentidament L'emigrant Marina Rossell, amiga personal de la difunta, va assistir una nombrosa representació institucional, inclosos el president de la Generalitat, Quim Torra; el president del Parlament, Roger Torrent; el subdelegat del Govern a Tarragona, Joan Sabaté, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. De la forta personalitat de Català i la força de les seves idees i conviccions en dona fe el fet que no va haver-hi intents d'apropiar-se ideològicament de la cerimònia en aquests temps tan proclius a treure rèdit partidista de tot.

Davant del fèretre, cobert amb la bandera republicana espanyola i flors, la seva filla Margarita Sancho va recordar emocionada la vitalitat de la seva mare i que Neus Català va dedicar tota la seva vida a lluitar contra el feixisme. Aquesta lluita i la necessitat de no abaixar la guàrdia la van destacar tots els polítics presents. Torra, singularment universalista, va dir que "el seu exemple serà un motor que ens donarà força i dignitat per a les nostres lluites de cada dia i per al gran combat per un món lliure i just". També va assegurar que la memòria de Neus Català es preservarà. En aquest sentit, existeix el projecte de convertir casa seva, als Guiamets, en un museu on es guardin els seus records.

La veu de la supervivent de Ravensbrück  és digna d’Elie Wiesel i Primo Levi

Filla de família camperola (el seu pare, a més, feia de barber), rebel des de nena i inquieta, Neus Català va professar tota la seva vida una intensa militància comunista. Infermera al bàndol republicà durant la Guerra Civil, va passar a França en acabar el conflicte amb un grup de 182 nens que cuidava, que havien estat separats dels seus pares. Tota la seva família va marxar a l'exili. Després de la invasió de França pels alemanys, es va involucrar amb el seu primer marit, Albert Roger, en les activitats de la Resistència (ella va aconseguir la primera metralladora del maqui de Turnac) i tots dos van ser capturats i torturats per la Gestapo, després de ser denunciats el 1943.

Molts dels episodis de la vida de Neus Català semblen extrets d'una novel·la i, de fet, sí que se n'ha escrit una, i també una obra de teatre. Quan la van deportar a Alemanya, el seu tren atapeït de presos va quedar aturat en una estació al costat d'un altre on viatjava en condicions igualment penoses el seu marit. Es van acomiadar així i no es van tornar a veure. Ell va morir a Bergen-Belsen. Ella va sobreviure al terrible camp de Ravensbrück (el Pont dels Corbs) gràcies a la fortalesa que atresorava inexplicablement en un cos menut i a la voluntat tenaç i tossuda de no rendir-se davant dels seus carcellers.

El testimoni que ha deixat de la vida i la mort al camp de Ravensbrück és en el seu dramatisme, veracitat i humanitat digne dels grans testimonis de la deportació. "Tot el que ens envoltava era terror", va escriure amb l'alè d'un Elie Wiesel o un Primo Levi. Neus Català no va deixar de comprometre's al camp i va continuar manifestant la seva solidaritat i el seu compromís: amb altres preses, com les pobres poloneses convertides en animals de laboratori; i dedicant-se a sabotejar els projectils que fabricaven, escopint a la pólvora o barrejant-la amb encenalls o pols.

Supervivent inesperada, va dedicar el temps que se li havia regalat, i que va acabar dissabte, a intentar recuperar la memòria de les preses desaparegudes, entre les quals hi ha les 400 espanyoles que van passar pels camps. El 1947 va conèixer a París el seu segon marit, Félix Sancho, de Segòvia, comunista com ella. Va lluitar en la clandestinitat a Espanya contra el franquisme. I ja el 1984 va publicar De la resistencia y la deportación, 50 testimonios de mujeres españolas (Península), un document imprescindible.

Una de les seves herències més fructíferes és l'Amical de Ravensbrück, de la qual va ser presidenta des de la seva fundació el 2005 i en el marc de la qual continuen lluitant per la memòria un grup de dones que segueixen el seu exemple.