Mor Neus Català, resistent de l’horror nazi

La vigília del 14 d’abril, el dia de la proclamació de la República, Neus Català, una supervivent catalana dels camps d’extermini nazis, ha mort aquest dissabte a la tarda als 103 anys a la residència del seu poble natal, els Guiamets, a la comarca vinícola del Priorat, acompanyada de la seva filla. Activista antifeixista, republicana i feminista, va ser per sobre de tot una dona valenta i compromesa després de sobreviure a l’horror dels camps nazis. Ni allà va deixar de lluitar: els qui la van conèixer expliquen que, quan al camp de Ravensbrück (Alemanya), li va tocar treballar per a la indústria d’armaments es va dedicar a inutilitzar bales i a sabotejar maquinària. Al camp també va forjar forts vincles emocionals amb dones de diverses nacionalitats amb les quals ha mantingut relació durant dècades.

Català va ser delatada a les autoritats nazis el 1943, quan vivia a França després de fugir al final de la Guerra Civil espanyola. Ho va fer acompanyant 180 nens dels quals estava al càrrec en una institució del Maresme. Es va casar a França, i amb el seu marit van col·laborar amb els maquis i amb la resistència: rebien i transmetien missatges, armes, documentació i van allotjar refugiats polítics. Fins que els van delatar, i abans del camp els van empresonar a la ciutat de Llemotges.

Després de sortir dels camps, a més de Ravensbrück va estar en un camp txec que depenia del de Flossenbürg (Alemanya), va aconseguir trobar el seu marit i van viure a París, on va exercir de professora (tot i que havia estudiat per a infermera) i van tenir dos fills. Quan va morir el seu marit va decidir tornar primer a Rubí i després al seu poble. També els seus fills es van traslladar al Priorat tan bon punt es van jubilar per estar a prop de la seva mare.

Català mai va deixar de participar en actes d’associacions de dones, de represaliats, va dedicar més de 60 anys de la seva vida a defensar la memòria de les 92.000 dones mortes al camp de Ravensbrück… i va anar a votar en el referèndum independentista de l’1 d’octubre. “Sempre pensava en els altres, tothom l’estimava i sorprenia que sempre estigués alegre després de tot el que va passar”, explica la que va ser directora de l’Institut Català de la Dona, Joaquima Alemany.

De jove, Català s’havia diplomat en infermeria i va formar part de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i del sindicat UGT. Es va traslladar a Barcelona quan va començar la Guerra Civil.