El negoci ecològic floreix a Catalunya

El que va començar com una moda ja s'està convertint en norma per a moltes persones. El negoci de productes ecològics ha començat l'any amb les xifres més altes a Catalunya, on ja hi ha gairebé 4.000 operadors treballant en el subsector. “S'està produint un canvi de panorama respecte al comerç ecològic, ja es comença a creure en la idea que la salut ha de començar per l'alimentació”, afirma Pablo Guasch, membre de la marca ecològica Tribu Woki. Guasch va iniciar el projecte juntament amb Guido Weinberg el 2007, i actualment l'empresa ja té vuit supermercats, sis restaurants i dues fleques biològiques a Barcelona. A part de vendre productes, Tribu Woki té un blog amb propostes gastronòmiques saludables i organitza esdeveniments familiars als seus establiments. Ells ho defineixen com un “estil de vida” que aposta per tornar a les arrels en un context modern. “Nosaltres vam començar creient en una veta de mercat, i ara la veta s'ha convertit en un fet”, sosté.

Segons l'últim informe publicat pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) —l'organisme que certifica i audita els productes ecològics a Catalunya— el 2018 la superfície amb cultius ecològics va arribar a les 210.000 hectàrees, una xifra que s'ha triplicat en l'última dècada. La meitat d'aquests terrenys són a Lleida (108.353 hectàrees), seguits de Girona (42.983), Barcelona (38.985) i Tarragona (20.542). La major part es dediquen a pasturatge i farratge (69%) i Barcelona és la província amb més hectàrees destinades al cultiu dirigit al consum humà (33,5%), sobretot de vinyer, que és el predominant a Catalunya, seguida de les oliveres i els cereals.

Els nombres afavoreixen el sector hortofrutícola, que va facturar més de 100 milions l'any passat. La demanda es nota en els negocis locals. “La fruita, verdura, la fruita seca i els productes elaborats com la melmelada són el que més venc”, explica Cristina Sancho, copropietària de la botiga ecològica Vida Meva del barri del Poblenou (Barcelona). Sancho també destaca la fama que estan guanyant la cervesa i el vi, i altres elaborats com les galetes, les cremes i la xocolata.

A les prestatgeries de Tribu Woki, en canvi, el que està més de moda és la beguda fermentada kombucha, els ous i la llet vegetal. Pablo Guasch descriu el negoci com un comerç de proximitat, ja que intenten aconseguir els productes “dels punts més propers possibles i sense que passin per tercers”. Encara que, segons Guasch, això de vegades és inevitable, així que treballen amb centenars d'empreses productores i distribuïdores com, per exemple, Green Organic i Eco-Green.

El comerç de proximitat també és la filosofia de Vida Meva, on es compra directament als productors. “Nosaltres acostumem a anar fins als productors cada dia, perquè ens lliurin els aliments directament. Si no, hi ha productes que ens els porten dues vegades per setmana”, explica el copropietari David Capdevila. La botiga només es proveeix de productes de Catalunya. “En el cas de la fruita i la verdura, l'obtenim de productors del Parc Agrari del Baix Llobregat i del Baix Penedès, que és el punt més proper” argumenta Capdevila.

Les dades dels operadors ecològics mostren un creixement en el mateix percentatge que les hectàrees de cultiu: s'han triplicat en l'última dècada, amb 3.859 inscrits en l'actualitat a la CCPAE. Quatre de cada deu són a Barcelona i la meitat es dediquen a l'agricultura. El president de l'organisme regulador, Daniel Valls, assegura que inscriure's com a operador és crucial per formar part del negoci ecològic a la Unió Europea: “Tota empresa comercialitzadora que tingui un mínim de vendes, i sobretot si ven productes a granel o manipulables, ha d'estar inscrita i tenir el certificat per considerar-se ecològica”. Les companyies passen auditories per tenir el certificat ecològic, i en alguns casos el procés pot allargar-se fins a tres anys. També s'han de pagar unes quotes d’“entre 250 i 600 euros” anuals, explica.

Valls defensa també les suposades bondats dels productes ecològics per a la salut, perquè no tenen químics afegits. El director de l’Agència Europea de Seguretat Alimentària, Bernhard Url, va assegurar en una entrevista amb EL PAÍS que “l'orgànic no és ni més nutritiu ni més segur”, però sí que va admetre “avantatges de sostenibilitat” per la forma en la qual s'usa el sòl. Segons Valls, el procés ecològic ajuda a mantenir la terra fèrtil, mentre que moltes vegades l'agricultura convencional comporta la desertització del sòl, i també manté els animals en més bones condicions.

L’Ajuntament de Barcelona també s'ha sumat al carro ecològic. A començaments d'any va anunciar que exigiria que les escoles bressol públiques serveixin productes ecològics en els seus menús. Aquest fet, no obstant això, no permet cap segell per al menjador. Tampoc els restaurants amb una carta ecològica disposen d'un certificat per a l'establiment.

La normativa de la Unió Europea restringeix la possibilitat d'obtenir un certificat als comerços i subratlla que només els qui el tenen poden fer servir els termes “ecològic”, “biològic” o “orgànic”. Els restaurants i menjadors només poden fer publicitat com a ecològics dels productes que serveixen, no l'establiment en el seu conjunt. Intereco —l'associació que agrupa les autoritats públiques de vigilància d'agricultura ecològica d’Espanya— ha proposat una sèrie de normes perquè el sector de la restauració pugui tenir plats, menús o menjadors certificats com a ecològics.

Segons CCPAE, el sector està en auge, i l'expansió es deu a una “gran demanda del consumidor”. Les dades apunten que a Catalunya ha aconseguit consolidar-se, amb el 25% de comercialitzadors ecològics i el 25% dels elaboradors de tot Espanya.