Pérez Andújar viatja del realisme a la ciència-ficció

Un programa de televisió sobre fenòmens paranormals en una Barcelona que s'esquerda, sembrada de forats que condueixen a una realitat paral·lela. Tot sembla igual, excepte per un detall: els habitants de la ciutat s'han transformat en personatges de cinema, com Walt Disney; o de la música, com David Bowie; o de televisió, amb tota la tripulació de Vacaciones en el mar; o en uns mossos d'esquadra amb cara de Starsky i Hutch que no condueixen el llegendari Ford Torino de la sèrie dels anys setanta, sinó un Seat tunejat amb la ratlla blanca al lateral. “És la iconografia que conec i la utilitzo com a element literari i hi ha transformisme perquè és l'essència de la literatura”, desgrana, com un torrent, l'escriptor Javier Pérez Andújar (Sant Adrià de Besòs, 1965), que acaba de publicar la novel·la La noche fenomenal (Anagrama).

Un llibre que, a més a més, obre una nova etapa de l'escriptor, que a càrrec d’Anagrama, està decidit a explorar el gènere de ficció “almenys una dècada" i deixar enrere un dels seus senyals d'identitat, la crònica periodística i l'assaig de Paseos con mi madre o Milagro en Barcelona, entre d’altres. Pérez Andújar, col·laborador d'aquest diari, ha estat cronista urbà —va ser reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona pels seus articles— i parlamentari en els últims anys. “Veia que m'estava ficant en un atzucac, el del realisme. Ja gairebé només em quedava l'autobiografia i tampoc era la idea”, bromeja.

No és la primera novel·la de Pérez Andújar. El 2007 va publicar Los príncipes valientes, però La noche fenomenal neix del convenciment de l'escriptor que toca un canvi de registre, i ho fa a partir d'alguna cosa que li agrada molt, els fenòmens paranormals i la ciència-ficció: “De nen, el primer llibre que em vaig comprar amb els meus diners va ser El triángulo mortal de las Bermudas, d’Alejandro Vignati. I a la tele un dels meus programes favorits era el de Fernando Jiménez del Oso”, apunta, per afegir que part de la seva biblioteca és de ciència-ficció.

El resultat d'aquest gir és un relat amb un punt de bogeria, desenfrenament i, com no podria ser d’una altra manera, malenconia —gairebé consubstancial en Pérez Andújar— que es sustenta en personatges als quals estima i l’han acompanyat bona part de la seva vida. Ell mateix és un dels protagonistes de l'aventura d'un equip d'amics que fa el programa de televisió, La noche fenomenal, sobre fenòmens estranys. Apareixen periodistes, com Emilio Manzano, director del programa de televisió Saló de lectura, del qual Pérez Andújar va ser col·laborador i de qui és amic; o l'editor i llibreter mort José Batlló —la llibreria Taifa de Gràcia, a Barcelona, gairebé va ser la seva veritable llar fins que Batlló va morir el 2016—; o l'escriptor de bolsilibros Juan Gallardo —que signava amb el pseudònim Curtis Garland— i que en La noche fenomenal és Carl Malone; o la cantant de rock Tina Gil, la musa Isis en el seu relat. Els escenaris descrits a les seves pàgines han estat els de la vida del novel·lista, que confessa sentir-se còmode amb el seu univers de Barcelona i Sant Adrià del Besòs: “francament no em veig escrivint d'un entorn que no conegui”.

La novel·la vol ser un homenatge als llibres i a la literatura. En les converses dels personatges —de vegades, disbarat pur, mentre entren i surten de cavitats misterioses— és on l'autor toca el que li interessa més: la literatura, la cultura i la política. En un dels diàlegs es refereix, per exemple, a “gent, músics, pintors o literats de les arts antigues que veuen com el seu món desapareixerà per sempre”. “No puc evitar les reflexions personals i és veritat que penso que la cultura, tal com s'ha entès als últims segles i l'hem coneguda, està tocada a desaparèixer en un món que només parla de Netflix o Filmin”, afirma. Crític del capitalisme —“ara en política han començat a parlar dels de dalt i dels de baix en comptes de dreta i esquerra. Això mostra que hem tornat a la cova”, diu un dels seus personatges—, també fa sàtira del panorama laboral: “Els sindicalistes s'estan convertint en relíquies de la cançó protesta”.