Una jutgessa nega excessos policials l’1-O a Castellgalí i critica la resistència “activa” dels votants

El debat sobre la violència durant el referèndum de l’1 d’octubre, molt present en el judici del procés contra els líders independentistes, és també present en realitat en desenes de processos penals repartits per tot Catalunya. Una jutgessa de Manresa (Bages) ha arxivat ara la denúncia de 19 ciutadans contra membres de la Guàrdia Civil per un ús desproporcionat de la força. La magistrada considera que no hi va haver “excessos” policials i critica la resistència “activa” exercida pels 200 votants concentrats davant una escola de Castellgalí.

La vista oral al Tribunal Suprem ha constatat l’existència de dues realitats paral·leles sobre el que va passar a Catalunya durant l’1-O. La Fiscalia –i, amb aquesta, els màxims responsables del Ministeri de l’Interior i de la Policia i la Guàrdia Civil– afirmen que els ciutadans van intentar impedir –en alguna ocasió, amb l’ús de la força– l’ordre judicial sobre el referèndum. I que, en aquest context, els antiavalots van actuar utilitzant la mínima força imprescindible. Les defenses, en canvi, asseguren que es va tractar en tot cas d’una resistència “passiva” i denuncien la violència policial gratuïta d’aquella jornada.

Un jutjat de Barcelona investiga bona part dels fets que van passar a la capital catalana i manté investigats més d’una vintena d’antiavalots del Cos Nacional de Policia (CNP) per delictes de lesions i contra la integritat moral. Les denúncies de ciutadans, tanmateix, es reparteixen per tot el territori català i cada un d’aquests processos penals té el seu propi recorregut. El que es va impulsar a Manresa contra la Guàrdia Civil arriba ara a la seva fi amb la interlocutòria d’arxiu dictat per la jutgessa Teresa Rodríguez.

La interlocutòria afirma que s’han practicat “totes les diligències” d’investigació i conclou que no hi ha indicis de delicte. “De les declaracions prestades, informes forenses i policials i dels suports de vídeo aportats a la causa,” subratlla la jutgessa, “no es pot inferir que hi hagi un excés policial”. Més encara si es té en compte la “conducta” de les persones que es van concentrar davant l’escola de Castellgalí. En arribar al centre, els agents van trobar 200 persones “assegudes a terra” i “amb els braços entrellaçats” que tenien per objectiu “impedir el compliment de resolucions judicials”.

“No es tracta d’un mer comportament passiu”, assenyala la jutgessa, sinó d’un “posicionament activament obstatiu”. Davant d’aquesta resistència, els agents “es van veure obligats a actuar”. I ho van fer, a més, utilitzant “la mínima força imprescindible”. La jutgessa admet que l’actuació es va saldar amb “16 ferits lleus” i amb danys a l’escola.

El monotema de l’1-O

“Era públic i notori”, destaca la jutgessa, que el Tribunal Constitucional havia suspès la llei del referèndum i que la consulta era, per tant, il·legal. “La publicitat va ser una constant en ràdio, premsa, xarxes socials i televisió durant gairebé 23 dies, en les quals l’únic tema que es tractava públicament a Espanya era aquest.”

En la línia amb el que expressa la Fiscalia en el seu escrit d’acusació als 12 dirigents independentistes del procés, la interlocutòria de la jutgessa de Manresa assenyala que els ciutadans van anar a votar sabent que es tractava d’una consulta il·legal. I afegeix que ho van fer “encoratjats per la Generalitat” i per “associacions independentistes”.