La crisi que ha sacsejat Societat Civil

De la mà de Josep Ramon Bosch, Societat Civil busca rellançar-se després d’haver travessat una crisi agra, originada per acusacions d’anomalies, mai provades, i diferències ideològiques entre les famílies. Al gener, Bosch va assumir la presidència amb la filosofia d’impulsar un catalanisme moderat que desitja que Espanya li doni un relat per acabar amb l’independentisme. El sector més combatiu, que és partidari de querellar-se per l’ús d’estelades en l’espai públic i que denuncia la “invisibilització dels no nacionalistes”, sembla que va quedar fora de joc. O potser no tant.

Bosch va concedir entrevistes i va rebutjar l’ús de l’article 155 com a arma electoral i va defensar la immersió. La junta que va nomenar va fer una nota per matisar-li. No el va desautoritzar però va defensar que es compleixin les errades a favor que el castellà sigui vehicular i que el 155 és a la Constitució. Bosch ha hagut de modular la seva aposta personal de virar cap al catalanisme moderat perquè totes les famílies constitucionalistes se sentin representades.

En aquest joc d’equilibris i per dotar l’entitat de transparència, aquest mes presentarà en assemblea un pla estratègic pel 2019 per pal·liar els “mals” del procés. Té quatre eixos: rellançar l’entitat; vetllar per la neutralitat de l’espai públic; incidir en el cicle electoral a favor del constitucionalisme i en una nova hegemonia que, amb un discurs en català, inclogui els catalanoparlants desencantats amb l’independentisme. Ni rastre de la immersió, tot i que no demana el 155 com Ciutadans o el PP. Sí que es preveu crear una singular Plataforma d’afectats pel procés (PAP).

Bosch ha modulat la seva idea de virar cap al catalanisme moderat

Bosch intenta reconduir l’entitat després de la crisi que va deixar l’entitat fora de combat just un any després d’aconseguir els seus èxits més importants amb les dues manifestacions multitudinàries del 2017 contra el procés. El conflicte va esclatar de manera abrupta al desembre quan la junta va destituir José Rosiñol, que llavors era president, i tres membres més, (9 vots sobre 14) per suposades irregularitats comptables. Mai no es van confirmar i ell ha reptat a qui vulgui que ho porti als tribunals. Rosiñol atribueix les acusacions al fet que va demanar a l’empresa Manifiesto, en la qual treballava, fons per finançar les dues manifestacions. “Necessitàvem els diners. Dos mesos després, vaig deixar la feina”, diu. Rosiñol admet que va governar mirant a l’exterior. “Vaig dir a la junta que la meva errada va ser mirar el 99% de portes enfora i un 1% cap a dins. Ho tornaria a fer. Vaig creure que tothom era lleial”.

Apartat de l’entitat —“No soc un florero”—, Rosiñol atribueix el seu relleu a dos factors: al fet que part de la junta li va posar pals a les rodes durant tot el mandat i al fet que el llavors i l’actual vicepresident Alex Ramos, que el va rellevar de manera provisional, “va canviar de bàndol”. L’expresident explica que l’estiu del 2017 va exposar un pla estratègic a 15 anys. Tenia tres eixos: seny, convivència i reconciliació per no ferir sentiments. “Amb el ‘jo soc espanyol, espanyol’ no es va enlloc. Jo era partidari de l’obertura i el diàleg”, diu recordant que va enviar cartes a l’ANC, a Òmnium i al president Torra. Ramos aclareix la seva decisió: “Hi va haver una alerta i vaig assumir responsabilitats”.

La junta proposarà crear la Plataforma d’afectats pel procés (PAP)

El sector crític, que altres famílies van qualificar d’espanyolista, afirma que el relat de Rosiñol està ensucrat. “Ell i un grup dirigien sense donar explicacions. Hi va haver contractes i despeses importants que no van passar per la junta i va generar incomoditat”, apunten, i recorden que tres membres li van enviar un burofax fa un any. Bosch redueix el conflicte a una “mala gestió” que va generar tanta alarma entre els col·laboradors que van cessar les seves donacions. Però descarta que Rosiñol s’apropiés de res. “Tant és així que fins i tot un acte en un viatge a Miami me’l vaig pagar jo”, replica l’afectat. “El problema no era d’ingressos: era de despeses”, rebat un exmembre de la junta que sosté que el cost d’un acte a Madrid anul·lat per manca de públic va ser de 200.000 euros. La versió oficial, diu, va anar el mal temps.

Amb aquesta tensió, les diferències ideològiques i estratègiques es van accentuar: l’entitat va deixar d’organitzar grans actes, va frenar els litigis i va ser passiva amb els llaços grocs. I apunten que Rosiñol va intentar que els joves de Societat Civil retiressin una demanda contra la Universitat Autònoma. La fractura es va consumar i van formar S’ha acabat. “Però ell va acceptar continuar l’acció al Tribunal de Comptes contra el Govern”, matisen fonts d’aquest sector. “Hi va haver rivalitats amb connotacions polítiques però sense partits al darrere”, assenyala Bosch.

Amb l’entitat a la UVI, la crisi es va voler reconduir al gener amb la figura de l’expresident Rafael Arenas, catedràtic de Dret. Membres del Patronat Joan Boscà, que és donant del col·lectiu, el van animar. I va acceptar amb tres condicions: assegurar la viabilitat econòmica; nomenar el seu equip, i que la junta fos de consens. L’assemblea del 19 de gener va donar un gir inesperat: Rosiñol, encara vocal, va amenaçar amb presentar la seva llista en acusar la d’Arenas de ser del sector “dur”. El catedràtic va fer un pas enrere. I va emergir Bosch: “M’ho van proposar i vaig acceptar. La llista d’Arenas no era plural. Es va envoltar de gent i d’Impulso Ciudadano i de S’ha acabat amb un discurs espanyolista i en espanyol molt ferm”. Mentre Rosiñol medita impulsar la Societat Civil Europea, Bosch intenta que l’entitat no renunciï als catalanistes moderats. Cap dels dos no ha tret mai cap llaç groc. Ara bé, Bosch va anunciar divendres una denúncia contra Torra per no despenjar la pancarta a favor dels presos. “No en deixarem passar ni una més. Sense llei no hi ha democràcia”, va dir.