La diplomàcia israeliana critica Elsa Artadi per una comparació amb Anne Frank

"Res però res es pot comparar amb l'Holocaust per promoure una causa política. Aquesta comparació és una vergonya!". Així va reaccionar ahir dimarts Assaf Moran, ministre conseller de l'ambaixada israeliana a Espanya, a un polèmic missatge que va publicar a Twitter Elsa Artadi, portaveu del Govern, i en el qual citava els diaris d'Anne Frank, víctima de l'Holocaust, per referir-se a la situació política a Catalunya.

Artadi va escriure, citant Frank: "No se'ns permet tenir la nostra opinió. La gent vol que tinguem la boca tancada, però això no t'impedeix tenir la teva pròpia opinió. Tothom ha de poder dir el que pensa'. Una frase d'Ana Frank per al dia d'avui en el qual es compleixen 69 anys de la seva mort a Bergen-Belsen". El missatge, que anava acompanyat d'un llaç groc, el símbol de solidaritat amb els presos independentistes, va ser publicat després de la petició de la Junta Electoral Central a la Generalitat de retirar els llaços grocs i les banderes estelades dels edificis de l'Administració catalana durant la campanya de les eleccions generals.

El missatge d'Artadi ha rebut una allau de crítiques –també hi ha un error en la redacció, ja que Frank va morir fa 74 anys i no 69–, com la de Manuel Valls, el seu proper rival en les eleccions municipals de Barcelona –Artadi abandonarà l'Executiu per ser la número dos de la llista de Junts per Catalunya–: "Vergonya i falta de cultura històrica. Espanya és una democràcia. Com es pot comparar amb l'Holocaust? Ja n'hi ha prou de tantes tonteries!". El candidat del PP a Barcelona, Josep Bou, també va respondre a Artadi a Twitter: "Jo crec que això d'Elsa Artadi és senzillament de mal gust, i comparar els llaços grocs amb el drama d'Ana Frank és d'una baixesa moral inacceptable. De fet, si algú pateix l'assetjament lazi són els constitucionalistes". El missatge de Bou també es pot entendre com una banalització històrica pel joc de paraules que fa entre les paraules nazi i lazi.

Artadi va assegurar el juliol del 2018, responent a l'exvicepresidenta del Govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría, que "les banalitzacions de l'apartheid o del nazisme no tenen cabuda en el debat polític català perquè és una falta de respecte a les víctimes del nazisme o de l'apartheid".