El Liceu no s’està de res per celebrar els 20 anys de la seva reobertura després de l’incendi

El Liceu vol celebrar en gran el 20è aniversari de la seva reobertura l’octubre del 1999, després de cinc anys de reconstrucció arran de l’incendi del 1994. D’entrada, el proper 9 d’octubre la inauguració de la temporada 2019-2020 serà de factura pròpia amb una producció de Turandot, de Puccini, amb una aposta escènica de Frank Aleu (La Fura dels Baus), el mateix títol amb el qual es va reobrir el Liceu després del foc el 7 d’octubre del 1999. “La força de l’òpera” és el lema d’una temporada especial en què el Liceu es reivindica a si mateix. Ho fa amb més diners, un increment de pressupost d’un 3,6% respecte a la temporada anterior i arriba als 48,3 milions d’euros, amb el convenciment que per millorar l’oferta i captar més públic calen més recursos. Una inversió imprescindible per, entre altres coses, poder fitxar bona part del firmament de les estrelles de la lírica, com Anna Netrebko, Juan Diego Flórez, Javier Camarena, Roberto Alagna, Joyce Didonato, Clémentine Margaine i Iréne Theorin, entre moltes altres. Seran 11 títols que recorden el passat –un d’ells en versió concert–, però que, d’altra banda, miren al futur.

Després d’una etapa d’ajustos econòmics i de reposicions de títols i escasses apostes noves, aquest any el teatre de la Rambla liderarà tres produccions que s’estrenaran mundialment la temporada vinent. La primera, en solitari, serà Turandot, amb la mirada del videocreador Aleu amb una proposta hightech sota la direcció musical del director de l’Orquestra del Liceu, Joan Pons, i amb dos repartiments extraordinaris: Iréne Theorin i Lisa Lindstrom com a princeses Turandot i Jorge de León i Gregory Kunde com a Calaf. “No volem avançar la producció, però sí afirmar que serà imponent i no només per l’impacte visual”, ha apuntat la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, per a qui la presentació de la temporada 2019-2020 és l’última. A finals d’any serà substituïda per Víctor García de Gomar –actualment al Palau de la Música–, després d’un procés de selecció amb concurs. Scheppelmann es va manifestar satisfeta pel seu pas pel Liceu: “Els primers anys –del 2013 al 2015– van ser difícils i vam haver de saber torejar i vam tenir unes temporades amb un repertori més popular i de reposicions. L’important és que hem remuntat la situació”, argumentava.

Dues altres coproduccions que lidera el Liceu són Lohengrin, sota la direcció d’escena de Katharina Wagner, la besneta del compositor alemany, en un projecte conjunt amb l’òpera de Leipzig, i molt d’acord amb el gust wagnerià del Liceu i, més encara, del mestre Josep Pons, que n’assumirà la direcció musical. Il barbiere di Siviglia, de Rossini, amb la Staatstheater am Gätnerplazt de Munic –que construeix la producció– i el teatre de Tolosa de Llenguadoc és la tercera coproducció “que segur que serà fresca i diferent i sobretot molt energètica”, avançava Scheppelman. La sarsuela Doña Francisquita, d’Amadeu Vives, i dirigida per Lluís Pasqual és una altra de les estrenes de la temporada, en coproducció amb el Teatre de la Zarzuela de Madrid, on es veurà abans que al Liceu: “És una adaptació singular de Lluís Pasqual que casa molt bé amb el Liceu, que hauria de fer sarsueles de qualitat i amb artistes lírics, com passa en aquesta ocasió”, defensava la directora. La sarsuela, que tindrà sis funcions, comptarà amb veus destacades de la lírica espanyola, com María José Moreno, Elena Sancho i Celso Albelo, entre d’altres. Alcione, de Marin Marais, és l’altra coproducció que s'estrenarà al Liceu sota la direcció musical de Jordi Savall amb una posada en escena de Louise Motay que recorda la màgia dels teatres històrics i el seu funcionament.

I en homenatge a les que han estat produccions emblemàtiques del Liceu, aquesta temporada es reprogramen Aida, de Verdi –l’òpera més representada del teatre, 456 vegades–, amb l’escenografia clàssica dels telons de l’escenògraf Mestres Cabanes. I un altre “clàssic” que es revisitarà aquesta temporada és Carmen, de Bizet, en el muntatge de Calixto Bieito que es va estrenar fa 20 anys i que arribarà al Liceu per tercera vegada: “Creiem que té sentit que les dues estiguin en el 20è aniversari del Liceu perquè són emblemàtiques d'aquest teatre”. La Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni, i Pagliacci, de Ruggero Leoncavallo, són dos títols més de la propera temporada, a banda de La clemenza di Tito, de Mozart, i Semiramide, de Rossini.

Les grans veus, marca de la casa del Liceu, no fallaran, ja sigui en les òperes representades o en versió concert, com la que faran la parella formada per la soprano Anna Netrebko i el tenor Yusif Eyvazov amb un programa que està per determinar i fora de l’abonament de temporada. També ho farà en versió concert l’aclamat Juan Diego Flórez –tan recordat pels seus aguts a La Fille du Regiment– i Javier Camarena. La temporada tindrà un sol concert simfònic entre les parets del teatre, la Segona simfonia de Mahler, Resurrecció, que dirigirà Pons, i una oferta “que s’ha disparat”, en paraules del director, dels concerts de les Cambres del Liceu, que seran més d’una vintena repartits per diversos punts de la ciutat. Els espectacles de dansa tornen a ser tres: l’English National Ballet retorna al Liceu amb una proposta de Giselle que no tindrà res a veure amb les anteriors, segons la directora artística; presenta una nova coreografia, De Scheherazade a Yo, Carmen, de María Pagés, i un tercer muntatge a càrrec de Les Grands Ballets Canadiens, dirigit per Ivan Cavallari.

Per celebrar el 20è aniversari, el Liceu col·labora en la producció de l’exposició Òpera: passió, poder i política, original del Victoria and Albert Museum, sobre l’evolució de l’òpera des dels seus orígens fins a l’actualitat amb una experiència immersiva. La mostra, que ja ha passat per Londres, arribarà primer al CaixaForum de Madrid i després al de Barcelona, on la mostra incorporarà l’àmbit de la ciutat i del Liceu.