L’estudiant que ha importat a Catalunya la vaga pel clima

L’onada de protestes estudiantils que recorre Europa contra el canvi climàtic ha arribat a Catalunya. L’efecte Thunberg –en al·lusió a la sueca Greta Thunberg, de 15 anys, que des del setembre es manifesta els divendres a les portes del Parlament del seu país– ha aterrat a Girona i amenaça a revolucionar els estudiants catalans a favor del medi ambient. Darrere de la conjura hi ha Lucas Barrero, de 22 anys, i un parell d’amics que, impulsats per l’ímpetu de la Greta al carrer i la seva contundència en el discurs que va pronunciar en la cimera del clima de l’ONU –“Esteu robant el futur als vostres fills”, va etzibar als dirigents–, van decidir reproduir la protesta de la jove sueca.

“Tenim la responsabilitat de reivindicar mesures per frenar el canvi climàtic”, sosté el Lucas, natural d’un poble de Huelva i estudiant de Biologia i Ciències Mediambientals a la Universitat de Girona. Ja fa quatre setmanes que ell i els seus amics es planten a la seu de la Generalitat de Girona per protestar per l’amenaça, cada vegada menys silenciosa, que plana sobre el planeta. Tot i que les seves concentracions són més modestes que les que s’estan fent en altres ciutats, com Brussel·les, Barrero no desisteix: “No pararem”.

El primer dia només eren quatre persones. El segon, nou. La setmana passada, després que es moguessin per xarxes socials sota l’etiqueta internacional #Fridays4future, van aconseguir aplegar mig centenar de persones. “La rebuda ha estat molt positiva. Ens arriben missatges cada dia preguntant-nos com es pot organitzar per estendre la protesta al seu poble. També ens han escrit d’organitzacions ecologistes, que ens volen donar suport però mantenir-se al marge per no absorbir-nos”, explica el jove entusiasmat. De haters, assegura, n’han tingut pocs. “Algun que deia que ja no sabem què fer per no anar a classe. Però de què serveix anar a escola si no tenim futur?”, qüestiona el Lucas.

El jove activista no es va rendir amb l’escassa acollida dels primers divendres ni tampoc s’immuta ara amb l’efecte que pot tenir aquest germen que ell i els seus amics han anat regant. “Jo surto al camp i sento la natura. Sona una mica hippie i flower power, però jo vull sentir la natura quan surti al camp. Per exemple, ja s’ha declarat extingida una au de la meva terra, la guatlla andalusa, i jo em moriré amb la pena de no haver-la vist”, lamenta l’estudiant. I assegura que en la societat “no hi ha consciència” del que implica el canvi climàtic i toca “vincular la gent” amb el que pot passar. “Espanya és el país més vulnerable de la UE al canvi climàtic. A mi em va posar els pèls de punta la recreació en un programa de la Junta d’Andalusia que diu que al meu poble, Aracena, entre el 2071 i el 2100, la temperatura pujarà, en el millor dels casos, 4,5 graus. En el pitjor, 8 graus”, explica.

Les xarxes socials han estat el gran altaveu que ha amplificat la protesta, però el gran cop d’efecte encara ha d’arribar. “Estem planejant fer una gran vaga d’estudiants pel clima el 15 de març. Una jornada al carrer per apropar a la ciutadania el que significa el canvi climàtic. Volem que els professors facin classe al carrer explicant-ho. I després, una manifestació sense banderes”, apunta el jove activista.

D’entrada, ja s’està movent per les xarxes socials una protesta similar a la de Girona a la plaça Sant Jaume de Barcelona per al 22 de febrer. El Lucas, per la seva banda, admet que no té gaire clar “cap on anirà” tot això, però no vol que “tot s’acabi el 15 de març”. Aquest dimarts tindran la seva primera assemblea oficial i es volen constituir com una plataforma que aglutini a Catalunya tot aquest moviment estudiantil que ja està fent vibrar Europa. “El canvi climàtic s’ha de veure com una oportunitat de futur”, assenyala, malgrat tot, l’activista estudiantil.