El dia que el postureig ja no serà una opció

Tenia el repte de crear un nou sentit i va dissenyar un vestit amb una càmera tèrmica a la solapa. Està exposat en un maniquí. El petit dispositiu mòbil capta la temperatura de les persones que hi passen per davant i identifica les seves emocions. "Si algú està trist, el cos està més fred que si està feliç. Si té ansietat, té el pit calent", explica la dissenyadora Martina Solés. La informació de la càmera desencadena un efecte tèrmic a l'esquena de qui porta el vestit, que va aprenent a ser més empàtic perquè identifica l'emoció de l'interlocutor.

Solés és dissenyadora d'interaccions i exalumna de Neil Harbisson, el primer home cíborg. La seva obra està exposada al Disseny Hub Barcelona i és part de la mostra impulsada per la Mobile World Capital La nostra senzilla relació amb la tecnologia. "Les seves emocions quedaran registrades", adverteix un cartell al costat del vestit. Què passaria si gegants com Google o Facebook tinguessin accés a aquestes dades? "Si saben que estàs trist, et veuran més vulnerable per col·locar-te un cert tipus d'anuncis", explica Solés, que augura la fi de la privacitat de les emocions, una idea que dona títol a la seva proposta. La seva obra planteja l'arribada d'un dia que el postureig ja no serà possible perquè els mòbils podran fer caure totes les caretes.

El Museu del Disseny queda exposat completament a la jungla de dades que corren per la xarxa mòbil. Els telèfons, que històricament han provocat mirades censuradores als centres d'art, són omnipresents i benvinguts a la mostra, que es podrà visitar gratuïtament fins al 16 de març. Molts visitants enregistren què passa amb el mòbil. De fet, des de la mateixa instal·lació ens fan falta poc més de tres clics per iniciar una conversa amb Solés, el temps de trobar-la a Instagram i enviar-li un missatge.

Más información

El sensor atrapa els sentits

Les conseqüències d’acceptar els termes i condicions de les ‘apps’ sense llegir-los

Imatges de cartró, metall i fang per seduir el consumidor

Mentre esperem la resposta, la veu sintètica d'un altre muntatge recita les coordenades GPS d'on es troba Miguel Solimán, autor d'Inverse Triangulation. Cada quatre minuts i mig la dada es va actualitzant i el visitant pot copiar les coordenades al mòbil per esbrinar on és. El resultat ens revela que és dins del mateix museu! L'autor reflexiona sobre una tecnologia que cada vegada fa que els humans estem menys acostumats a les absències o als moments de recolliment i silenci. Les dades no ens deixen tranquils.

A uns quants passos una instal·lació recorda una conversa entre veïns en un cel obert mentre estenen la roba. Però no hi ha cap humà. D'una espècie d'estenedor fet amb cordes d'escalada pengen quatre petits robots que es van desplaçant d'un costat a l'altre emulant un safareig humà. Xiuxiuegen frases com "ell mai és a casa a la nit" o "estic robant més dades d'aquesta persona ara mateix". Data Gossiping, de Mónica Rikić, representa una microsocietat de bots en què la comunicació es basa en rumors sobre dades personals pispades de perfils a les xarxes socials.

La relació entre els humans i uns mòbils que aniran agafant personalitat i tindran més trets robòtics és un tema recurrent a la mostra. Si el treball en grup entre humans sovint ja és prou complicat, com serà quan aquests grups siguin mixtos? És la pregunta que evoca el treball de la dissenyadora Karin Fischnaller, que s'ha creat un alter ego amb el qual interactua en un muntatge de llum i so. I què passaria si quan anem a comprar un mòbil a un centre comercial poguéssim escollir el que ens cau millor en comptes de guiar-nos per les especificacions tècniques?

"Puc ajudar-te a gestionar millor el temps i viure una vida sense estrès. Què et sembla?", pregunta un dels telèfons de l'expositor MatchPhone. Hi ha quatre models. Cadascun llança un qüestionari al suposat comprador. Al final, calcula un percentatge de match, a l'estil de l'aplicació per a cites Tinder. Amb un d'ells —n'hem provat tres perquè un, tot i tenir trets d'intel·ligència artificial s'havia quedat sense bateria— aconseguim un 99,8% de compatibilitat.