Experts de la Universitat de Barcelona rebutgen els ventres de lloguer per “l’explotació de la dona”

L'Observatori de Bioètica de la Universitat de Barcelona (UB) s'ha sumat a les veus contràries als ventres de lloguer, una pràctica també coneguda com a gestació subrogada o per substitució que suposa que una dona gesta un fill i en cedeix la maternitat i paternitat a altres persones. El Grup d'Opinió de l'Observatori ha publicat un document de posicionament en què rebutja aquesta pràctica en considerar que "obre la porta a situacions d'explotació de la dona i de l'infant". Els experts consideren que els ventres de lloguer intensifiquen "la instrumentalització i cosificació de la dona".

Más información

El papa, la mama i la tia Samantha

L’Audiència de Barcelona impedeix adoptar dos nens nascuts a Tailàndia per gestació subrogada

"La nostra proposta és que ens quedem com estem", ha assenyalat aquest dimarts María Casado, directora de l'Observatori. A Espanya, la Llei de Reproducció Humana Assistida recull la nul·litat dels contractes de gestació subrogada. El problema és que moltes parelles recorren a gestants d'altres països on aquesta pràctica no està prohibida i després tornen a Espanya amb el nadó nascut sol·licitant el reconeixement de la seva filiació legal amb l'infant. Per protegir l'interès del menor i en la línia de les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, la Direcció General dels Registres i del Notariat va establir el 2010 unes pautes per permetre la filiació dels fills a través d'un ventre de lloguer (tenir una resolució judicial del país de la gestant, per exemple).

L'Observatori de Bioètica de la UB defensa que la gestació subrogada "no és una tècnica de reproducció assistida més". "L'embaràs genera un vincle emocional entre la gestant i el fetus que no ha d'estar subjecte a relacions contractuals", ha apuntat Manuel López Baroni, professor de Filosofia del Dret a la Universitat Pablo Olavide de Sevilla i integrant de l'observatori del campus català. Els experts sostenen que aquesta pràctica requereix la participació d'una dona en un projecte reproductiu aliè d'una manera "quantitativament i qualitativament diferent de qualsevol altra col·laboració reproductiva". Quantitativament, pel temps que passa entre quedar-se embarassada i els mesos de gestació. I qualitativament, perquè aquesta pràctica requereix que la gestant no s'hi impliqui emocionalment ni psicològicament i renunciï després a qualsevol vincle personal i afectiu.

Els experts també insisteixen en la idea que el desig d'una parella de tenir fills no ho converteix en un dret. I adverteixen, a més, que aquesta pràctica suposa "la mercantilització del cos humà". "És difícil aïllar la gestació per substitució del context del lobby econòmic que hi ha al voltant", ha avisat Casado. Així mateix, els experts rebutgen el mantra que, si es tracta d'una elecció individual de la gestant, no hi ha explotació. "La possibilitat d'elecció individual ve determinada per la posició socioeconòmica que s'ocupa en l'actual societat de mercat", apunta el document.

L'Observatori sosté, en definitiva, que la gestació subrogada "genera nombrosos dubtes sobre els drets de les gestants, així com sobre la situació d'explotació de les dones". 

Norma garantista

Malgrat tot, avisen, si els legisladors opten per modificar la normativa i flexibilitzar o permetre aquesta pràctica, caldria que fos una legislació "garantista". Així, els experts aposten perquè hi hagi un control judicial exhaustiu del procés i que s'excloguin els intermediaris amb afany de lucre.

L'Observatori també defensa que la gestant —però no la parella que lloga un ventre aliè— tingui dret a canviar d'opinió durant tot el procés i que els sol·licitants passin un control d'idoneïtat, amb els mateixos filtres que hi ha per entrar en un procés d'adopció, per exemple.