Barcelona exigeix a Brussel·les que posi fi als visats d’or

Una vintena de països de la Unió Europea, entre els quals Espanya, posen a la venda la residència al seu país a canvi d'una inversió immobiliària. Brussel·les ja ha advertit aquests Estats que posen en risc la seguretat de tota la Unió. L'Ajuntament de Barcelona va reclamar dimarts en una comissió del Parlament Europeu posar fi als anomenats visats d'or. La tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, va afirmar que a la capital catalana i la seva conurbació més de 3.000 persones s'han beneficiat d'aquesta mesura a canvi de desemborsar, en conjunt, 3.000 milions d'euros.

La lluita contra l'evasió i el frau fiscal és una de les prioritats que s'ha fixat el Parlament Europeu, que abans que finalitzi aquesta legislatura tindrà un informe de la comissió TAX3. Aquest grup de la Cambra ha abordat fins ara escàndols financers, com el del Danske Bank o el Deutsche Bank. Dimarts va abordar els efectes de l'especulació immobiliària, motiu pel qual va convidar representants i experts de Barcelona, Berlín i Amsterdam.

Totes tres ciutats van descriure situacions comunes: persones amb maletins que compren cases; immobles que s'adquireixen per 500.000 euros i al cap de sis mesos es traspassen per 2,4 milions; societats opaques que compren paquets d'edificis... I una altra queixa unànime: la falta de competències municipals per conèixer l'origen d'aquest capital. “L'assumpte de fons és de quina manera el marc europeu ha de permetre a les ciutats fer front a l'especulació immobiliària i al blanqueig de capitals que acaben afectant l'accés a l'habitatge”, va afirmar l'eurodiputat dels Verds Ernest Urtasun.

Els representants de les tres metròpolis van coincidir a reclamar més transparència als mercats immobiliaris, més competències i una legislació més clara. Sanz va posar com a exemple que algunes inspeccions fiscals iniciades amb Hisenda —com en el cas dels pisos d'Airbnb— van arribar després d'un acord de col·laboració. “No es pot deixar a la voluntat política”, va sostenir. A més, va demanar “més recursos” per als ajuntaments, que, va recordar, són la “trinxera més propera a la ciutadania”.

Un dels assumptes que va sortint al llarg dels treballs de la comissió és la concessió dels anomenats golden visa o visats d'or. Espanya va introduir el 2013 aquesta drecera per obtenir la residència espanyola a canvi d'una inversió immobiliària d'almenys 500.000 euros. Des de llavors, n'ha concedit gairebé 25.000.

L'eurodiputat socialista Ramón Jáuregui va carregar contra aquest mecanisme. “He demanat al meu Govern que posi fi als visats d'or”, va assenyalar el parlamentari, que va detallar la procedència dels que n'obtenen: la Xina (7.200), Rússia (5.000), els Estats Units (5.000), l'Índia (3.200) i Veneçuela (3.200).

Residència via talonari

A Barcelona, Sanz va afirmar que s'han concedit més de 3.000 visats d'or per una inversió total que puja a 3.000 milions d'euros. “Eliminar els golden visa és una prioritat”, va coincidir la tinent d'alcalde, que va rebutjar que s'accedeixi al dret de residència mitjançant el “talonari” i va recordar que aquestes operacions també tenen un impacte sobre el mercat residencial de la ciutat.

La Comissió Europea ha fet un toc d'atenció als països membres, especialment als tres (Bulgària, Xipre i Malta) que directament donen la ciutadania a cop de talonari. Espanya accedeix a donar permisos de residència temporals, però que només es renoven si la inversió continua viva, és a dir, si el comprador no s'ha venut la casa.

Aquest tipus de concessions també inquieten la Comissió, ja que al cap de cinc anys la residència passa a ser permanent. Brussel·les va elaborar un informe fa dues setmanes —encara que amb dades desfasades— en el qual advertia que la residència i la ciutadania no són només nacionals, sinó també de la UE. I va expressar el seu temor pel fet que ciutadans benestants de tercers països puguin saltar-se els controls Schengen amb diners.