Artur Mas podrà optar a càrrecs públics a partir del febrer del 2020

El rellotge s'ha engegat, finalment, per a l'expresident de la Generalitat Artur Mas. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat una interlocutòria en la qual ordena que s'executi ja, en ser ferma, la sentència que el va condemnar a un any i un mes d'inhabilitació per haver organitzat la consulta del 9-N. El tribunal ordena que la pena d'inhabilitació comenci a comptar des del 23 de gener, data en la qual el Tribunal Suprem va donar a conèixer la sentència del cas. Mas, per tant, podrà optar a exercir càrrecs públics a partir del febrer del 2020.

El Suprem va rebaixar lleugerament les penes imposades en el seu moment pel TSJC a Mas, a l'exvicepresidenta Joana Ortega i a l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau. L'alt tribunal va equiparar així les penes a la dictada contra Francesc Homs, que va ser conseller de Presidència i portaveu del Govern de Mas. Com a autors d'un delicte de desobediència, tots ells van ser condemnats a penes d'inhabilitació i a pagar una multa. El TJSC ordena "la liquidació de les penes", la qual cosa inclou també que es requereixi als penats per al "pagament de les penes de multa imposades": 36.500 euros (Mas), 36.000 (Ortega) i 24.000 (Rigau).

Mas ha estat finalment condemnat a 13 mesos d'inhabilitació com a màxim responsable d'haver organitzat la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014 malgrat que, cinc dies abans, havia estat prohibida pel Tribunal Constitucional. El TSJC havia condemnat inicialment l'expresident a dos anys d'inhabilitació. En el cas d'Ortega, la pena final ha estat de nou mesos i en el de Rigau, de sis.

Malgrat que el rellotge s'engega ara, la veritat és que Mas, Ortega i Rigau pateixen una inhabilitació de facto des del març del 2017. El TSJC va dictar llavors la primera sentència condemnatòria contra ells. Malgrat que la resolució no era ferma i, per tant, no es va executar, la veritat és que la llei electoral impedeix als condemnats per delictes contra l'Administració pública (com la desobediència) presentar-se a unes eleccions fins i tot si la sentència no és ferma.

A l'espera que el Suprem admetés i debatés el recurs, l'exvicepresidenta Joana Ortega va arribar a demanar –sense èxit– que s'executés immediatament la seva sentència per poder presentar-se com a candidata a l'alcaldia de Barcelona en les eleccions d'aquest any. L'advocat de Mas, Javier Melero, preveu igualment recórrer contra l'execució i plantejar al tribunal que, en la pràctica, l'expresident de la Generalitat ha complert amplament la pena d'inhabilitació.