La infermeria també investiga

Una “intervenció mínima massiva”. Això és el que planeja Alberto Martín, infermer de l'Hospital de Mataró, per abordar la disfàgia —dificultat per empassar—, un problema de salut que afecta una de cada quatre persones de més de 70 anys. Martín fa anys que investiga una estratègia que sigui mínima en el cost i massiva en l'abast. En els últims mesos, i gràcies a una ajuda del Pla estratègic de recerca i innovació en salut (Peris) del Departament de Salut, ha dedicat el 100% de la seva jornada a investigar. En aquest temps, ha publicat dos articles científics.

La producció científica en biomedicina s'ha quadruplicat a Catalunya en 20 anys: segons l'últim informe del Biocat, el 2017 es van registrar 8.177 publicacions. Els metges continuen acaparant el gruix de les signatures en els articles, però no són els únics. La infermeria s'ha fet un lloc en la producció científica i, com en el cas de Martín, els seus estudis han precipitat canvis en la pràctica clínica. Les ajudes del Peris, que ja ha obert la tercera convocatòria, reforcen la participació infermera en pagar, durant uns mesos, el salari d'un professional per poder contractar una altra persona mentre aquest es dedica a investigar. Segons Salut, una quinzena de casos encapçalats per infermeres ja han tingut impacte en la pràctica clínica.

El de Martín és un d'aquests casos. “Quan detectem un pacient amb disfàgia, fem una intervenció in situ per incidir en tres aspectes: compensar líquids i dietes per tenir una deglució segura, vigilem la malnutrició i revisem la higiene oral. Durant l'ingrés, fem una dieta especialitzada per a una deglució segura, atractiva i saludable. I fem un estudi d'higiene oral”, explica. Martín tornarà a presentar-se al Peris per desplegar un estudi amb 500 pacients per estudiar l'impacte d'una intervenció d'higiene oral.

Helena Sureda, infermera de l'Hospital Santa Creu de Vic, també ha guanyat un Peris per validar un sistema d'alta resolució per mesurar la mida i profunditat de les ferides. “A la unitat de ferides es fa un seguiment fotogràfic per veure com evoluciona la ferida, la mesurem per veure si el tractament funciona”, explica. Però el dispositiu que tenien fins ara estava descatalogat i està estudiant una nova aplicació que permetria integrar la fotografia en la història clínica del pacient. A la seva unitat ja la fan servir, però encara està en procés de validar-la.

Aquesta setmana s'ha tornat a obrir la convocatòria del Peris amb un pressupost de 9,5 milions d'euros en tres anys. El Peris tornarà a activar la línia de subvenció que permet als professionals d'infermeria, fisioteràpia i metges especialistes retardar la seva jornada assistencial per investigar. Montserrat Amigo, infermera del Clínic, és una altra de les professionals que ha participat en altres convocatòries del Peris. El seu projecte era per estudiar el perfil i el tractament més efectiu dels pacients que acudien a l'àrea de descontaminació química del servei d'urgències. "Allà es tracta la gent que ve amb esquitxades d'un producte químic. Vam veure que venen més cremades químiques de les que pensem, més esquitxades als ulls, per exemple", explica. 

Els infermers consultats coincideixen a afirmar que les ajudes a la investigació són essencials per desplegar el potencial científic d'aquest sector professional. "Per a la infermera és molt difícil investigar per la càrrega assistencial que tenim", assenyala Sureda. Per a Martín, la investigació infermera és més que necessària. "Treballem sobre la base del que un creu que és millor i treballar sota el mètode científic no és això, és que ens permetin validar i provar que això realment és així", sentencia.

De fet, el Peris engegarà noves línies de finançament per contractar joves investigadors doctors, especialistes que vulguin fer la seva tesi doctoral i impulsarà que grups d'investigació catalans participin en estudis internacionals.