El Govern admet la falta de professionals en sanitat

El Govern va admetre dimecres la falta de recursos humans en el sistema públic de salut. El diagnòstic després de la primera reunió del sector per dirimir com seran els professionals del futur és clar: falten professionals i el poder d'atracció de talent fora de l'àrea metropolitana de Barcelona es complica. La consellera de Salut, Alba Vergés, va assumir que cal “apropar” la ràtio d'infermeres per habitant als estàndards europeus i reforçar altres especialitats, com els psicòlegs clínics.

Més de 120 persones de mig centenar d'entitats vinculades al món sanitari es van reunir ahir en la primera presa de contacte amb el Govern per establir la sanitat catalana del futur. Sobre la taula, hi havia la qüestió de com afrontar el canvi de paradigma de pacients, la feminització de les professions i els nous rols dels equips clínics. “Ens faran falta més infermeres”, va admetre Vergés a la sortida de la trobada. Segons la Generalitat, Catalunya té una mitjana de 6,09 infermeres per 1.000 habitants, una xifra que està per sobre de la mitjana espanyola però encara molt lluny del que exigeix l'OCDE (una ràtio de 9 per 1.000 habitants). “També estem lluny de regions que tenen capacitat de finançament propi”, va etzibar Vergés, en al·lusió al País Basc i Navarra, que tenen una ràtio de 7,47 i 8,68, respectivament. La consellera va advertir també de la falta d'especialització d'aquest col·lectiu. “El 92% de les infermeres no tenen reconeguda una especialitat”. Les que sí que la tenen són, majoritàriament, matrones (2,93%).

Però la sanitat catalana no només va curta d'infermeres. També d'altres especialitats que, amb la vista posada en el nou model sanitari que el Govern vol implantar, serien necessaris. “De psicòlegs clínics no s'estan generant prou places per al model assistencial que cal impulsar”, va admetre Vergés.

En canvi, la sanitat catalana està “bé” de metges, tot i que amb matisos. Les ràtios són altes, però hi ha “desequilibris territorials”, va puntualitzar la consellera. Als centres sanitaris que hi ha més enllà de Barcelona i la seva àrea metropolitana els costa atreure professionals per cobrir les vacants. Lleida i Terres de l’Ebre són les zones més castigades per aquestes desigualtats. Sindicats i col·legis professionals assenyalen que les retribucions –van denunciar contractes de 1.500 euros a metges especialistes– també són minses.

Malgrat tot, Vergés va esquivar el tema econòmic i les eventuals injeccions de recursos econòmics que caldria fer per pal·liar els dèficits diagnosticats en la primera reunió. Encara que el sector planteja solucions per mitigar el malestar dels professionals, Salut estima que fins a l'any que ve no tindran sobre la taula el quadre de conclusions i “solucions operatives”. La consellera va matisar que es treballarà en altres fòrums, de manera paral·lela, les altres demandes dels professionals. Així, les condicions laborals, per exemple, les va redirigir a solucionar-se a la Taula de Funció Pública. “Primer cal tenir identificats els reptes, i les solucions les anirem posant. Però no s'abandonarà cap debat. Tot comença aquí”, va dir.

El Govern també ha posat el focus en la falta d'atractiu de l'atenció primària, una especialitat que el 1996 escollien el 46% dels metges que aprovaven l'examen MIR i que aquest any tot just van triar el 21% dels residents. “S'ha de fer molt més atractiva la medicina familiar i comunitària i cal afavorir que els metges es vulguin formar en aquesta especialitat”, va afegir la consellera de Salut.