Els expresidents de la Generalitat i del Parlament demanen la llibertat dels presos abans del judici

Gairebé tots els presidents de la Generalitat i del Parlament han subscrit aquest dimecres un comunicat conjunt adreçat al Tribunal Suprem en què demanen "garanties per al dret de defensa dels inculpats durant el judici del procés" i que puguin acudir-hi en situació de llibertat. Les màximes autoritats del Parlament i de la Generalitat demanen al Suprem en el seu comunicat, promogut pel Síndic de Greuges, "canvis en les condicions de la presó preventiva dels inculpats perquè puguin arribar en plenes facultats" al judici.

Els que han estat presidents del Parlament i de la Generalitat han demanat als advocats defensors dels acusats pel procés que incloguin en els seus escrits de defensa aquesta "apel·lació a les autoritats competents que garanteixi el dret de defensa" i que es considerin "mesures alternatives a la privació de llibertat en centre penitenciari" dels presos independentistes.

El comunicat, que signen Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas i Carles Puigdemont –Pasqual Maragall s'hi va sumar més tard–, argumenta que la presó preventiva "té unes causes taxades en l'ordenament jurídic espanyol que no sempre s'interpreten en els seus justos límits, cosa que la converteix, de fet, en una pena anticipada".

"És un problema generalitzat del sistema penal que vulnera el dret a la llibertat individual i el dret a la presumpció d'innocència; contribueix, a més, a la saturació dels centres penitenciaris, i, finalment, pot entorpir el dret de defensa", argumenta la nota, que també signen els expresidents del Parlament, Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert –la també expresidenta Carme Forcadell és una de les encausades que està empresonada.

Respecte al dret de defensa, el text enviat al Tribunal Suprem destaca que "és un dret fonamental en un Estat de dret democràtic, i qualsevol persona acusada d'un il·lícit penal ha de poder disposar de mitjans adequats per exercir-lo de manera efectiva, incloent-hi les condicions materials adequades, molt en especial durant la celebració del judici oral". En aquest sentit, recorden que així ho ha manifestat moltes vegades el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Davant l'avís del trasllat a final d'aquest mes dels presos que són a Catalunya a presons de Madrid, el comunicat constata que qualsevol dels centres es troba a més d'una hora de distància de la seu de l'Audiència Nacional i dels seus calabossos, on hauran de ser traslladats en vehicles policials abans d'anar cada dia a la sala de vistes del Tribunal Suprem. "Si es manté la situació de privació de llibertat provisional d'aquestes persones es produiran llargs trasllats al lloc de les vistes des de i cap al centre penitenciari i la seva permanència a dependències judicials alienes al Tribunal Suprem", adverteixen.

Segons les autoritats, tots aquests trasllats dificultaran el contacte continu amb els seus lletrats "i limitarà sense raó legal la seva participació activa en la seva pròpia defensa, per la qual cosa es restringeix innecessàriament aquest dret". "Aquest trasllat diari s'efectuarà previsiblement durant diversos mesos, cosa que significa una penositat innecessària afegida a les finalitats de la presó preventiva", afegeix el comunicat, que Rafael Ribó també ha enviat als defensors del poble d'Espanya i als responsables de drets humans del Consell d'Europa "per si consideren oportú donar suport a la iniciativa".