El Barça mira a Europa, el món mira Márquez

El Barcelona va caure el 2018 d’una manera tan estrepitosa a la Champions League que va afectar la plantilla, fins al punt que, passat l’estiu, aquell dolor encara es va fer palès al Trofeu Gamper. “L’any passat vam guanyar la Lliga i la Copa, però ens va quedar una espina clavada amb la Champions. Ho donarem tot perquè aquesta copa tan bella torni al Camp Nou”, va clamar Leo Messi, amb el micròfon a la mà, al bell mig d’un estadi que feia anys que esperava un discurs de l’argentí. Tothom va fer seva la reivindicació del 10, com si aquelles paraules fossin alguna cosa més que una declaració de bones intencions. Des de llavors, la promesa de Messi és paraula del 10. I com a tal hi creuen els culers.

No és un caprici més: l’aficionat blaugrana troba a faltar un títol de renom internacional, atès que no aixeca cap trofeu europeu des que el Barça del trident va aconseguir la cinquena Champions a Berlín el 2015. I sí, l’any passat el club va guanyar totes les Copes del Rei que hi havia en joc: la de futbol al Wanda Metropolitano, i també les de bàsquet, futbol sala, handbol i hoquei. Però a totes les seccions se’ls resisteix Europa. Les d’handbol i hoquei patins van guanyar el 2015 els màxims trofeus internacionals; la de futbol sala no ho fa des del 2012 i la de bàsquet, des del 2010.

Així, més enllà del que faci el Barça de Messi a la Lliga, on se’l pressuposa favorit, i guanyi o no la Copa del Rei, la mirada està posada ja en el Wanda, on aquest any el que hi ha en joc és la Champions (1 de juny, 21 hores, apuntin), la copa més desitjada pels blaugrana. I a Europa miren també les seccions: sense Eurolliga, sense Lliga de Campions, la festa no és completa.

El 2019 mirarà molt les futbolistes, que segueixen trencant barreres des de les divisions inferiors, com ara les noies de la selecció sub-17, campiones del món, o la sub-20, subcampiones. A tots dos equips jugaven esportistes culers, com Claudia Pina, autora d’un golàs a la final sub-17, o Patri Guijarro, millor jugadora del torneig sub-20. Ambdues aspiren a ser a l’estiu al Mundial femení que Espanya jugarà a França per aconseguir la copa que els falta. Les dues voldrien arribar-hi com a campiones de Lliga, després que els darrers anys ho fes l’Atlètic de Madrid. A més, també elles tenen, com Messi, l’espina clavada de la Champions. El seu palmarès a Europa està per estrenar.

Més enllà dels esports de pilota, Catalunya espera poder gaudir de nou de Mireia Belmonte —recuperada dels problemes que la van allunyar de l’Europeu— al Mundial de Natació de Corea del Sud al juliol, mentre que un jove ciclista com Marc Soler tractarà de treure el cap al que serà el seu segon Tour de França. Qui sap si abans haurà pogut guanyar, com l’any passat, la París-Niça, o quin paper haurà tingut a la Volta.

A més, es mirarà el Mundial de motociclisme amb certa expectació després que Jorge Lorenzo fitxés per Honda. Sembla difícil imaginar-se el mallorquí imposant-se a l’omnipotent Marc Márquez, cinc cops campió en sis anys, però de ben segur que serà capaç de guanyar curses i animar una competició que els darrers anys ha tingut en Andrea Dovizioso el gran rival del de Cervera. Massa fàcil per a Márquez. La Ducati de Dovi és una gran moto, però també ho és l’Honda. I en aquest esport encara és el pilot qui mana sobre la màquina.